CDA-Stop: programa de prevención de la ciberviolencia en parejas jóvenes

CDA-Stop (Cyber Dating Abuse Stop) és un programa de prevenció dirigit als joves i que està dissenyat per aplicar-se a centres escolars o altres àmbits educatius.

La ciberviolència en la parella es defineix com un conjunt de comportaments repetits que tenen com a objectiu controlar o fer mal a la parella i inclou accions com visitar freqüentment el seu perfil a les xarxes socials, enviar missatges amenaçadors, difondre informació negativa sobre ella o robar-ne les contrasenyes. Davant l’aparició cada cop més precoç d’aquests comportaments, s’ha dissenyat un programa de prevenció de la ciberviolència en el festeig per a adolescents. El programa, compost per 12 sessions, està adreçat a estudiants de 2n i 3r d’ESO, tot i que es pot adaptar per aplicar-lo en altres etapes. El programa consta de tres mòduls: 1) entrenament en habilitats socials; 2) coneixement sobre les relacions de parella; i 3) la ciberviolència en la parella. Tot i que el programa se centra en treballar aquest darrer aspecte, al llarg del mateix s’aborden moltes altres qüestions de manera transversal, com ara l’autoconcepte, l’empatia, la intel·ligència emocional, els estereotips de gènere, els mites de l’amor romàntic o l’ús de la tecnologia. Per al desenvolupament de les sessions s’utilitzaran materials com còmics o casos breus i estratègies d’intervenció actives.

L’adolescència és una etapa de transició entre la infància i l’edat adulta en què es produeixen intensos canvis socials, psicològics, biològics, sexuals, etc. Una de les tasques o reptes més importants per als adolescents és el desenvolupament de la identitat personal, per al qual resulta essencial enfortir l’autoconeixement. L’objectiu d’aquesta primera sessió del mòdul 1 serà entendre i distingir els conceptes d’autoestima i d’autoconcepte per tal de poder identificar i expressar-ne característiques tant sobre un mateix com sobre els companys, i reflexionar sobre la seva importància. Durant la sessió, cada participant escriurà aquelles característiques positives que veu en si mateix i, en la dinàmica posterior, altres companys li hauran de transmetre característiques positives que veuen en ell. Així, en acabar la dinàmica, els participants hauran esmentat característiques positives pròpies i hauran rebut i emès d’altres sobre els seus companys. La sessió finalitzarà amb el lliurament a cada participant d’un full amb el logotip d’alguna xarxa social perquè hi escrigui una frase amb una definició sobre si mateix, que es col·locarà en una cartolina comuna per a la classe.

La dificultat en la regulació emocional s’ha identificat com una variable de risc en la violència en la parella. Concretament, la regulació emocional de la ira, és a dir, identificar la ira, entendre com, quan i amb qui apareix i intentar controlar-la per expressar el nostre enuig o frustració de manera adequada, és un aspecte important a tenir en compte en la intervenció i prevenció de la violència en la parella. L’objectiu d’aquesta segona sessió del mòdul 1 serà reflexionar sobre la regulació emocional de la ira, identificant situacions que generen ira, així com els components emocionals, cognitius i conductuals que estan presents en aquesta emoció, per tal de poder proposar formes alternatives per gestionar-la. La sessió requerirà que cada participant recordi alguna situació en què va sentir ira (emoció) i va perdre o va estar a punt de perdre el control, i reflexioni sobre què va pensar (cognició), què va fer (conducta) i quines conseqüències va tenir la seva conducta. En grup gran, es tractarà d’identificar pensaments irracionals que acompanyaven les situacions recordades, amb l’objectiu de rebatre’ls i pensar en conductes alternatives a l’agressió.

Els estereotips de gènere, entesos com un conjunt de creences que afecten les expectatives generals sobre què implica ser d’un sexe o de l’altre, i que ofereixen una visió exagerada i esbiaixada de la realitat, poden ser factors determinants en la violència en la parella. Per aquest motiu, se’ls prestarà una atenció especial en aquesta tercera sessió del mòdul 2. L’objectiu d’aquesta sessió serà que els adolescents participants identifiquin estereotips de gènere comuns en el nostre entorn i en les nostres activitats quotidianes, generant una reflexió amb la finalitat última de desenvolupar una actitud crítica davant d’aquests prejudicis. Per fer-ho, en primer lloc, veuran un vídeo en què es demana a diverses persones que corrin «com una nena». L’objectiu d’aquesta primera activitat serà que reflexionin sobre els estereotips que s’atribueixen a les nenes des de la infància. En segon lloc, es projectaran vídeos breus de youtubers coneguts per ells (nois i noies) i ompliran una taula que els ajudarà a identificar els estereotips que transmeten aquests youtubers, no només en el seu llenguatge, sinó també en la seva comunicació no verbal, el context, etc.

Els mites de l’amor romàntic són creences socialment compartides sobre la naturalesa de l’amor que estan molt presents en l’etapa adolescent. Aquests mites resulten perillosos, ja que poden influir en l’acceptació de relacions abusives i en la justificació de conductes violentes en la parella. Els objectius d’aquesta sessió seran, per tant, ajudar els participants a detectar i desmitificar els mites de l’amor romàntic, tot realitzant una anàlisi crítica sobre què és l’amor.
Per fer-ho, es tindran en compte els seus coneixements previs i es visualitzarà amb ells un vídeo sobre l’amor romàntic i l’amor lliure. A continuació, se’ls presentaran alguns tuits amb frases que reflecteixen amor sa i mites de l’amor romàntic i, en petits grups, decidiran si els retuitejarien, els posarien un «m’agrada» o els ignorarien. Això servirà al dinamitzador per debatre amb els participants, en gran grup, si darrere dels tuits retuitejats o amb «m’agrada» s’hi amaguen mites de l’amor romàntic o no, i de quina manera es podrien modificar perquè reflecteixin un amor saludable. La sessió conclourà amb una cançó que ressalta l’amor lliure i amb l’enganxada de tots els tuits creats en una cartolina.

La violència en la parella pot ser de tipus físic, psicològic o sexual i té greus repercussions en els i les adolescents. Tot i que la física sol ser més evident i fàcil de reconèixer, s’ha constatat que la psicològica i la sexual són igualment importants, i que en moltes ocasions la precedeixen. L’objectiu d’aquesta sessió serà que els joves siguin capaços d’identificar els diferents tipus de violència i que reflexionin sobre les possibles conseqüències.
Amb aquesta finalitat, en petits grups realitzaran un role-playing per conscienciar sobre la violència en la parella, i aquests es prendran com a base per part del dinamitzador per explicar els diferents tipus de violència existents. Després, s’utilitzaran vinyetes de còmic que representen situacions de violència en la parella perquè, per grups, identifiquin i classifiquin aquests comportaments. A continuació, es posaran en comú en gran grup, incidint en les conseqüències que poden tenir tots aquests comportaments. La sessió finalitzarà amb una taula de repàs per avaluar allò que s’ha après.

En la violència en la parella es poden identificar tres rols principals: la persona agressora, la víctima i els testimonis. En joves o adolescents, sovint els rols de víctima i agressor se superposen, ja que la violència està normalitzada com a forma d’interacció en la parella. La dependència emocional pot explicar que aquestes relacions es mantinguin en el temps. Els estudis destaquen la importància dels testimonis per poder detectar i ajudar a trencar aquestes relacions violentes.
A les sessions 6 i 7 del mòdul 2 es procurarà que els adolescents identifiquin els diferents rols implicats en una relació de parella violenta, empatitzin amb les víctimes i reflexionin sobre la importància de denunciar i demanar ajuda quan som testimonis d’aquesta violència. Es projectaran vídeos amb testimonis reals d’adolescents que han estat víctimes de violència en el festeig, amb l’objectiu que hi empatitzin i reflexionin sobre el paper dels testimonis. Mitjançant dinàmiques de role-playing, es procurarà que es posin a la pell dels diferents agents implicats i que busquin alternatives per demanar ajuda quan s’està immers en una relació tòxica.

La nostra societat digital ha aportat oportunitats de desenvolupament personal, social, sanitari, educatiu i econòmic, però també riscos potencials. Els riscos com el sexting i el grooming són especialment preocupants en una etapa de vulnerabilitat psicològica com és l’adolescència. El sexting fa referència a l’enviament de continguts de caràcter sexual a través de les tecnologies, i el grooming al·ludeix al procés mitjançant el qual un adult, a través de les TIC, accedeix i es guanya la confiança d’un menor per crear i/o mantenir algun tipus d’interacció sexual amb ell.
Els objectius d’aquesta vuitena sessió del mòdul 3 seran identificar activitats de risc, sexting o grooming a les xarxes socials i reflexionar sobre com prevenir-les. Per fer-ho, començaran visualitzant un vídeo per reflexionar sobre els riscos de publicar determinades imatges a internet. Després, valoraran amb diferents nivells de risc situacions que es poden donar a la xarxa. Per acabar, visualitzaran un altre vídeo per reflexionar sobre quins factors cal tenir en compte a l’hora de compartir contingut a les xarxes socials i com es pot fer de manera més segura.

Es defineix la ciberviolència en la parella com un conjunt d’accions que tenen com a objectiu controlar, minar o fer mal a l’altra persona de la parella. Tanmateix, un dels grans inconvenients amb què ens trobem a l’hora de prevenir o intervenir davant aquest tipus de violència és que les persones joves no identifiquen adequadament aquestes accions. Per això és important visibilitzar aquesta realitat i mostrar als adolescents des de ben aviat quines són les conductes que no hauríem de dur a terme ni tolerar en les nostres relacions de parella.
Així doncs, l’objectiu de la sessió 9 del mòdul 3 serà reflexionar, aprendre i desenvolupar una actitud crítica davant la ciberviolència de parella. Es durà a terme una pluja d’idees (brainstorming) per reflexionar sobre allò que ja saben sobre el tema i es visualitzarà un vídeo que convida a pensar sobre els diferents tipus de ciberconductes en la parella. Finalment, es realitzarà un qüestionari sobre les pròpies possibles ciberconductes violentes en la parella amb la finalitat de prendre’n consciència.

La normalització i acceptació de les conductes i actituds violentes en les relacions de parella dels adolescents es veu accentuada en les formes més subtils de ciberviolència, com les que fan referència al cibercontrol. Per això, l’objectiu d’aquesta desena sessió, corresponent al mòdul 3, serà treballar la identificació de la ciberviolència en les parelles adolescents i la seva «desnormalització». La sessió requerirà que els participants, treballant en petits grups, reflexionin sobre situacions de violència en línia o fora de línia i les seves equivalències en el món real o virtual, segons el cas. Posteriorment, hauran de valorar aquestes conductes amb la finalitat de prendre consciència de com moltes vegades es normalitzen. Tot plegat amb l’objectiu final de desenvolupar una actitud crítica que els permeti rebutjar aquestes conductes. Al final de la sessió, se’ls demanarà que, en petits grups, creïn un missatge (una idea, una frase o un dibuix) que, en una xapa o adhesiu, reflecteixi allò que han après en les darreres sessions.

La prevenció precoç en el treball sobre la conflictivitat en les relacions romàntiques adolescents incideix en la necessitat de proporcionar estratègies per a la identificació i gestió de situacions violentes (offline i online), així com per al coneixement dels recursos existents en aquests casos. Seguint aquesta línia, la sessió 11 del mòdul 3 busca que els participants intentin analitzar el paper dels diferents participants (víctima, agressors, amics i persones adultes) en les situacions de ciberviolència en la parella, reflexionin sobre els desenllaços i conseqüències que pot comportar i pensin en possibles solucions per evitar-la. Per a això, es treballarà amb un cas concret de ciberviolència, el final del qual és obert. En petits grups, els adolescents hauran d’analitzar el cas i pensar un final, que representaran davant del grup gran. Això s’utilitzarà per propiciar una reflexió guiada sobre els possibles desenllaços de la situació o el paper dels protagonistes de la mateixa, així com per incidir en el paper dels testimonis i de les figures o vies a les quals sol·licitar ajuda.

Tal com s’ha anat explicant a les sessions anteriors, són múltiples els factors associats a la ciberviolència en la parella. Al programa CDAStop s’han abordat els factors més rellevants, segons les investigacions més recents. Atès que són molts els continguts que es treballen al programa, convé incorporar una tasca final de repàs per consolidar els coneixements adquirits. Aquest és, precisament, l’objectiu d’aquesta darrera sessió. Aquesta tasca de repàs i consolidació es fa de manera lúdica, plantejant als participants una competició per equips (d’unes 4-5 persones). Per torns, els equips llancen un dau i avancen per un tauler que conté caselles de dos colors. Les caselles contenen preguntes (caselles blaves) i reptes (caselles morades) relacionats amb els continguts de les 11 sessions anteriors. Com a màxim, els equips disposen de deu segons per respondre les preguntes i trenta segons per fer el que se’ls demani en cada repte. Guanya l’equip que arribi primer al final del recorregut del tauler, seguint les normes del joc (disponibles a la descripció de la pròpia sessió) pel que fa als avenços i retrocessos en les caselles, torns, rebots, etc.