Como yo lo veo, como yo lo leo

Sheila va néixer a Palma el 2004 i té una germana gran. Va començar la seva educació als 3 anys i va canviar d'un col·legi públic a un concertat catòlic a 2n de primària, on va estudiar fins a 3r de l'ESO. Actualment, estudia batxillerat de ciències en un IES. Aspira a estudiar arquitectura i advocar pels drets de persones amb dislèxia, buscant eliminar les barreres a les quals s'enfronten.

Als 9 anys, estava retardada en lectura, havent descartat raons com l'adaptació o l'esforç. Als 10, després de tres avaluacions especialitzades, va ser diagnosticada amb dislèxia i altes capacitats. Aquest diagnòstic va canviar el seu enfocament d'estudi i autoconcepte, necessitant adaptar els seus mètodes d'aprenentatge i enfrontar un possible descens en el seu rendiment acadèmic inicial durant el seu tractament logopèdic.

Desconeixent inicialment quines adaptacions necessitava per a la seva dislèxia, ella i la seva mare van explorar solucions a través de congressos i consells d'experts. Van aconseguir adaptacions educatives, inclòs l'ús de tecnologia per igualar el seu ritme d'aprenentatge amb els seus companys. A mesura que creixia, les seves sensacions i necessitats van canviar, enfocant-se a millorar en àrees on se sentia competent, com ara la plàstica. Malgrat els desafiaments, va buscar inspiració en figures famoses amb dislèxia, recordant-se a si mateixa que les adaptacions no signifiquen una disminució en el seu nivell acadèmic.

El 2011, el canvi a un nou col·legi va portar experiències agredolces, incloent amistats memorables i moments compartits, però també jerarquies subtils, com per exemple les diferents assignatures en les quals destacava cada estudiant. Aquesta etapa, plena de vivències i aprenentatges, va culminar el 2019 amb la decisió de buscar un canvi d'ambient a l'institut, motivada pel desig de trobar professors que comprenguessin millor la seva situació, demostrant que el canvi va ser positiu.

Des de la seva infància, la mare de la Sheila ha estat el seu principal suport en els estudis, especialment després del diagnòstic de dislèxia. Van adaptar les tècniques d'estudi a les seves necessitats, valorant l'equilibri entre el rendiment acadèmic i el temps personal. La seva mare, persistent, va mantenir constants diàlegs amb el col·legi buscant les millors condicions d'aprenentatge. El seu pare, també dislèxic, té un rol significatiu en el seu suport, assegurant la seva presència constant i la seva disponibilitat per a qualsevol necessitat.

Sheila va experimentar una notable millora en la seva educació gràcies a una nova professora d'història que proactivament es va oferir a adaptar el seu ensenyament a les necessitats de la Sheila, sense requerir explicacions prèvies. La disposició de la professora per proporcionar esquemes, resums i exàmens orals va marcar un punt d'inflexió positiu, convertint-la en la docent favorita de la Sheila. Aquest suport individualitzat, juntament amb el respecte i la comprensió dels seus companys, destaca la importància de l'empatia i l'adaptabilitat en l'entorn educatiu per a estudiants amb dislèxia.

La Sheila va participar en el I Premi Lego d'Arquitectura organitzat pel COAATMCA, construint un gratacel modern i un model uniforme ple d'oficines, emportant-se el premi a millor Construcció de Lego i obtenint un viatge a Legoland Berlin.

Comprendre la dislèxia és clau per a la inclusió educativa. Els qui l'experimenten enfronten desafiaments únics en la lectura i l'escriptura, confonent lletres i lluitant amb la memorització. La dislèxia requereix enfocaments d'aprenentatge visual i avaluacions ajustades, perquè les habilitats varien i no reflecteixen la capacitat intel·lectual. En aquest sentit, l'avaluació tradicional no mesura adequadament les seves habilitats, assenyalant-se la necessitat de mètodes personalitzats.

Per a la Sheila, el sistema educatiu actual encara no s'adapta a la diversitat d'habilitats i preferències d'aprenentatge de l'alumnat. Malgrat progressos com ara la inclusió d'assignatures més aplicables a la vida quotidiana, continua sent rígid. L'ideal seria un model educatiu centrat en l'estudiant, que personalitzi l'aprenentatge i consideri diferents mètodes d'assimilació del coneixement.

La dislèxia, una condició minoritària, pot portar a sentir-se aïllat però, amb suport i reconeixement del seu esforç, es torna manejable. La perseverança és clau i, encara que els reptes són constants, l'actitud combativa defineix els qui la tenen. El missatge central és de valoració personal i lluita contínua.