Cultura lectora i educació

En aquest llibre, mestres i professors de diverses generacions comparteixen vivències reals com a lectors i com a educadors.
Una lectura que inspira, qüestiona i encén idees per fer créixer el gust per llegir a l’escola i a la universitat.

Es proposa pensar la cultura lectora com un marc humanista per aprendre amb llibres a l’escola i a la universitat. Davant la subordinació de la paraula a la imatge i la fragmentació digital, es reivindica el llibre com a objecte cultural que ordena el saber, engrandeix perspectives i sosté el desig docent. La cultura lectora s’articula en tres vèrtexs —llibres, lectors i lectures— i exigeix obres de qualitat, docents lectors i pràctiques amb la lectura al centre. A la llum d’alertes com PISA i PIRLS, es reclama una aliança de famílies, biblioteques, editorials i centres, i s’hi presenten experiències i estratègies (pla lector, biblioteca escolar, lectura diària, biografies i clubs) també en la formació inicial universitària.

El pròleg convida a entendre les pràctiques lectores actuals atenent les trajectòries familiars prèvies, marcades per analfabetisme, escolarització irregular i escassetat de llibres, amb biaixos de gènere i territori. A partir d’un treball universitari de reconstrucció d’històries lectores fins als besavis, s’hi mostren itineraris diversos: interrupcions per pobresa, orfenesa o feina, aprenentatges tardans per necessitat d’escriure cartes o per vergonya de dependre d’intermediaris, i oportunitats vinculades a migracions o servei militar. Es distingeix alfabetització d’hàbit lector i es descriu l’accés precari al llibre (préstecs, intercanvis, regals comercials, subscripcions). Les preferències i la censura evidencien usos socials de la lectura; també l’estigmatització, sobretot en dones, per manca de temps, recursos i reconeixement.

S’hi formulen dotze compromisos per enfortir la cultura lectora des de la docència. S’hi defensa una concepció diversa de la lectura (funcional, cultural i expressiva) i la necessitat de llegir per plaer, sense reduir-la a l’utilitarisme. La lectura aporta bagatge, activa una dimensió personal de calma i atenció i, alhora, sosté un horitzó cultural compartit. Es reivindica el llibre com a mediador i s’hi proposa destriar la qualitat literària, conèixer novetats i mantenir un corpus de clàssics, integrant-hi també tecnologies. S’hi anima a construir un cànon pedagògic propi, impulsar un clima lector equitatiu, consolidar biblioteques escolars amb fons seleccionats i promoure experiències lectores estables (saber llegir, llegir per aprendre i gust per llegir).

A redós de les obres d’Henri-Jean Martin, Francisco Rico i Armando Petrucci, aquest text posa de manifest la importància de les formes materials d’inscripció dels textos en el procés de construcció dels seus sentits per als lectors. L’anàlisi examina les mutacions que imposen la producció o reproducció digital dels escrits que ignoren les diferències entre formats, «desquadernen» els llibres i esborren la relació entre fragments i totalitat textual. D’aquesta manera, es rebutja la idea d’equivalència entre text imprès i text digital i se n’examinen les conseqüències sobre les lectures dels hàbits plasmats per la comunicació electrònica. L’anàlisi acaba amb un diagnòstic sobre la ruptura fonamental que introdueix a l’ordre del discurs la revolució de la intel·ligència artificial.

Com ens plantegem la docència de la filosofia des de l’amor per la lectura? No és pas la lectura una experiència, que ens allunya de la concepció de la filosofia com a quelcom merament teòric? Val molt la pena que els educadors entomem junts la direcció de cap on volem fer avançar l’educació. No per perpetuar res amb to d’entossudiment, ni menys encara orientar-nos des de la inèrcia, sinó per preservar allò preuat de l’acte d’educar, com és ajudar i acompanyar a donar forma (educare) a una persona (des de la seva interioritat i exterioritat) en contacte amb la saviesa i la llibertat. Volem també dedicar un espai al concepte d’experiència, en el sentit vital, per així situar la idea de com el text pot ser facilitador d’Experiències de Qualitat Estètica. En aquest sentit, ens recolzarem amb la idea d’experiència proposada pel filòsof nord-americà John Dewey (1934). I acabarem reflexionant sobre el fet i l’acte de la lectura en els textos de la filosofia antiga, una filosofia entesa com a forma de vida. Un acte que, lluny de suposar un encontre amb lletra morta, estava pensat per a reviure l’existència real d’un interlocutor que ens interpel·la des de la lletra escrita, per fer-nos avivar allò més essencial i més noble: la capacitat d’aprendre, d’esdevenir conscients.

Aquest article presenta un recorregut pels usos de la literatura en l’escola de la nostra modernitat a partir de dues conjuntures: d’una banda, el paper fonamental de l’escola en la transmissió del cànon clàssic i, de l’altra, l’encapsulament metodològic de la literatura dins la institució. Per acabar, s’hi analitzen les línies hegemòniques en l’ensenyament literari de les últimes dècades a l’Estat espanyol.

 

Els autors, Mora-Luna i Magalhães, exploren la relació entre lectura i educació en el context de les reformes curriculars a Espanya. Destaquen com les transformacions tecnològiques i socioculturals han alterat els hàbits lectors, qüestionant el paper tradicional de la lectura en l’educació. Analitzen el binomi educació-lectura com a nucli de la institució escolar, tot subratllant la seua importància en la formació personal i social. Discuteixen la crisi de la lectura literària i la diversificació dels comportaments lectors, amb fenòmens com la massificació de textos paraliteraris i l’auge del suport digital. L’estudi també examina l’evolució del cànon literari escolar, des dels enfocaments historicistes i nacionalistes fins a les propostes més obertes i flexibles de la LOMLOE, que promouen una visió plural i crítica de la literatura. Finalment, reflexionen sobre el repte d’equilibrar la tradició literària amb la inclusió de noves veus i perspectives en l’ensenyament.

Aquest assaig planteja una reflexió sobre el llibre i la lectura com a formes de resistència pedagògica en un context d’hegemonia tardocapitalista, crisi de la narrativitat i homogeneïtzació de les subjectivitats. Des d’una perspectiva crítica, s’hi defensa la necessitat de rehabilitar la lectura com a pràctica cultural que propicia la formació d’una interioritat capaç de qüestionar els discursos dominants. El text aposta per una pedagogia centrada en el llibre i la lectura com a forma de revitalitzar el pensament, el gust pel saber, la capacitat de recordar, imaginar i resistir.

De sobte, et fas gran, fas una ullada enrere i aviat reconeixes la teva vida lectora, des que eres la nena que demanava amb insistència qualsevol quentu a la mare, fins ara, que encara ets incapaç de fer dues passes fora de casa sense tenir la seguretat que portes al damunt un llibre potser arreplegat a última hora abans de marxar per poder-lo llegir si tens algun moment. I mentre fas aquesta ullada, t’emociona encara el record d’aquells contes i d’aquelles històries que et van deixar una petjada especial. Els contes de fades i dels primers amors, els d’Enid Blyton, els del Círculo de Lectores i els que els amics t’aconsellaven i compartíeu. Recordes també l’entrada a la vida adulta, els professors que et van acompanyar en el teu camí lector, les descobertes, les històries que t’han deixat petjades inesborrables, les llibreries i biblioteques que trepitges, l’olor dels llibres, el tacte, passar les pàgines… I aquest record se’t barreja amb la feina que fas des de fa tant ensenyant i compartint amb nois i noies adolescents escrits i autors, sempre ben convençuda que és amb la literatura que entra més vida a les aules i sobretot en uns joves que pràcticament ho tenen tot per descobrir.

Compartir contes, llegir en veu alta, aprendre a comunicar i escoltar són accions que han d’assolir una gran importància en el dia a dia de l'aula. Com a mestra, he pogut comprovar que escoltar una bona lectura en veu alta captiva fins i tot els alumnes més grans que, massa sovint, viuen orfes d’històries. Molts adults que vam créixer sense contes ni llibres a casa i a la majoria d’escoles, hem après a estimar-los i a valorar la possibilitat de comunicar-los. L’escolta activa i la capacitat de comunicar són habilitats que es poden ensenyar i aprendre i que tots els mestres cal que considerin com una eina de gran vàlua. La descoberta de l’escriptor Roald Dahl va constituir un fet cabdal per a l’escola Camí del Mig de Mataró. Els seus llibres, plens d’humor i transgressió, són ideals per ser llegits de manera personal així com, també, per ser compartits i llegits en veu alta a classe per part del mestre. Aquesta pràctica transforma l’aula en un espai de comprensió i tranquil·litat, aportant moments de necessària connexió entre professors i alumnes. Restarem sempre agraïts al nostre estimat autor per haver-nos ajudat en aquesta experiència tan apassionant.

Las lecturas nos construyen a lo largo de la vida y también de la vida profesional. Quienes firman este capítulo comparten una larga trayectoria docente: trabajaron juntos en la escuela, han sido formadores de maestros y, en los últimos años, en la universidad, han impartido docencia a futuros maestros y han impulsado investigaciones siempre junto a equipos docentes de centros escolares. Con el tiempo han tejido una manera de entender la docencia y la investigación, siempre cerca de los libros. Su recorrido se ha construido paso a paso y, si ha evolucionado con giros e incluso alguna desviación, ha sido gracias a las lecturas realizadas. Escribir el capítulo les permite volver a ellas: recordar la fascinación juvenil por Montessori, Galí o la escuela antiautoritaria; revivir el camino hacia el constructivismo de la mano de Piaget; y reconocer cómo Freinet, Freire y otras voces siguen presentes, arraigadas, orientando su mirada sobre el mundo y sobre la escuela.

En aquest text miro d'explicar la meva trajectòria com a lector, com al llarg del temps m'he anat construint com a persona interessada a conèixer els relats que han configurat la meva manera d'entendre el món d'habitar-lo. Mostro el meu interès pels relats, siguin escrits o amb imatges i explico el sentit que té per mi llegir i comento la sorpresa de descobrir com la majoria de textos que he llegit han quedat oblidats en els baguls més foscos del meu cervell però que, d'alguna manera, sé que els porto integrats en el meu ésser més profund i que poden ressorgir en el moment més inesperat i sé que la ficció és una forma de coneixement vehiculat per un determinat llenguatge i que et fa suportable la sordidesa de la realitat.

El text és un homenatge a tres mestres (Fullat, Pòrtulas i Bellès) que han bolcat el seu magisteri a examinar les herències d'Occident: jueva, grega i llatina. El primer llegat s'endinsa en la Tanakh i, especialment, en el Llibre de Job. Una història que revela la significació de la integritat i la fermesa en les nostres accions. Virtuts, avui cabdals, si no volem sucumbir a una actualitat de temps volàtils. El segon pòsit ve plasmat per l'Odissea d'Homer. L'heroi grec aquí ens encarna l'enginy i l'adaptabilitat. Virtuts, també imprescindibles, per encarar una quotidianitat cada cop més complexa. I per últim, la tercera memòria, transita per l'Eneida de Virgili. El duel entre Enees i Turnus mostra la necessitat d'una moderació i d'una justesa en el nostre exercici de viure. Tot plegat: tres lectures que tenen per finalitat –des de l'axiologia occidental– oferir-nos una vida més passadora.

Aquest capítol recull la mirada i les vivències d’un grup de mestres que, a partir de la seva experiència a les aules, reflexionen sobre com fer que la lectura sigui un element viu i present en el dia a dia de l’escola. L’objectiu no és només que els infants aprenguin a llegir, sinó que descobreixin el plaer de llegir. Per això, defensen que la lectura ha de formar part de la cultura de centre i comptar amb la implicació de tota la comunitat educativa: mestres, famílies, biblioteca, entorn… A través de propostes concretes com ara els padrins lectors, l’hora del conte, els laboratoris de lectura o els clubs de lectura, es vol fomentar una lectura significativa, compartida i atractiva. També es posa en valor el paper de la biblioteca escolar com a espai dinamitzador, així com la col·laboració amb biblioteques públiques. El capítol dona pistes sobre com dissenyar un bon Pla de Lectura de Centre (PLEC), adaptat a cada realitat, amb activitats pensades, objectius clars i seguiment continu. En definitiva, el capítol comparteix idees i pràctiques reeixides, amb la intenció d’inspirar altres mestres a crear una autèntica cultura lectora des de l’escola.

Partint d’un fet viscut en pròpia pell, com un punt de partida de propostes de reflexió i canvis, crec necessari marcar un nou rumb de la lectura i la biblioteca i de les seves estratègies de socialització. Perquè, com podem desenvolupar simultàniament l’anomenat plaer lector, sense cap mena de dubte, construït damunt de la base de la motivació i l’assoliment de la mecànica lector? Com podem casar plaer i obligació? Doncs s'intenta donar resposta a aquesta qüestió tot oferint criteris clars de selecció bibliogràfica, amplis i plurals, i d'animació lectora centrats en les relacions socials com a motor de motivació.

Amatents a la idea que la lectura necessita filtrar-se en els diferents espais que encara estan desocupats pels sabers regulats, en aquest capítol col·lectiu es proposa pensar l’espai universitari des de les filtracions de la literatura, sigui la poesia, l’assaig o la novel·la. Partint de la idea que, malgrat ser la universitat l’hàbitat propi de la recepció literària, cada cop és més present l’amenaça de la pèrdua de la seva capacitat per fer de la lectura una experiència fascinant. Per aquest motiu, ens hem proposat identificar i anomenar les empremtes del patrimoni literari difós en l’espai. Amb el recorregut pel campus Miramarges de la UVic es fa una exploració de les altres formes de fer present i latent la raó poètica. Així, s’al·lega una defensa tant de l’experiència conceptualitzada que tota narració escrita ens transmet, com de la possibilitat de pensar més enllà de la immediatesa pràctica. Alguns infants van expressar el mateix narrant-ho plàsticament als bancs del Helen Doria Beach Park de Chicago.

El capítol aborda el tema de la competència lectora i el foment de l’hàbit lector en el context educatiu català centrant la mirada en la formació inicial docent. Diversos estudis sobre experiències de lectura a les facultats de magisteri i l’hàbit de llegir, els perfils lectors i la formació en literatura infantil i juvenil de les futures mestres revelen un nombre significatiu d’estudiants d’educació que no llegeixen habitualment i qüestionen la seva capacitat per exercir com a prescriptores i mediadores literàries. Els resultats exposats per la recerca articulen la reflexió sobre la necessitat de millorar les competències del cos docent en aquest àmbit i posen en relleu la importància d’incidir en l’etapa universitària per tal de propiciar el transvasament posterior de les experiències i sabers adquirits a les facultats als centres educatius. L’oferta transversal i sistemàtica d’experiències literàries als graus de magisteri pot fonamentar el compromís docent amb la cultura lectora i afavorir la descoberta de nous corpus i formes d’aproximar-se a la literatura per a infants i joves que posi en relleu el seu valor cultural i artístic. És clau la influència que pot exercir la mestra lectora per a l’educació literària de les noves generacions.

És ben coneguda la preocupació pel nivell i els hàbits de lectura del nostre alumnat, la qual ha crescut notablement després dels darrers indicadors publicats. Aquesta situació ens remet a replantejar-nos el paper que hi juguen els mestres i la formació que reben per molt que, naturalment, la major responsabilitat no descansi sobre les seves espatlles. De fet, aquest fenomen és indissociable de la progressiva desvalorització de la lectura en un plantejament escolar que ha desplaçat el focus de les seves prioritats i mitjans cap a nous horitzons (tecnològics, utilitaris, accelerats…) que han allunyat l’escola de la cultura lectora. En aquest capítol, en una defensa de l’escola com a espai de cultiu de la cultura lectora, ens plantegem com, des de la formació inicial de mestres, podem contribuir a la formació d’un model de mestre indissociable de la lectura que ha de ser, ja de partida, un mestre lector. Amb aquesta intenció i, partint de la iniciativa que ja es du a terme a les escoles, proposem una fonamentació que pretén oferir unes condicions per a la confecció d’un Pla de Lectura Universitari que tingui en compte les diferents dimensions, beneficis i possibilitats de la lectura en la formació inicial de mestres.

Al capdavall, amb això de la cultura lectora ens juguem una bona part de la identitat docent. Sense una consciència lectora ferma per part del professorat costarà restaurar, si cal, la funció social de la lectura i, en especial, entre infants i joves. El mirall de la societat adulta és fonamental per a una identitat lectora forta i el professorat hi té una responsabilitat destacada, no exclusiva, però sí important. Cal revisar el cànon que dona sentit a la professió i cal saber-lo integrar, amb intel·ligència cultural, en la formació inicial de professorat i al llarg de la carrera professional amb tot d’activitats riques i variades que ho fomentin. La docència no és una aventura en solitari i els equips docents hi tenen un rol destacat, en l’establiment i promoció de plans que fomentin aquesta cultura lectora. Com queda explícit en aquest capítol, «la lectura i la cultura lectora es mostren com una via de personalització per a una re-professionalització docent». El repte no és menor.