Investigación y formación del profesorado para la educación lingüística y literaria

Ofereix una mirada inspiradora sobre com ensenyar llengua i literatura avui, amb idees que van de la lectura infantil a l’escriptura creativa i la innovació.

La didàctica de la llengua i la literatura ocupa un lloc central en els processos formatius pel seu paper en l’accés al coneixement, el desenvolupament del pensament crític, la sensibilitat estètica i la construcció d’identitats. En un context educatiu en transformació constant, aquest volum ofereix una aproximació rigorosa i actualitzada a línies emergents de recerca i de pràctica pedagògica en l’àmbit, articulades entorn de dos eixos fonamentals: la lectura i l’escriptura.
La primera part aborda la lectura com a pràctica formativa, cultural i social, a través d’estudis sobre percepció lectora, literatura infantil i juvenil, oralitat, diversitat familiar, àlbum il·lustrat i educació literària amb enfocament mediambiental. La segona part se centra en l’escriptura, amb una atenció especial a l’escriptura creativa i col·laborativa, l’avaluació formativa, la consciència metalingüística i l’ús pedagògic de les tecnologies digitals i de la intel·ligència artificial.
El conjunt d’aportacions comparteix la convicció que llegir i escriure són actes culturals i pedagògics essencials, la didàctica dels quals ha de respondre als reptes contemporanis des d’una perspectiva crítica, inclusiva i transformadora, reforçant el diàleg entre recerca i pràctica educativa.

Aquest treball analitza com defineixen i comprenen la lectura literària els alumnes de 4t de primària en quatre escoles públiques d’Eslovàquia, Espanya, Finlàndia i la República Txeca. Tenint en compte els referents teòrics de la formació lectora i literària i el marc de les proves PISA i PIRLS, que consideren la lectura com una eina per al desenvolupament personal i la participació social, l’estudi ofereix una perspectiva qualitativa centrada en els hàbits i les percepcions dels mateixos estudiants. S’exploren les seves definicions de l’acte lector, la figura del lector ideal i les seves preferències lectores. Els resultats mostren que les concepcions de l’alumnat en edat escolar varien segons factors com les propostes docents, les experiències lectores prèvies i els interessos personals. Es destaca, entre altres aspectes, la representació de la lectura entre els infants com a descodificació, experiència personal i emocional i font d’aprenentatge. Així mateix, la majoria dels participants s’identifiquen com a lectors i expressen preferències per sèries narratives i sagues literàries. Comprendre aquestes percepcions i conèixer les identitats i les pràctiques lectores dels estudiants resulta clau en el marc de la formació literària del professorat.

Promoure que l’alumnat desenvolupi la seva competència literària implica necessàriament familiaritzar-lo amb els grans clàssics de la literatura universal, ja que només a través d’aquests podrà comprendre l’evolució literària i cultural de la nostra tradició. Els clàssics, però, sempre plantegen un dilema al professorat de literatura, atès que una lectura massa primerenca o obligada d’aquestes obres pot resultar contraproduent i allunyar definitivament els estudiants d’aquestes lectures.
En aquesta recerca es planteja la utilitat que, per apropar infants i adolescents als clàssics, té un tipus de textos que, segons es considera, no ha estat prou analitzat des de l’àmbit de la didàctica de la literatura: les obres literàries infantils i juvenils la construcció de les quals es basa en un procediment d’intertextualitat respecte d’una obra clàssica, però que no constitueixen simples modernitzacions ni adaptacions d’aquest text.
Així, l’estudi delimita les característiques d’aquest tipus d’obres infantils i juvenils, n’examina la potencialitat didàctica per contribuir al desenvolupament de la competència literària i proposa un conjunt de criteris que poden servir al docent per seleccionar les reescriptures de lij de clàssics més adequades per al seu alumnat.

Els docents són els lectors, escriptors i oradors experts que exerceixen de model en totes les situacions escolars, com ara a l’hora d’explicar un conte. En aquest moment, els mestres han de mobilitzar habilitats, coneixements i estratègies de les competències comunicativa i literària.
Tanmateix, estudis recents reiteren la necessitat que tenen els futurs mestres de millorar aquestes competències, especialment la literària, ja que se’ls exigeix un bon coneixement del fet literari i una sòlida formació didàctica per oferir una educació literària adequada al seu futur alumnat.
A partir d’aquestes consideracions i amb la finalitat de millorar aquestes competències, es va dissenyar un projecte d’innovació docent en el marc de les assignatures de Didàctica de la Literatura Infantil i Juvenil dels graus de Mestre d’Educació Infantil i d’Educació Primària (Universitat de Barcelona), de caràcter professionalitzador, que tenia com a objectiu aprendre a explicar contes i ampliar el repertori de literatura popular.
En aquest capítol es presenten els resultats recollits durant els tres cursos d’implementació del projecte mitjançant una recerca de metodologia mixta, que recull dades d’estudiants i professorat en relació amb la valoració dels aprenentatges i la idoneïtat del projecte, tant en el marc de l’assignatura com en la formació literària dels futurs mestres.

La presència de la diversitat familiar en la literatura infantil ha suposat, sens dubte, un element de visibilització per a aquells entorns familiars diferents dels nuclis tradicionals, però també un factor empoderador per a totes les infàncies que no es veien reflectides en els relats infantils clàssics. Tanmateix, amb el pas del temps assistim, d’una banda, al renaixement d’actituds hostils envers la diversitat des de diferents àmbits polítics, socials i educatius i, de l’altra, a una certa estabilització de temes i estructures dels relats relacionats amb la diversitat, pròpia d’un tipus de literatura que amb els anys ha anat assolint la seva maduresa.
En recerques anteriors (Pardo Coy i Oltra-Albiach, 2019) s’ha analitzat principalment la literatura produïda dins la comunitat LGTBIQ+ amb la finalitat de conèixer què s’hi visibilitza i de quina manera. En aquest treball es proposa valorar textos adreçats al conjunt de la societat per analitzar com es representen les famílies que hi apareixen, amb una intenció didàctica orientada a donar suport al professorat en la seva tasca de mediació i en el plantejament d’activitats d’aula que presentin la diversitat com una possibilitat d’enriquiment i de millora de diverses competències.

La presència de la diversitat familiar en la literatura infantil ha suposat, sens dubte, un element de visibilització per a aquells entorns familiars diferents dels nuclis tradicionals, però també un factor empoderador per a totes les infàncies que no es veien reflectides en els relats infantils clàssics. Tanmateix, amb el pas del temps assistim, d’una banda, al renaixement d’actituds hostils envers la diversitat des de diferents àmbits polítics, socials i educatius i, de l’altra, a una certa estabilització de temes i estructures dels relats relacionats amb la diversitat, pròpia d’un tipus de literatura que amb els anys ha anat assolint la seva maduresa.
En recerques anteriors (Pardo Coy i Oltra-Albiach, 2019) s’ha analitzat principalment la literatura produïda dins la comunitat LGTBIQ+ amb la finalitat de conèixer què s’hi visibilitza i de quina manera. En aquest treball es proposa valorar textos adreçats al conjunt de la societat per analitzar com es representen les famílies que hi apareixen, amb una intenció didàctica orientada a donar suport al professorat en la seva tasca de mediació i en el plantejament d’activitats d’aula que presentin la diversitat com una possibilitat d’enriquiment i de millora de diverses competències.

En aquest capítol s’avaluen els resultats derivats de la implementació, amb una mostra d’estudiants de 2n curs del Grau de Mestre/a en Educació Primària de la Universitat de València, d’una proposta didàctica desenvolupada a l’assignatura Formació literària per a mestres. La proposta es va dissenyar amb dos objectius principals: generar consciència mediambiental i afavorir la comprensió de figures literàries a partir de la lectura i el comentari de l’obra teatral El vuelo de los estorninos de Gracia Morales, i motivar l’alumnat a l’escriptura creativa col·laborativa d’obres teatrals sobre problemàtiques mediambientals, amb documentació prèvia. Per a l’anàlisi es va aplicar la tècnica qualitativa de l’anàlisi de contingut a les produccions de l’alumnat, establint dues grans categories a priori —comprensió i producció creativa— i set subcategories emergents relacionades amb la consciència mediambiental, la comprensió de figures literàries i diversos problemes ecològics. Així mateix, s’introdueixen conceptes com educació teatral, consciència ecològica, ecocrítica i ecologia literària, es revisen experiències prèvies que vinculen teatre i ecologia i es detalla la proposta didàctica i la seva vinculació amb la guia docent de l’assignatura.

El desembre de 2022, amb l’aparició en obert d’aplicacions generatives com ChatGPT, es generalitza el concepte d’intel·ligència artificial (IA) en tots els àmbits. Una gran quantitat de programes digitals han evolucionat ràpidament incorporant nous algorismes i funcionalitats més potents que n’amplien les possibilitats. En l’àmbit educatiu, la incorporació d’aquestes tecnologies ha estat notable. Aquesta recerca fa un recorregut per la inclusió de la intel·ligència artificial generativa (IAGen) en diverses activitats del Màster de Formació del Professorat, en l’especialitat de Llengua espanyola i les seves Literatures de la Universitat d’Alacant. L’objectiu és mostrar algunes possibilitats de la IAGen per treballar a l’educació secundària. S’han analitzat diversos vídeos per introduir nous conceptes i s’han publicat respostes concretes de ChatGPT en diferents pràctiques dels blogs de treball. Així mateix, s’utilitzen diverses IAGen per generar imatges de les i els protagonistes de les Constel·lacions Multimodals de la Generació del 27. També es proposa la recerca educativa Això no ho puc fer sense IA, en què cada equip analitza les possibilitats d’una eina per a un curs concret d’educació secundària, i s’han creat relats amb ChatGPT en la pràctica Educació 2050.

Es presenta una proposta d’avaluació formativa basada en la retroalimentació entre iguals per a la millora de l’escriptura, dissenyada i implementada conjuntament per docents de les assignatures Llengua espanyola i Didàctica de la Llengua del Màster de Formació del Professorat de Secundària. Per a això, es va elaborar una seqüència didàctica estructurada en tres fases: formació inicial en avaluació formativa; desenvolupament d’activitats mitjançant Moodle; i avaluació del procés amb acompanyament docent. Cada professora va organitzar l’eina Taller de Moodle amb activitats de redacció i enviament, retroalimentació per parelles cegues i elaboració de la versió final. Aquestes activitats es van dur a terme amb vuit textos produïts —esborranys i versions finals—, quatre a cada assignatura. En la fase de retroalimentació, l’alumnat va avaluar de manera quantitativa i anònima els seus iguals a partir d’una rúbrica consensuada i va realitzar comentaris qualitatius. En finalitzar cada fase i el procés complet, es van emplenar qüestionaris de reflexió. Els resultats mostren una valoració positiva de l’ús de Moodle, un alt grau de satisfacció amb les retroalimentacions rebudes i la utilitat de l’experiència per al desenvolupament professional docent.

El Reial decret 157/2022, d’1 de març, pel qual s’estableixen l’ordenació i els ensenyaments mínims de l’educació primària, recull la presència del metallenguatge a l’àrea de llengua estrangera en el segon cicle d’aquesta etapa, fet que implica que la consciència metalingüística ha de formar part del procés d’ensenyament-aprenentatge.
El treball que es descriu es va dur a terme amb alumnat del Grau de Mestre/a d’Educació Primària en una assignatura que abasta continguts lingüístics i didàctics relacionats amb l’ensenyament de la llengua anglesa. L’objectiu principal va ser dur a terme una tasca d’escriptura col·laborativa que fomentés la discussió metalingüística i comprovar-ne la utilitat. D’aquesta manera, es van recollir opinions sobre la potencialitat d’aquestes tasques per a l’aula d’educació primària i exemples concrets de qüestions lingüístiques susceptibles de debat.
Per a això, es van emprar dos mètodes de recollida de dades: enregistraments d’àudio de les converses durant la tasca escrita i un qüestionari elaborat ad hoc perquè cada estudiant reflexionés sobre els aspectes (meta)lingüístics sorgits durant els diàlegs i sobre com aquestes tasques incideixen en el procés d’ensenyament-aprenentatge d’una llengua estrangera. Els resultats suggereixen que la reflexió entre iguals inclou múltiples aspectes lingüístics i contribueix, entre altres efectes, a promoure estratègies d’andamiatge.

En un context educatiu cada vegada més marcat per la presència de la intel·ligència artificial (IA), sorgeix la necessitat de repensar com aquestes eines poden contribuir als processos creatius sense substituir l’expressivitat ni la intencionalitat humanes. L’escriptura creativa, tradicionalment vinculada a l’expressió personal i a la imaginació, esdevé un camp d’experimentació idoni per explorar les potencialitats i els límits de la col·laboració entre humans i IA. En aquest estudi es presenta una pràctica d’aula que analitza l’ús de ChatGPT com a eina educativa per fomentar l’escriptura creativa en contextos escolars, a través d’una activitat basada en la Gramàtica de la fantasia (1973) de Gianni Rodari. Els participants van generar relats a partir d’interaccions amb la IA i, posteriorment, els van revisar per adaptar-los al seu criteri i a la seva expressió personal. L’anàlisi de les produccions posa de manifest tant la capacitat de ChatGPT per estimular la generació d’idees com les dificultats per obtenir els resultats desitjats a causa de l’ús d’instruccions poc precises i d’una revisió lingüística limitada. En definitiva, l’estudi conclou que l’ús pedagògic de la IA pot enriquir el procés creatiu si va acompanyat de reflexió crítica, formació lingüística i una aposta per preservar l’autenticitat i l’autoria de l’alumnat.

Des de diferents fòrums educatius es constata la necessitat de promoure la creativitat i la col·laboració. Tanmateix, la creativitat és un concepte polièdric i de difícil encaix en el currículum. Les tecnologies interactives poden afavorir els processos cocreatius. Amb aquesta finalitat, s’ha dissenyat la tecnologia Viacocrea, que pretén desenvolupar els processos cocreatius a les aules.
L’objectiu de l’estudi és analitzar com Viacocrea promou l’escriptura creativa en grup per generar un conte infantil original i ben elaborat. S’ha dissenyat un estudi de cas amb 40 estudiants de la Universitat de Lleida, que han utilitzat Viacocrea per crear un conte adreçat a infants de 3 a 6 anys. S’han avaluat les característiques textuals dels contes, la qualitat i la creativitat dels escrits i la percepció de l’alumnat sobre les potencialitats i les dificultats de la tecnologia per aprendre processos cocreatius.
Els contes elaborats mostraven característiques directament relacionades amb el llenguatge creatiu. A més, l’alumnat va percebre molt positivament l’organització del procés que ofereix Viacocrea i la guia dels recursos didàctics que incorpora. Així doncs, es destaquen les potencialitats de Viacocrea per aprendre processos essencials per desenvolupar la creativitat i el treball col·laboratiu en la formació de mestres.

Aquest treball orienta el professorat equatorià de vuitè curs d’EGB cap al foment de l’escriptura creativa mitjançant una innovació didàctica que vincula la lectura literària i la producció escrita, un aspecte que requereix una atenció més gran en el sistema educatiu equatorià. L’estratègia central és l’Unicòmic, entès com un canal comunicatiu que integra els elements visuals i textuals, facilita l’expressió artística i la interpretació literària i promou una síntesi significativa del que s’ha llegit. La seva fonamentació conceptual es basa en una revisió documental i s’alinea amb els fins formatius de la literatura i amb el currículum equatorià. La recerca, d’enfocament qualitatiu, descriu el procés d’ensenyament-aprenentatge i els fonaments teòrics de l’Unicòmic i de l’escriptura creativa, a partir d’una mostra intencional de 33 estudiants de vuitè curs i tres docents de Llengua i Literatura. Entre els resultats destaca l’elevat interès de l’alumnat per les novel·les d’aventures i l’augment de la motivació en combinar narrativa escrita i elements visuals. La proposta inclou una planificació detallada amb lectura guiada, elaboració de guions, producció d’Unicòmics, revisió col·laborativa i retroalimentació pedagògica.