Fundamentos para una enseñanza comunicativa del lenguaje

En aquest capítol s’aborda el que coneixem com a enfocament comunicatiu de l’ensenyament del llenguatge, concepte introduït a la fi del segle xx als currículums escolars gràcies al treball conjunt i transversal d’un gran nombre de professionals de diferents àrees referents al llenguatge i la comunicació. Així mateix, es tracten algunes idees que han estat clau per a la construcció d’aquesta nova concepció al llarg de les últimes dècades, amb l’objectiu d’oferir al professorat les principals referències teòriques que els permetin entendre i exercir, de manera coherent, les seves pràctiques professionals. Finalment, el capítol es tanca amb una breu crítica al panorama educatiu actual respecte de l’ensenyament i aprenentatge de la competència comunicativa des de l’enfocament comunicatiu.

Al llarg del segle xx, i fins fa relativament pocs anys, els dos pilars fonamentals en què s’ha basat, pel que fa a les disciplines, l’ensenyament de la llengua ha estat, d’una banda, la descripció gramatical i, de l’altra, la gramàtica normativa. Amb l’objectiu de fer un canvi de perspectiva, en aquest capítol es presenten algunes aportacions que podríem aplegar sota el rètol de ciències del llenguatge (la sociologia, l’antropologia, la semiòtica, la psicologia, la filosofia, la didàctica, la lingüística) i que ajuden a la comprensió dels factors dels usos lingüístics orals, escrits i iconoverbals. En suma, s’aborden les diferents explicacions sobre el fet lingüístic des de disciplines estrictament lingüístiques, així com de disciplines que parteixen de la lingüística però que prenen com a objecte d’anàlisi el text o el discurs, aportant una mirada diàfana i transversal sobre el tema.

Des de l’enfocament comunicatiu de l’ensenyament del llenguatge es concep la comunicació com un tot en què intervenen aspectes de diferent tipologia que cal comprendre. Partint d’aquesta idea, en aquest capítol s’aprofundeix en aquest enfocament, considerant la llengua no només respecte a les seves estructures, sinó fonamentalment a partir de les funcions comunicatives que té en un context social i cultural determinat. Així, s’aborden temes des de la consideració dels diferents tipus de llenguatge fins a les habilitats lingüístiques adquirides mitjançant les tasques escolars, passant per la definició del que coneixem per competència comunicativa o els principis que regeixen l’enfocament comunicatiu, entre d’altres.

En aquest capítol es presenten tres grans blocs, tots relatius a l’ensenyament de la llengua des d’una perspectiva discursiva. Al primer s’exposen uns quants elements de reflexió que es refereixen als objectius de l’ensenyament de la llengua, i més en particular de la llengua materna —com la distinció d’aquests objectius en tres àmbits: el saber fer lingüístic, el dels sabers constituïts i el de les normes de l’ús del llenguatge. La segona de les parts adquireix un caràcter més teòric i consisteix en un aprofundiment de la noció central de competència de la comunicació, cosa que condueix a analitzar, d’una banda, les situacions de comunicació i, de l’altra, els diferents tipus de discurs produïts en el marc d’aquestes situacions. Finalment, per concloure el capítol s’analitzen algunes qüestions referents a la didàctica dels discursos, com els principis d’aquesta didàctica, els models de discursos o la proposta d’algunes activitats pràctiques.

L’escola té un paper fonamental en el desenvolupament de la competència literària. Així doncs, aquesta institució té la missió de saber quines són aquestes competències, quan, com i on aprenen els nens i nenes a entendre i gaudir dels textos que anomenem literatura en la nostra societat i, també, de saber què es pot fer per ajudar-los en tot aquest procés. Prenent aquesta idea com a punt de partida, en aquest capítol es respon a algunes qüestions, com ara com es forma un lector, com són els textos que ensenyen a llegir o com s’ajuda a desenvolupar la competència literària, amb la finalitat d’entendre més bé el procés d’adquisició d’aquesta competència tan important.

Des d’una perspectiva crítica en aquest capítol s’exposa l’anàlisi i l’avaluació de com s’han incorporat les teories i enfocaments funcionals en les pràctiques de l’ensenyament del llenguatge a l’educació secundària. Així, es qüestiona la naturalesa i la importància dels canvis pedagògics esdevinguts en l’educació lingüística, a partir de l’anàlisi de les dificultats, de les resistències i dels avenços que s’han anat produint en aquest àmbit. El capítol també aborda aspectes d’innovació didàctica, currículum i ampliació del concepte d’alfabetització mediàtica i hipertextual.