Un tòpic molt arrelat afirma que l’animació a la lectura només és acceptable per als llibres contemporanis i, més específicament, per als llibres de literatura infantil i juvenil. Els llibres importants i, per descomptat, els llibres clàssics semblen exigir una consideració i una forma de llegir incompatibles amb l’espontaneïtat o la distensió. Les artificioses barreres entre l’estudi i la lectura, entre l’anàlisi dels textos i el goig de llegir-los, han limitat negativament la pedagogia literària. És urgent i necessari abolir aquestes separacions i idear nous procediments si es pretén que …
