En la infancia los diagnósticos se escriben con lápiz

Aquesta obra explora les promeses i els mites de la ciència moderna i desconstrueix suposades evidències científiques de pretesos diagnòstics, com el TDAH, la dislèxia, el TGD. Analitza l’època i els seus malestars, els diagnòstics, com a coartada d’una clínica que cada vegada es torna més burocràtica i menys humanitzada. Aprofundeix en el paradigma de la inclusió educativa, sense deixar de qüestionar-se allò que exclou. Realitza propostes d’abordatge clínic i educacional que possibilitin altres maneres de pensar les intervencions amb infants que manifesten de maneres diverses el seu patiment, així com el treball amb les seves famílies i les escoles, i que promoguin altres oportunitats de subjectivació.
Aquest llibre reuneix els treballs de psicoanalistes, pediatres, neuropediatres, pedagogs, lingüistes, psicomotricistes, psicopedagogs de l’Argentina, el Brasil i Portugal, preocupats per la creixent medicalització i patologització de la infància. Està adreçat a professionals de la salut, l’educació i les ciències socials.