Didáctica de la guerra civil española

La Guerra Civil espanyola (GCE) va ser una llunyana guerra de la primera meitat del segle passat, de la qual ja pràcticament no queden testimonis directes. Malgrat això, el conflicte continua sent motiu de controvèrsia i debats apassionats, ja que va ser decisiu per al futur d'Espanya i d'Europa. Aquest capítol ens introdueix en la història de la GCE i recomana, així mateix, unes quantes obres de síntesi, que es poden fer servir com a manuals de consulta i pràctiques per a l'alumnat de secundària, a més d'oferir orientacions, idees i estratègies didàctiques per treballar aquest període històric a les aules.

Aquest capítol posa l'accent en la importància que tenen les percepcions dels testimonis, enteses com a fonts primàries, per entendre un determinat fet o una situació històrica. Aquesta memòria de les persones la podem recollir, consultar o contrastar de maneres molt diferents: entrevistes, qüestionaris, quaderns, llibres de memòries. Per tant, el ventall de possibilitats sobre aquest tema és molt ampli i la utilització de la memòria, entesa fins i tot en clau de recuperació de la memòria, pot ser útil a les aules: per si mateixa (en clau metodològica) o per documentar un determinat fet o període històric.

Aquest capítol apunta a la necessitat de reflexionar sobre els efectes col·laterals de la guerra, que de vegades són centrals. En el cas de la GCE, això és bastant clar: puntualment en el bàndol republicà i sistemàticament en el bàndol franquista, que va posar especial obstinació, durant decennis, a aniquilar els seus enemics polítics per evitar qualsevol possibilitat de reorganització de la democràcia. La repressió no va ser una anècdota, la destrucció implacable de l'enemic va definir la victòria de Franco i les seves seqüeles. El capítol reflexiona sobre les possibilitats de treballar sobre els espais de repressió: camps de concentració, presons, llocs de detenció i d'execució. Aquests espais són tots ells determinants per intuir el terror de la repressió i la terrible angoixa que van viure milers de ciutadans espanyols durant la dictadura.

Entenem per patrimoni monumental aquell que té dimensions arquitectòniques notables o que és rellevant per la seva significació i valors estètics. Aquest capítol suggereix un treball sobre monuments, entesos com a arquitectura monumental, és a dir, grans construccions aixecades durant la guerra o en la immediata postguerra. Es tracten les construccions poliorcètiques, però també s'entén el concepte «monumental» associat als monuments, de diferents escales, que es van aixecar per perpetuar la memòria dels vencedors. L'esdevenir d'aquestes peces, en molts casos retirades a mesura que el pensament democràtic s'ha anat enfortint, implica possibilitats interessants d'estudi a l'aula i a partir del treball de camp.

Cada època genera objectes, artefactes i documents de tota mena. La guerra genera també els seus propis objectes i artefactes i una extensíssima documentació. La relació d'objectes i documents amb la seva època implica processos de relació i d'associació de conceptes fonamentals per generar les trames de coneixement que permetran afegir, de manera significativa, noves aportacions i sabers. Aquest capítol se centra en el que seria el patrimoni material moble i en els documents propis de la GCE, els quals permetran aproximar-nos a la vida quotidiana d'aquest període històric.

L'arqueologia del conflicte és una disciplina que estudia els conflictes, i principalment la guerra, com a forma suprema de conflicte, a partir de les seves traces materials. La traça material de la GCE permet fer emergir sabers sobre la microhistòria que són absolutament imprescindibles per conèixer el dia a dia dels combatents i la rereguarda. En aquest capítol es reflexiona sobre el mètode arqueològic i, especialment, sobre arqueologia del conflicte i sobre els sabers que des d'aquesta òptica es poden generar. L'anàlisi de la materialitat del conflicte proporciona incomptables possibilitats didàctiques.

Aquest capítol reflexiona sobre la capacitat que tenen la cartografia i la fotografia aèria per abordar la història. Els mapes d'època, contemporanis del conflicte, constitueixen documents de primera mà importants per entendre'n les variables temporals i espacials. D'altra banda, s'entén que els fotoplànols actuals tenen evidències del passat, i en ells també hi podem llegir les petjades de la GCE. Així mateix, hi ha fotoplànols d'època fets principalment per l'aviació feixista per preparar o verificar bombardejos. Aquests documents, espectaculars i aterridors, també constitueixen un singular document que ajuda a coordinar i relacionar sabers i conceptes històrics, geogràfics, de present i de passat.

Aquest capítol se centra en les possibilitats que té la fotografia com a font d'informació primària. La fotografia ens permet aproximacions a la macrohistòria, ja que a la GCE hi van ser presents grans fotoreporters, que van pugnar per captar l'esperit del conflicte. Així mateix, la fotografia és determinant per documentar la microhistòria. Milers de fotografies il·lustren la vida de persones i llocs concrets que van tenir relació amb el conflicte, i suposen una font d'informació primària de primer ordre per documentar un determinat objecte d'estudi. Finalment, el capítol també proposa diversos usos de la fotografia, en el present, per museïtzar el passat, i reflexionar-hi o aprendre'n.

Diaris i revistes escrits en el dia a dia subministren informacions a partir d'editorials, cròniques, articles d'opinió, tires còmiques o fins i tot anuncis. Durant la GCE, la premsa experimenta una eclosió, ja que als nombrosos diaris existents en el moment s'hi van sumar noves capçaleres de partits i sindicats reposicionats i d'unitats militars. D'altra banda, la confrontació sobre com tracten una determinada notícia els diaris d'una o altra zona obre possibilitats didàctiques excepcionals. L'explotació didàctica de la premsa entesa com a font d'informació històrica continua presentant dificultats, ja que no és fàcil obtenir rèpliques de diaris d'uns altres temps. No obstant això, l'existència d'algunes hemeroteques digitals, corresponents a diaris importants, obre noves possibilitats d'aproximació didàctica.

Aquest capítol s'ocupa de la ingent quantitat d'escriptors que van tractar el tema de la GCE. El conflicte va generar des del primer moment tot tipus de narrativa, novel·la, poesia de combat i teatre, amb autors rellevants al servei de la democràcia republicana, alguns provinents de la Generació del 27, d'altres de l'estranger i uns altres que van sorgir pràcticament del no-res. El capítol ofereix unes quantes claus a fi d'abordar l'ús de la literatura com a font d'informació històrica per motivar, contextualitzar o documentar l'aproximació a un determinat període temporal. Per tant, i sense menystenir la importància que les lletres puguin tenir en el context de les arts, el que es pretén és considerar-les com a document històric.

Aquest capítol tracta sobre les manifestacions artístiques de primer ordre generades en el context de la GCE i de com els artistes es van convertir, també, en protagonistes del conflicte. Genis com Picasso, Julio González o Miró van treballar intensament a favor de la causa democràtica i van generar obres que formen part del patrimoni de la humanitat i l'imaginari universal de la llibertat. La percepció de la GCE no pot desvincular-se del Guernica, La Montserrat, el Pagès català, etc. Però també l'art, entès com a instrument de combat, va formar part del dia a dia del conflicte, amb cartells impressionants i agressius que convidaven a la lluita, la resistència o la solidaritat. El capítol reivindica la importància de les manifestacions artístiques, però també convida al fet que les obres siguin considerades en la seva dimensió de document històric que ens ajuda a interpretar una època.

Els còmics són una forma d'expressió literària i artística que sorgeix amb força durant la primera meitat del segle XX. Tanmateix, la seva especificitat i potencialitat didàctica requereixen un tractament singularitzat respecte a la literatura i a les manifestacions artístiques en general. Aquest capítol tracta les possibilitats del còmic i, en general, de la iconografia per explicar el conflicte. Durant el conflicte, es van generar no poques tires còmiques i còmics articulats i de tipus estàndard per explicar de manera molt directa situacions o idees. Posteriorment, el còmic també s'ha utilitzat per explicar el conflicte des d'una perspectiva històrica. Igualment, amb independència del còmic, la il·lustració històrica, en el passat i en el present, es va fer servir i es continua fent servir per les seves possibilitats didàctiques.

Aquest capítol incideix en les cançons populars que van contribuir a tipificar la GCE i a perpetuar-ne la memòria. Cançons que sovint van transcendir el conflicte i fan que avui dia continuï viu en l'imaginari de moltes persones. De fet, les cançons formen una autèntica «banda sonora» absolutament imprescindible per contextualitzar i documentar la GCE, i també per comprendre-la. Les possibilitats didàctiques d'aquest recurs i, en definitiva, d'aquesta font d'informació són senzillament impressionants, i la voluntat d'incorporar la temàtica implica fer un pas endavant en la didàctica de la GCE, propiciant un marc holístic d'aproximació.

Aquest capítol pretén reflexionar sobre la simulació i el joc. Es tracta de conceptes no necessàriament vinculats però, de vegades, pròxims. La simulació permet educar el pensament divergent basant-se en ucronies que haurien pogut passar si s'haguessin pres altres decisions. En nombroses ocasions, la simulació es pot plantejar a través del joc i de reflexions a partir de la teoria de jocs. El capítol presenta quins jocs van existir llavors, i quins jocs hi ha avui dia en el mercat, i quines en són les possibilitats didàctiques.

La recreació té un important component de simulació i té vida didàctica pròpia, des de la seva dimensió empàtica i d'arqueologia experimental. Es tracta d'un nou context radicalment didàctic, ja que planteja, a partir del rigor, el succedani del viatge en el temps i en l'espai. La contemplació o la participació en grups de recreació històrica impliquen recerques consciencioses sobre el període, però també eduquen en clau empàtica. El recreador es veu forçat a posar-se en el punt de vista o en la situació d'una persona d'un altre temps, i plantejar-se els dubtes més diversos sobre aquest tema. D'altra banda, la recreació també implica arqueologia experimental, atès que fa anar estructures i artefactes d'un altre temps, i en aquest sentit també té altes potencialitats didàctiques. El capítol introdueix el tema i subministra idees i exemples per abordar aquest espai didàctic emergent.

Instruments i recursos per aproximar el tractament de la GCE a les aules de secundària mitjançant una praxi científica i disciplinària de la història. Una proposta oberta i polivalent que segueix una metodologia que ajudarà en les tasques del professorat.