Comunicación y lectoescritura: nuevos paradigmas

En la filologia clàssica actual i en la història de les idees no abunden els treballs d'índole teòrica sobre l'aigua (en grec, ?δωρ), no com a líquid ubic (H2O) que forma la pluja, els rius o la mar, sinó com a element enigmàtic i mític, fins i tot com arkhé, això és, aquells treballs l'objecte d'estudi dels quals són precisament les anàlisis dels textos entorn de l'aparició i la importància d'aquest element que va conformar part de la cultura antiga, especialment de l'època presocràtica. En qualsevol relat mític antic tan important és el que es diu sobre l'aigua com el que aquest element «enigmàtic» té com a marc referencial. Des de la mitologia grecoromana fins a les religions actuals, l'aigua sempre està present en diferents aspectes: destructiu, depuratiu, curatiu i protector. En aquest treball es repassen i analitzen alguns mites i els seus mitemes, alguns personatges i estructures narratives en les quals apareix l'aigua: Deucalión i Pirra, el naixement d'Afrodita, la llacuna Estigia i Oceà, les nereidas, les gorgones, les sirenes, les nàiades, Posidó, Proteu, les oceànides, Narcís, els grius, Hero i Leandre.

A més d'estudiar les situacions ressenyades, es valorarà el caràcter dual que suposa abordar el concepte de mite en l'educació. En primer lloc, com a aplicació conceptual, sospesant si es compleixen els requisits per considerar el context de l'educació com un mite en si mateix; i, d'altra banda, estudiant el mite (narració) com a objecte d'aplicació a les aules, convertint-se en pretext d'aprenentatge. El recorregut per aquesta dualitat donarà lloc a les bases per a la línia de recerca que aquí plantegem i que volem desenvolupar en el marc de la didàctica de la llengua i la literatura.

Sembla evident que la manera de llegir i escriure en l'actualitat ha canviat. L'escriptura de textos formals i la lectura de manuals acadèmics ha donat pas a noves maneres de llegir i nous formats digitals que presenten un tipus de lectura discontínua, interactiva, que implica altres processos mentals i requereix altres habilitats. El present capítol tracta de descriure aquestes inèdites maneres d'acostar-se a la comprensió lectora i l'expressió escrita a les aules universitàries, sense perdre de vista que els processos lectors, per ser eficaços, continuen tenint la necessitat d'utilitzar i disposar de coneixements previs o de saber efectuar inferències per part dels lectors.

Internet no és només un repositori d'informació; també funciona com una pròtesi de l'individu, com una memòria exempta que ha fet innecessari l'enciclopedisme, però que, al seu torn, ha generat un àmbit de treball específic que requereix estratègies organitzatives, com és la curació de continguts.
En el context de la revolució digital, la curació de continguts activa tasques com el filtrat, l’anàlisi i la distribució de continguts en línia i, per tant, afegeix una funcionalitat nova al rol del professor: la d’«administrar», en el sentit de buscar fonts d'informació de confiança, filtrar-les i difondre-les. No és només buscar i reproduir contingut interessant, sinó preestructurar-lo i afegir-li valor, en el sentit de glossar-lo, d'agregar comentaris o orientacions; «il·luminant» o aclarint, en suma, les rutes cognitives potencials o, en termes de lectura, els itineraris possibles de la seva descodificació.

La publicitat es caracteritza pel seu poder persuasiu i per l'ús d'estratègies i mecanismes basats en la disciplina de la retòrica. En aquest capítol es mostra una anàlisi comparada d'anuncis d'Espanya i Portugal des d'una perspectiva lingüística i intercultural. L'estudi contrastat dels elements comunicatius i culturals de tots dos països ofereix un discurs que interpel·la els receptors amb vestidures lingüisticoretòriques. El mètode emprat resulta per tant molt adequat, ja que facilita les estratègies precises per analitzar en la seva dimensió pragmàtica els elements (retòrica, comunicació, llengua, cultura…) que caracteritzen aquests discursos publicitaris.

Quan defensem una educació lingüística i literària basada en l'aprenentatge constructiu i en la cerca de lectors actius, compromesos i crítics, no hi ha cap mena de dubte que el gènere poètic ha d'encapçalar les lectures escolars. La poesia ens acosta al món i a les seves problemàtiques des de la sensibilitat, des d'un llenguatge diferent que hem de mostrar als infants des de les primeres edats. Així, quan l'ONU ens parla dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), se'ns presenta una oportunitat única per reivindicar la necessitat de recuperació de la poesia a l'aula, ja que suposa un eix fonamental per a l'educació en valors. Prenent com a punt de partida aquesta consideració general, en aquest treball ens acostem a una antologia poètica infantil que reuneix una àmplia representació de veus femenines del panorama literari contemporani: ¡Aquí la Tierra! Poemas para un planeta en apuros. Buscarem les seves connexions amb els ODS, especialment els relacionats amb la cura cap al medi ambient i els espais naturals, farem una selecció de textos, establirem les claus per a la seva lectura en els diferents nivells de l'educació primària i dissenyarem línies de treball concretes des d'un prisma ecoeducatiu.

Durant l'última dècada, un grup significatiu de poetes, que no encaixa en els estàndards del cànon literari, ha revolucionat el mercat editorial espanyol. Tots ells tenen en comú haver nascut després de 1981 i servir-se de les xarxes socials, especialment Instagram, com a plataforma per donar a conèixer la seva obra a un públic més ampli del que tradicionalment «consumeix» poesia. Aquest capítol està dedicat a examinar el vocabulari dels joves poetes integrants de l'anomenada «generació mil·lenista». Partim de la hipòtesi que aquests autors es dirigeixen als seus potencials lectors en un llenguatge concorde a la seva edat i els seus interessos, per la qual cosa considerem rellevant analitzar la seva obra mitjançant una metodologia lexicomètrica. Gràcies a l'índex de riquesa lèxica, podem contrastar, amb un mesurador objectiu, la qualitat lèxica de les seves composicions. Estudiarem també les categories morfològiques més freqüents de les seves obres, i els compararem amb una selecció de poetes del cànon de la generació de 1980.

Aquest llibre està dirigit a docents i estudiants universitaris que vulguin acostar-se al que en el segle xxi signifiquen els conceptes de comunicació i les pràctiques lectores-escriptores associats a aquesta.