Punto de partida
Els centres educatius estan davant el desafiament de capacitar-se per promocionar i donar suport a la participació i aprenentatge de tot el seu alumnat, cada vegada més divers. L’educació inclusiva ofereix a tots els i les alumnes, sense distinció, situacions educatives i socials que determinaran el desenvolupament de les seves diferents capacitats, així com les seves possibilitats d’adaptació i integració futures en la societat. Aquest capítol ens parla de la influència que tenen les etiquetes diagnòstiques en l’acció educativa, d’alguns canvis necessaris per avançar cap a una escola per a tots i dels canvis que han influït en els plantejaments educatius (o d’ensenyament-aprenentatge) a les aules, així com els referents per iniciar la inclusió dels alumnes amb discapacitat motriu.
Referentes teóricos sobre la educación de los alumnos
L’educació dels alumnes amb discapacitat motriu s’ha d’orientar a despertar i ajudar-los a aconseguir les seves aspiracions en els àmbits acadèmic, personal i social, evitant que les seves pròpies limitacions, unides als prejudicis i les expectatives poc ajustades, limitin les seves experiències i generin en ells sentiments d’incompetència i passivitat apresa. En aquest capítol parlarem de la importància de l’avaluació per poder ajustar la resposta educativa als alumnes amb discapacitat motriu, així com de l’enfocament habilitador i de participació en la intervenció educativa, que s’ha d’orientar no tan sols a rehabilitar sinó també a compensar les limitacions físiques dels alumnes, i del valor d’adoptar un enfocament cooperatiu de resolució de problemes en la intervenció educativa.
La discapacidad motriz: características y necesidades educativas
Podem definir la discapacitat motriu com una alteració de l’aparell motor causada per un funcionament deficient del sistema nerviós central, del sistema muscular, del sistema ossi o d’una interrelació dels tres sistemes que dificulta o impossibilita la mobilitat funcional d’una o de diverses parts del cos. Les causes de discapacitat motriu són múltiples i amb diversos graus d’incidència en la vida quotidiana i en l’àmbit educatiu. En aquest capítol ens aproximarem a diferents tipus de discapacitat motriu, des de la paràlisi cerebral, la discapacitat motriu amb més incidència i variabilitat, fins a la paràlisi braquial obstètrica o l’artritis crònica juvenil, aportant aquelles estratègies o característiques que considerem més rellevants en un entorn educatiu.
¿Para qué evaluar, qué y cómo?
Aquest capítol se centra en la importància de detectar i avaluar les necessitats educatives dels i les alumnes amb discapacitat motriu, i en el valor de recollir la informació rellevant, de manera fiable i útil, per construir un perfil educatiu i ajustat de l’alumnat. Així, s’exposen uns quants criteris, procediments i instruments que podem fer servir per a l’avaluació de persones que, sovint, presenten dificultats greus en la manipulació, el desplaçament i el llenguatge, com ara l’observació, informes escrits, l’ús de protocols, entrevistes i passació de tests.
¿Qué centros para estos alumnos?
La inclusió educativa i social de les persones amb discapacitat i la millora de la seva qualitat de vida requereixen posar en pràctica procediments d’habilitació adreçats tant a la persona amb discapacitat com al seu entorn educatiu, familiar i social. Amb aquesta perspectiva, en aquest capítol destaquem diferents aportacions teòriques i pràctiques que poden ajudar a l’orientació educativa d’aquests alumnes: els models curriculars, l’enfocament basat en l’habilitació, les diverses modalitats d’escolarització, el procés de presa de decisions i la disponibilitat dels serveis educatius.
¿Qué podemos hacer? la intervención educativa
En aquest capítol presentem unes quantes propostes, indicades per a l’alumnat amb discapacitat motriu, a partir de l’organització del centre educatiu vinculat al seu entorn social, en el marc d’una escola inclusiva, així com algunes formes d’organització de l’aula i de l’alumnat, com l’aprenentatge cooperatiu, la intervenció de més d’un professional a l’aula, el desdoblament del grup o les mesures de reforç, entre d’altres, que faciliten la participació i l’adquisició de competències. També parlarem de com els procediments educatius faciliten el procés d’ensenyament-aprenentatge i contribueixen a la formació de la identitat d’aquests alumnes.
Productos de apoyo para la intervención
En l’entorn escolar s’han de considerar les necessitats de l’alumnat amb discapacitat motriu per proporcionar-li un context que afavoreixi l’autonomia, la comunicació, les relacions socials i l’accés al currículum educatiu. Tal com veurem en aquest capítol, disposar dels materials, les ajudes tècniques i l’organització apropiada dels espais, des d’edats precoces, fomenta la independència i una actitud positiva davant les activitats, experiències i canvis. És tasca dels adults acompanyar l’alumne en aquest procés, habilitant l’espai i seleccionant els materials necessaris per fer les activitats i els objectius proposats.
Entornos de cooperación entre profesionales
Les persones amb discapacitat motriu necessiten tractaments i respostes educatives adequades a les seves necessitats. Així doncs, es requereix la col·laboració estreta entre la família, mestres i altres professionals d’atenció directa, psicopedagogs i l’administració, si cal. Aquest capítol recull uns quants models de col·laboració i estratègies que han demostrat ser útils tant pel seu enfocament teòric com per la seva aplicació en contextos escolars. Es parlarà de la necessitat de crear una cultura de diàleg i cooperació entre l’escola i la família de l’alumne amb discapacitat motriu, de la importància de conèixer les vivències dels familiars, els diferents períodes pels quals passen i les diferents maneres d’afrontar la situació a casa i en la societat, de com la mateixa persona pot viure la discapacitat i de com pot influir en els germans.
Anexos
Aquest capítol recull una sèrie d’annexos que permetran reforçar els continguts adquirits sobre l’alumnat amb discapacitat motriu, que són: Annex 1. Guia per a l’avaluació del posicionament, la sedestació i el desplaçament; Annex 2. Registre per a l’observació i l’avaluació de competències bàsiques (instrument 3); Annex 3. Observació i avaluació d’estils d’aprenentatge en l’alumnat amb discapacitat motriu (instrument 4); Annex 4. Ajudes tècniques per al control postural i el desplaçament.
