Presentación (o más bien una declaración)
Conocer la historia del concepto de animación a la lectura es la clave para interpretarlo
Per comprendre bé el sentit de l’animació és necessari conèixer la història del concepte, així com els anhels pedagògics i socials de l’època en què va sorgir. La paraula es va anar associant progressivament a les activitats socials més diverses, entre les quals la lectura. La nova locució es va afincar amb èxit en les biblioteques, des de les quals va migrar a les aules. Tant els entusiasmes com els recels que va suscitar l’animació a la lectura es poden interpretar més bé si es tenen en compte les esperances dels que veien en les noves activitats una grata forma d’apropar els llibres als ciutadans, així com els temors dels que entenien que amb elles es menyspreaven i frivolitzaven les maneres tradicionals de practicar la lectura.
La noción de placer está indefectiblemente unida a la lectura
La noció de plaer ja està indefectiblement unida a la lectura. Ningú no dubta a aquestes altures que l’experiència de llegir ha de ser, abans de res, grata i desitjable. Però una cosa són els discursos i una altra de ben diferent les pràctiques quotidianes. La realitat mostra les molt freqüents contradiccions entre el que es proclama i el que es fa. No és infreqüent que la defensa del plaer de llegir sorgeixi enmig d’exercicis tediosos i forçats. El cada cop més bon coneixement de com funciona el cervell humà està permetent demostrar que el plaer, que preserva i sosté la vida, és a l’origen de qualsevol activitat que s’emprèn, la lectura inclosa.
Se debe evitar que los miedos, los prejucios o las rutinas entorpezcan la amistad con los libros
Si bé el concepte i les pràctiques d’animació a la lectura van estar des del principi envoltats d’escepticismes i fins i tot desdenys, la veritat és que a Espanya, i no només en el nostre país, van sobresortir més les il·lusions dels qui la consideraven una oportunitat de canviar la pedagogia de la lectura que les reprovacions o les burles. Quan el temps va demostrar que els resultats no s’ajustaven ni a les expectatives ni als esforços posats va créixer el desànim. Però tan irracionals poden resultar les esperances desmesurades com el desànim extrem. Cal determinar, llavors, què podem esperar raonablement i què hem de promoure ineludiblement.
La soldadura de las actividades que preceden a la lectura y las que la prolongan constituyen el fundamento de la animación
A l’ombra de l’animació a la lectura s’ha acollit un heterogeni i de vegades contradictori conglomerat de pràctiques. No tots els que les duen a terme entenen les mateixes coses ni tenen els mateixos objectius. Establir sense ambigüitats què s’ha d’entendre per animació a la lectura pot ser molt clarificador. En aquest sentit, sembla oportú diferenciar entre pràctiques que animen a llegir, és a dir, que persuadeixen, impulsen i aplanen camins, i pràctiques que animen una lectura, és a dir, que la ramifiquen, la vinculen a altres experiències, la fan arrelar.
El juego, entendido con seriedad, es inherente a la lectura y, bien utilizado, puede despertar el deseo de leer
La noció de joc desperta tants apassionaments com desconfiances. S’elogia el joc com un dels mitjans més lliures i imaginatius dels éssers humans, i en especial els nens, per entendre i relacionar-se amb el món, però al mateix temps es procura que no contamini les activitats d’aprenentatge escolar. A les aules és preferible una separació estricta entre l’aprenentatge i el joc. L’animació a la lectura sovint ha estat desqualificada per la seva reivindicació del joc.
La lectura debe formar parte de las experiencias vitales de los niños y los jóvenes
Un tòpic molt arrelat afirma que l’animació a la lectura només és acceptable per als llibres contemporanis i, més específicament, per als llibres de literatura infantil i juvenil. Els llibres importants i, per descomptat, els llibres clàssics semblen exigir una consideració i una forma de llegir incompatibles amb l’espontaneïtat o la distensió. Les artificioses barreres entre l’estudi i la lectura, entre l’anàlisi dels textos i el goig de llegir-los, han limitat negativament la pedagogia literària. És urgent i necessari abolir aquestes separacions i idear nous procediments si es pretén que la lectura formi part de les experiències vitals dels nens i els joves.
La comprensión de un texto es inseparable del interés, las expectativas, los propósitos o la satisfacción previa de los lectores
A la comprensió lectora, que és un dels objectius pedagògics més ardus i inqüestionables, se li contraposen tot sovint les inconsistències i confusions de l’animació a la lectura. Els seus detractors afirmen que la laboriositat que implica la comprensió d’un text és incompatible amb la lleugeresa de les animacions. Afirmar que l’aproximació distesa i feliç als llibres no afavoreix la comprensió, sinó que fins i tot l’obstaculitza, no és del tot adequat. Hi ha incomptables investigacions que mostren, en canvi, que la comprensió d’un text és inseparable de l’interès, les expectatives, els propòsits o la satisfacció prèvia dels lectors, que és justament el que mira d’encoratjar l’animació a la lectura.
La mediación es primordialmente una labor de lectores comprometidos que deben tratar de fascinar a los lectores que empiezan
Els lectors adults i experimentats saben que el descobriment dels bons llibres gairebé sempre és conseqüència d’una recerca atenta i pacient. Exigeix coneixements i perspicàcia, qualitats que els lectors incipients no posseeixen, de manera que la major part dels casos estan a la mercè dels gustos dels grans. El paper dels mediadors, doncs, resulta determinant. Però quan es parla de mediadors cal considerar no tant la professionalització com la voluntat i la intel·ligència. Convertir la mediació en un ofici pot resultar arriscat, ja que persuadir no és una qüestió de recursos tècnics. La mediació és primordialment una tasca de lectors compromesos —pares, professors, bibliotecaris, llibreters, periodistes...— que miren de fascinar els lectors que comencen.
El futuro de un lector se trama en los hogares y en las aulas, en las bibliotecas públicas y escolares, en la prensa y en la red social de Internet
Animar a llegir, és a dir, estimular el desig d’acostar-se a un llibre i llegir-lo lliurement, és la màxima ambició d’un lector. Els lectors experts tendeixen a oblidar, tanmateix, que la facilitat amb què ells van recórrer el camí cap als llibres no és universal. Aquesta mateixa experiència, per a altres persones, pot haver estat enfosquida per l’angoixa i el desànim. Estimar la lectura no és un desig elemental o immediat. Tan ineludible com trencar prejudicis i vèncer resistències és idear estímuls i recompenses. A les llars i les aules, a les biblioteques públiques i escolars, a la premsa i a la xarxa social d’Internet, es forja dia a dia el futur d’un lector.
La animación de la lectura es una de las actividades que mejor contribuyen a la comprensión de un textos
L’animació d’una lectura és una de les activitats que més bé contribueixen a la comprensió d’un text. La preposició de atorga a l’animació una dimensió més dilatada i creativa. La resposta dels lectors a un llibre és una manifestació d’homenatge però també una via de coneixement. La conversa i el debat, l’escriptura i la recreació artística, són formes de compromís amb les paraules dipositades en un llibre. I és igualment una manera d’elaborar significats personals, d’indagar en un mateix els efectes de la lectura. Compartir l’experiència de llegir un text o escriure un altre text a mode de diàleg amb el que s’ha llegit eixampla i afina la lectura.
Pretén ser un llibre conciliador, que no concep parlar d’animació a la lectura sense parlar d’educació lingüística i literària, de la mateixa manera que en parlar d’educació lectora no es parla d’una altra cosa que d’animar a llegir. Es tracta d’amistar pràctiques sovint incomunicades, fins i tot hostils, i trencar a la vegada la falsa dicotomia entre la profunditat assignada a la tasca acadèmica i la trivialitat atribuïda a les activitats d’animació. En tots els casos l’incentiu és el mateix: «hacer de la lectura una práctica feliz, trascendente y deseable». No es tracta d’una altra cosa.
Pretén ser un llibre conciliador, que no concep parlar d’animació a la lectura sense parlar d’educació lingüística i literària, de la mateixa manera que en parlar d’educació lectora no es parla d’una altra cosa que d’animar a llegir. Es tracta d’amistar pràctiques sovint incomunicades, fins i tot hostils, i trencar a la vegada la falsa dicotomia entre la profunditat assignada a la tasca acadèmica i la trivialitat atribuïda a les activitats d’animació. En tots els casos l’incentiu és el mateix: «hacer de la lectura una práctica feliz, trascendente y deseable». No es tracta d’una altra cosa.
