Didáctica del Francés

Al començament del capítol s’aborda l’evolució del sistema educatiu en les últimes dècades i la conseqüent reforma de l’esquema curricular, en què s’inclou el francès com a llengua estrangera. A continuació, i per donar resposta a aquesta situació, es presenten algunes idees per a la contextualització de les situacions d’ensenyament, aprenentatge i ús del francès, així com per a la seva programació i seqüenciació. Així mateix, es parla sobre els objectius i continguts que s’han de definir per al francès segons el seu estatus al sistema i al currículum. El capítol acaba amb un apartat d’activitats sobre aquesta qüestió, així com amb una llista de referències bibliogràfiques i bibliografia web.

En aquest capítol s’aborda una de les metodologies útils per a l’ensenyament del francès: la pedagogia de projectes. Es defineixen les seves principals funcions i objectius, així com els diferents tipus de projectes que es poden dur a terme i les etapes que els componen. Seguidament s’exposen diverses idees per a la seva avaluació i algunes eines de gran utilitat per a l’avaluació en aquest marc de treball. El capítol acaba amb un apartat d’activitats sobre aquesta qüestió, així com amb una llista de referències bibliogràfiques i bibliografia web.

En aquest capítol s’aborda un dels elements fonamentals en el procés d’ensenyament i aprenentatge de qualsevol matèria: les unitats didàctiques. Es defineixen els components que les conformen (contextualització, objectius, continguts, documents i recursos per a la seva posada en pràctica i avaluació) i s’exposa, a més, una eina de gran utilitat per al treball a l’aula: el diari de l’estudiant. Seguidament hi ha un exemple d’unitat didàctica perquè els/les docents la puguin prendre com a referència. El capítol acaba amb un apartat d’activitats sobre aquesta qüestió, així com amb una llista de referències bibliogràfiques i bibliografia web.

Aquest capítol té com a objectiu presentar les activitats fetes a classe de francès des de dues perspectives: des de la seva relació amb les competències lingüístiques i des de la seva relació amb el desenvolupament de la competència pragmàtica. Així doncs, es conceptualitzen les activitats pedagògiques i les competències lingüístiques, així com els seus components i la manera d’inserir aquestes activitats i competències en les diverses fases d’aprenentatge. Seguidament s’exposen els diversos tipus d’activitats (de sensibilització, sistematització i conceptualització, utilització) juntament amb algunes idees per a la seva seqüenciació. El capítol acaba amb un apartat d’activitats sobre aquesta qüestió, així com amb una llista de referències bibliogràfiques i bibliografia web.

En aquest capítol s’aborda l’anàlisi i l’avaluació de dos materials didàctics que són utilitzats a les aules per a l’ensenyament i l’aprenentatge del francès: els manuals de text i els materials complementaris. Així mateix, es presenta el recurs dels documents autèntics i els textos multimodals per al desenvolupament de la competència lingüística, fet que condueix al plantejament del paper de les TIC a l’àrea de francès. El capítol acaba amb un apartat d’activitats sobre aquesta qüestió, així com amb una llista de referències bibliogràfiques i bibliografia web.

El capítol es comença abordant el concepte d’error, el seu origen, significat i valor en el procés d’ensenyament i aprenentatge de la llengua francesa, per presentar la idea d’interllengua com una nova manera de valorar aquest concepte. A continuació, es fa una comparació i contrast entre l’aprenentatge de la llengua francesa i les llengües pròpies, com una tècnica d’autoaprenentatge i autocorrecció. Seguidament, s’exposen algunes orientacions sobre la reflexió, com una eina útil per al coneixement del procés d’aprenentatge de l’alumnat, i també sobre altres dispositius que permeten treballar sobre els errors —entesos com una oportunitat per a l’aprenentatge.  El capítol acaba amb un apartat d’activitats sobre aquesta qüestió, així com amb una llista de referències bibliogràfiques i bibliografia web.

El capítol s’inicia abordant la temàtica de l’ús de les TIC en l’ensenyament i aprenentatge de la llengua francesa, sobretot centrant-se en els seus atributs o característiques principals i les seves funcionalitats per promoure aprenentatges significatius. Seguidament s’exposen algunes idees per a la seva utilització, amb l’objectiu d’augmentar al màxim el rendiment d’aquestes eines, fet que condueix a la temàtica següent: la configuració d’escenaris multimèdia per al desenvolupament del currículum de francès. El capítol acaba amb un apartat d’activitats sobre aquesta qüestió, així com amb una llista de referències bibliogràfiques i bibliografia web.

Aquest capítol té com a objectiu presentar l’EMILE, una metodologia basada en el bilingüisme a les aules, integrant el francès com a llengua vehicular. S’hi exposen els seus objectius principals i els seus beneficis, sobretot de cara a la integració de la major part de l’alumnat. Seguidament es preveuen algunes idees a considerar en la presa de decisions sobre el disseny i aplicació de l’EMILE, així com diverses activitats de formació i reflexió sobre aquest mètode. Així mateix, es presenta i conceptualitza la matrice de qualité EMILE, el document de referència d’aquesta metodologia. El capítol acaba amb un apartat d’activitats sobre aquesta qüestió, així com amb una llista de referències bibliogràfiques i bibliografia web.

En aquest llibre s'aborden els continguts metodològics i tècnics relatius als actes professionals de programar, intervenir i avaluar. S'ofereix un itinerari formatiu en 8 capítols, les unitats didàctiques dels quals, activitats, materials i recursos es tracten des de la perspectiva d'una planificació estratègica coherent.