Centros educativos: ¿Islas o Nodos?

Internet ha convertit la informació o, més ben dit, el coneixement que es deriva de la seva aplicació i transformació, en un recurs essencial. Situats en el marc de la societat xarxa; com afecta aquesta nova estructura social, la xarxa, a l'acció educativa? En aquest capítol, els autors aborden el tema del món organitzatiu en la societat-xarxa i com passar de l'acció educativa dels centres a l'acció educativa de la xarxa. Així mateix, per poder aprofundir més en el tema, s'ofereix un exemple d'organització xarxa, contextualitzat en el marc dels plans educatius. Per això, a més d'una aproximació conceptual, s'exposa de manera molt clara com funcionen els plans educatius de l'entorn, les característiques d'aquests plans educatius i algunes conclusions molt rellevants. En definitiva, en el capítol s'estableix la idoneïtat d'una acció educativa centrada en la xarxa, il·lustrada amb l'exemple dels plans educatius d'entorn, que poden esdevenir un model educatiu orientat en aquesta direcció. Cal destacar que, a més de justificacions teòriques, s'ofereixen alguns quadres i taules molt visuals a manera de suport.

Els centres educatius, i qualsevol altre node de la xarxa, com a elements d'interacció que són, es poden entendre com una organització xarxa. A aquests se'ls denomina CEOR, i al voltant de la definició d'aquest concepte està dirigit el primer apartat del capítol. A més, se li afegeix un apartat en el qual s'expliquen de manera esquemàtica i molt detallada les característiques que el componen. A continuació, es defineixen les formes estructurals que es poden trobar en els centres educatius com a organitzacions xarxa, ja que el fet que en una mateixa organització es puguin perseguir al mateix temps diferents interessos fa que es plantegi la coexistència de diferents tipus d'estructura. Així mateix, un nou concepte d'organització requereix una metodologia nova de treball que s'adapti a les seves necessitats, és a dir, precisa noves competències professionals. És per això que el capítol tanca amb les competències professionals requerides en els CEOR, mitjançant una taula resumida molt clara i concisa.

L'existència de noves formes organitzatives fa que apareguin noves maneres de relacionar-se i, per tant, noves formes de cultura organitzativa. Però, quina és la cultura organitzativa que ha de servir de marc per al comportament de les organitzacions xarxa? Ha de continuar sent la cultura col·laborativa promoguda fins al moment el referent per a aquest nou tipus d'organització? Com es defineix aquesta nova cultura? Quines característiques o manifestacions li són pròpies? La resposta a aquestes preguntes es troben en aquest capítol, dividides en diferents apartats i de manera esquemàtica. A més, ofereix un quadre en el qual se sintetitzen les característiques de les cultures predominants en els centres educatius, que ajuda a aconseguir una imatge visual clara entorn del tema.

En un entorn incert, complex i dinàmic, els centres educatius es veuen obligats a prendre decisions, a canviar d'estratègies i a buscar noves solucions constantment, en definitiva, a innovar. Referent als CEOR, la innovació s'entén també com una capacitat comunitària més enllà del centre. Aquesta transformació cultural en els centres educatius requereix un procés d'aprenentatge que sigui capaç de trencar inèrcies i resistències, així com de provocar canvis en els models mentals; aquesta és la dinàmica pròpia de les organitzacions que aprenen. El fet de plantejar-nos l'acció educativa com el resultat de les interaccions entre els diferents agents d'una xarxa educativa, no ens canalitza cap al concepte de xarxa que aprèn? Com passem de l'organització que aprèn a l'organització que aprèn en xarxa? En resposta a aquestes preguntes, en el capítol s'exposa de manera molt detallada l'aprenentatge organitzatiu com a nou model d'aprenentatge.

La Societat de la Informació i del Coneixement (SIC) requereix organitzacions del coneixement. Per a poder entendre bé aquest concepte, en aquest capítol s'aborda la definició del coneixement organitzatiu i les formes existents del mateix i la capacitat de gestionar-lo Però, es pot gestionar el coneixement? Quin és el model de gestió del coneixement que s'adequa a les necessitats dels CEOR? En resposta a aquestes preguntes, s'exposa el model de gestió del coneixement subjacent en els centres educatius i el model utilitzat per als CEOR de manera detallada i amb suports visuals. El fet de posar l'accent de l'acció educativa en la xarxa, obliga a #replantejar el concepte de formació de centre? El capítol també aborda el tema dels processos formatius en els CEOR, donant suport a les seves explicacions amb un esquema sobre el pla de formació ideal, algunes necessitats formatives que existeixen i estratègies per a poder incorporar la formació al procés d'aprenentatge organitzatiu.

Aquest capítol centra la seva atenció en el tema del lideratge en l'actualitat, en el qual existeix un canvi cultural clar. El lideratge sempre ha estat un recurs imprescindible de l'acció directiva, però la complexitat organitzativa actual dels centres educatius ho fa especialment necessari. En aquest sentit, s'ofereixen evidències sobre el lideratge en les organitzacions xarxa, amb l'objectiu d'aconseguir un lideratge distribuït i interorganitzat. Així mateix, detalla de manera molt esquemàtica però extensa, quins haurien de ser els trets personals d'un líder en aquest marc, posant especial èmfasi en el compromís, la motivació i el lideratge en les organitzacions xarxa.

Com afecta aquesta nova estructura social, la xarxa, a l'acció educativa? Quines característiques organitzatives defineixen un centre educatiu que actua com a node d'una xarxa educativa (CEOR)? Quines són les competències professionals que afavoreixen el funcionament dels centres educatius com a organitzacions xarxa (CEOR)? Aquestes i moltes més preguntes entorn del tema dels centres com a organitzacions xarxa es resolen de manera sintètica en aquest capítol.

Finalment, es presenta una enquesta per al professorat dels centres educatius Diagnóstico sobre la cultura de la organización de los los centros educativos y situación respecto a la cultura del aprendizaje en red, amb la finalitat de detectar la cultura predominant en un centre, contrastar els diferents aspectes de la cultura de l'organització i analitzar la situació dels centres respecte a la cultura de l'aprenentatge en xarxa. Aquesta enquesta inclou diversos apartats relacionats amb el funcionament del centre: objectius, línies estratègiques, planificació del currículum, estructura organitzativa, acció directiva, coordinació pedagògica, innovacions, gestió del coneixement, relació amb l'entorn, etc.