Les necessitats de la infància no es corresponen amb una societat cada vegada més complexa, el sistema de la qual sembla que tracti amb expedients i no amb nenes i nens. És un llibre adreçat als qui d'una manera o una altra se n'ocupen.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Les necessitats de la infància no es corresponen amb una societat cada vegada més complexa, el sistema de la qual sembla que tracti amb expedients i no amb nenes i nens. És un llibre adreçat als qui d'una manera o una altra se n'ocupen.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Prólogo. La escucha clarividente
El pròleg situa el llibre de Jaume Funes com una obra incòmoda i necessària: exigeix prioritzar els drets dels infants per damunt d’altres interessos i qüestiona institucions que, en atendre’ls, actuen des d’asimetries. Presenta Funes com a «radical» en doble sentit: anar a l’arrel dels problemes i sostenir principis no negociables. Defensa l’adult com a protector i escolta clarivident, capaç de llegir més enllà del que es diu sense projectar els seus límits. Aborda casos com adopció, maltractaments, migracions o justícia, combinant marc teòric i experiència per il·luminar un present digne i proposar solucions, dubtes i debats que ens impliquen com a part del problema i de la solució. Convida a assumir responsabilitat adulta i col·lectiva.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Introducción
L’autor exposa l’origen del llibre arran del seu pas pel Síndic i la Generalitat i la necessitat d’establir criteris per atendre la infància davant d’inèrcies adultocèntriques. Formula cinc constatacions: pràctiques socials ancorades que ignoren contexts en xarxa i una infància globalitzada; infants tractats com a objectes i no com a subjectes amb capacitat de participació; decisions públiques i familiars que els danyen, amb un “interès superior” retòric; un sistema protector burocratitzat que cronifica mesures i genera maltractament institucional; i l’absència de perspectiva d’infància en polítiques i professions. Proposa una lectura per capítols orientada a convertir el debat en solucions.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Hablemos de la infancia
El capítol reflexiona sobre el sentit social de la infància i qüestiona les motivacions adultes per tenir fills: continuïtat generacional, remei contra la soledat, normalització social, moda de consum, projecte de vida compartit, solidaritat o compromís ètic. Assenyala que aquestes concepcions no són neutres i condicionen el benestar infantil. La infància es presenta com una etapa fràgil, definida per oportunitats i contextos creats pels adults, però amb valor en si mateixa, no com a espera del futur. Es reivindica el seu reconeixement com a subjectes actius de drets, emparats per la Convenció de 1989, i es destaca l’interès superior del menor com a principi prioritari davant d’interessos adults. Respectar els seus drets implica garantir condicions de vida dignes, afecte, seguretat, participació i entorns comunitaris que els permetin construir identitat i futur.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Ser madre, ser padre hoy
El capítol analitza la transformació dels nuclis familiars i el seu impacte en la infància. Es remarca que no és el model familiar el que determina el benestar, sinó la qualitat de la vida en comú i els vincles afectius. S’exploren les filiacions biològiques i culturals, les noves tècniques reproductives i l’adopció, defensant sempre el dret del nen a tenir adults adequats, no el dret dels adults a tenir fills. S’aborden famílies homoparentals, monoparentals i reconstituïdes, destacant fortaleses, riscos i la necessitat de suports específics. També es reflexiona sobre precarietat social, ruptures i violència a la llar, insistint que diversitat no ha d’equivaler a precarietat afectiva. La família es defineix com un espai estable d’afecte, seguretat i estímul, més enllà de la seva forma.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Preservemos algunos entornos educativos
El capítol destaca la importància de protegir contextos clau per a la infància. En la primera infància denuncia la precarietat de molts recursos i la confusió entre cura i educació, insistint que de 0 a 3 anys és una etapa educativa essencial que exigeix qualitat, vincles estables i professionals especialitzats. Adverteix contra les “guarderies aparcanens” i reclama escoles infantils amb projectes sòlids i relació estreta amb les famílies. Assenyala la necessitat de recursos complementaris (ludoteques, centres oberts, suport familiar) dissenyats des de l’educatiu. Defensa el dret d’aprendre en entorns diversos, davant de dinàmiques de selecció escolar i segregació. Finalment, aborda la integració dels infants amb discapacitat, denunciant retrocessos i proposant una mirada inclusiva, flexible i de suport integral que garanteixi els seus drets i participació.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Infancia abandonada. Infancia víctima
El capítol analitza les múltiples formes de desprotecció infantil i critica les respostes inadequades del sistema. Subratlla que protegir no és només intervenir en casos extrems de maltractament, sinó garantir entorns familiars i comunitaris que afavoreixin el desenvolupament. Denuncia el maltractament institucional derivat d’internaments excessius, manca de suport a les famílies i absència de referents estables. Proposa criteris basats en l’interès superior del menor: prioritzar la prevenció, reforçar vincles, actuar amb sensibilitat i proporcionalitat, i treballar en xarxa entre serveis socials, educatius, sanitaris i judicials. Aborda les contradiccions dels protocols de maltractament, els riscos de la judicialització i la necessitat d’un acompanyament professional proper. Defensa l’acolliment familiar com a alternativa preferent a l’internament i la importància de planificar sempre el retorn o la sortida, evitant noves victimitzacions.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Malestares adolescentes
El capítol aborda els malestars adolescents com a dificultats d’encaix personal, social i institucional, diferenciant-los dels problemes que els adults els atribueixen. S’analitzen tres situacions clau: adolescents que migren sols, joves llatins reagrupats amb les seves famílies i dinàmiques de convivència escolar. En els primers, es denuncia la fragilitat de la tutela i el maltractament institucional derivat de polítiques restrictives i retorns forçats. En el cas dels col·lectius llatins, es subratlla la soledat, l’estigmatització i la importància de la normalització de grups juvenils com a alternativa a la seva criminalització. A l’escola, el debat sobre la convivència es simplifica sota etiquetes com bullying, sense atendre el clima escolar ni els drets vulnerats. Finalment, es critica la deriva punitiva de la justícia juvenil, reclamant respostes responsabilitzadores que prioritzin l’educació i la inclusió per sobre del càstig.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Epílogo: defensoras y defensores de la infancia en un mundo adulto
L’autor tanca remarcant que la infància és subjecte de drets i que calen mecanismes específics per defensar-la. A més de fomentar la participació real, canals de queixa i suport professional proper, defensa la utilitat d’institucions independents (ombudsman) per vigilar, promoure i protegir els seus drets. Repassa l’expansió internacional d’aquestes figures i el marc de l’ONU que en legitima les funcions (investigar vulneracions, recomanar, avaluar lleis i polítiques, garantir l’interès superior i l’escolta, litigar i actuar com a amicus curiae). Assenyala resistències polítiques i adultocèntriques, i posa com a exemple les dificultats a Catalunya i Madrid.Conclou: no n’hi ha prou d’incloure la infància “en general”; cal algú que en prengui partit, li doni veu i en faci efectius els drets.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Referencias bibliográficas
