El professorat d'educació infantil ha de buscar sentit a situacions familiars poc comunes i adequar-hi la dinàmica pedagògica quotidiana. Aquest llibre ajudarà a definir la intervenció educativa més adequada.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
El professorat d'educació infantil ha de buscar sentit a situacions familiars poc comunes i adequar-hi la dinàmica pedagògica quotidiana. Aquest llibre ajudarà a definir la intervenció educativa més adequada.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Introducción
L'escola infantil es presenta com un observatori privilegiat dels canvis socials i familiars que transformen les formes de vida i la manera d'entendre la infància. El llibre s'ofereix com una eina perquè els equips educatius analitzin situacions complexes, superin estereotips i acordin criteris professionals i ètics. Cada capítol combina una clarificació conceptual amb propostes d'intervenció, basades en experiències reals i en aportacions de diverses disciplines, per orientar l'actuació amb infants i famílies i avançar cap a una infància més solidària i una societat més justa.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Antes de ir a la escuela: ansiedad, miedos e ideas de los padres
El capítol analitza les pors de mares i pares davant la separació precoç i el seu impacte en l'escolarització infantil. Revisa investigacions sobre el vincle afectiu i conclou que assistir a un centre infantil no danya per si mateix el desenvolupament emocional ni el vincle, excepte quan coexisteix amb altres factors de risc. Descriu les fases de protesta, ambivalència i adaptació, no universals, i mostra que la majoria s’adapta en poques setmanes. Proposa reduir prejudicis familiars, preparar el període d’adaptació i dissenyar intervencions específiques per al 10-20 % d’infants amb més dificultats.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Los miedos infantiles. ¿Qué podemos hacer los educadores?
El capítol explica que la por infantil és una resposta normal i protectora, però que es torna desadaptativa quan és intensa, persistent i limita la vida quotidiana. Es diferencien por, ansietat, malsons i terrors nocturns, i es descriuen les pors més freqüents segons l’edat i els factors que influeixen en la seva aparició: maduració, experiències traumàtiques, modelatge familiar, sobreprotecció i vulnerabilitat biològica. Es proposen pautes preventives basades en vincle segur, autonomia i control de les pròpies pors, i tècniques psicoeducatives d’exposició gradual com la dessensibilització sistemàtica, les imatges emotives i les escenificacions emotives.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Los conflictos y problemas de conducta en un centro infantil
El capítol aborda els conflictes i problemes de conducta a infantil com a part de la vida social, però adverteix que, quan són persistents, afecten les relacions, l’aprenentatge i augmenten el risc de trastorns posteriors. Defineix la conducta problemàtica com un patró repetit que interfereix en l’aprenentatge i en la interacció, sempre funcional perquè serveix per aconseguir o evitar alguna cosa. Critica les respostes reactives basades en càstigs i proposa una intervenció primerenca i preventiva: construir relacions positives, organitzar bé l’aula, ensenyar competències socioemocionals i aplicar suports conductuals positius individualitzats basats en l’avaluació funcional.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Cómo favorecer las relaciones de amistad en la etapa infantil
El capítol analitza l’amistat en infantil com un vincle afectiu voluntari que aporta plaer, suport i pertinença al grup i actua com a factor protector davant l’aïllament i el maltractament entre iguals. Descriu com es formen les amistats de 0-6 anys, la seva evolució cap a relacions més recíproques i estables i les funcions que compleixen en el desenvolupament social, emocional, cognitiu i moral. Finalment, proposa orientacions a famílies i docents per crear contextos rics d’interacció, prevenir el rebuig social i donar suport als infants amb menys competències relacionals.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Hijos e hijas de familias no convencionales
El capítol qüestiona la idea de «família veritable» vinculada al matrimoni heterosexual estable i mostra la diversitat actual d’estructures familiars (monoparentals, reconstituïdes, adoptives, d’acollida, homoparentals, avis cuidadors, fill únic, etc.). Defensa que la qualitat familiar no depèn de la forma, sinó de la satisfacció de les necessitats infantils: vincle d’aferrament segur, estabilitat, cures eficaces i xarxa de suport. Analitza riscos específics d’alguns models (aïllament en famílies monoparentals, conflictes en les separacions, discriminació envers fills de parelles homosexuals…) i ofereix orientacions per a cada cas. Finalment, destaca el paper clau dels centres d’educació infantil: normalitzar la diversitat familiar, treballar-la amb el grup classe i amb les famílies, detectar situacions de maltractament o desprotecció i acompanyar els infants en processos de canvi familiar.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Niñas y niños adoptados en la escuela infantil
El capítol descriu l’evolució de l’adopció, des de les adopcions «invisibles» de nadons nacionals fins a l’augment de l’adopció internacional, amb infants que arriben més grans i després d’experiències d’adversitat prenatal i postnatal. Assenyala retards físics i psicològics freqüents, tendència a la hiperactivitat i la petjada emocional de la pèrdua, tot i una gran capacitat de recuperació en contextos familiars afectius i estables. A l’escola infantil es proposen sis línies d’actuació: respecte per la història i per la manera com la família tracta l’adopció; integració i inclusió real al grup; afecte i alfabetització emocional; estimulació específica del llenguatge, l’atenció i l’autocontrol; disciplina sense càstigs que reactivin la por a l’abandonament, i coordinació estreta amb les famílies per ajustar la resposta educativa a les necessitats de cada infant.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
El trabajo en contextos educativos con niños y niñas enfermos y frágiles
El capítol defineix com a «infants fràgils» aquells que viuen amb una malaltia crònica o una discapacitat, remarcant que la dolença és una circumstància i no pas la seva identitat. L’escola infantil ha d’oferir un context normalitzador, evitant afegir estrès a famílies ja sotmeses a fortes pressions i adaptant ritmes, objectius i expectatives als cicles de crisi–ajust–adaptació. Es descriuen diferents tipus de fragilitat (sensorial, física, intel·lectual, trastorns del desenvolupament, TDAH i malalties orgàniques) i la necessitat de conèixer-ne l’impacte per ajustar espais, temps, currículum i avaluacions. Es destaca el paper de l’educador com a cuidador competent i empàtic, capaç de parlar amb l’infant de la seva malaltia amb claredat i respecte, d’ajudar el grup a entendre i conviure amb la diferència i de sostenir emocionalment la família i els germans sense sobreprotegir ni culpabilitzar. Finalment, es reconeix la fortalesa i resiliència que molts infants fràgils desenvolupen davant l’adversitat.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Manifestaciones sexuales infantiles. La identidad y sus problemas
El capítol desmunta la negació cultural de la sexualitat infantil i mostra, a partir de diversos estudis, que els infants senten plaer, poden masturbar-se des de molt petits, mostren molta curiositat pel cos, l’origen dels nadons i les conductes sexuals adultes, i les incorporen als jocs d’imitació. Es proposen criteris per acompanyar masturbació i jocs sexuals amb naturalitat, límits clars (privacitat, respecte al “no”, evitar dany, abús o continguts massa adults) i un missatge positiu sobre el propi cos. S’explica com es construeixen la identitat sexual i el rol de gènere entre els 2 i els 7 anys, i es concreta quan hi ha un autèntic problema d’identitat que requereix derivació professional. L’escola infantil ha d’oferir una educació sexual bàsica, coeducativa i respectuosa, que ajudi els infants a acceptar el cos, formular preguntes i protegir-se davant dels abusos.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Familias en las que hay malos tratos
El capítol analitza la violència familiar quan les víctimes són fills i filles, destacant que el fet «nou» és el reconeixement social del problema i la seva creixent intolerància. S’hi descriuen les principals formes de maltractament infantil: maltractament físic, negligència física, maltractament i negligència emocional i abús sexual, així com el seu solapament freqüent. Es revisen factors de risc com la història prèvia de maltractament, l’escàs suport social, la monoparentalitat, la convivència amb padrastres, les dificultats psicològiques, les addiccions i les carències econòmiques. Es detallen les conseqüències en el desenvolupament físic, cognitiu, emocional i social, tot recordant que no tots els infants presenten els mateixos danys. La intervenció exigeix detectar i notificar als serveis socials, valorar el cas, protegir el menor, tractar la família i reparar els efectes en la criatura. El paper del mestre d’educació infantil és clau en la detecció precoç, la comunicació responsable, la cooperació amb els serveis socials i l’acompanyament educatiu i afectiu de l’infant.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Los abusos sexuales a menores en la primera infancia
El capítol defineix l’abús sexual com qualsevol conducta sexual d’un adult o d’un menor força més gran envers un infant, amb asimetria d’edat o coerció, incloent-hi l’incest. En destaca l’alta prevalença, la varietat de formes (des de carícies genitals fins a intents de coit) i desmunta creences errònies que n’afavoreixen la impunitat (raresa del fenomen, responsabilitat del menor, agressors «malalts» o només desconeguts, etc.). Descriu els efectes immediats i les possibles seqüeles emocionals i de conducta. Proposa una prevenció integrada en una educació sexual positiva, basada en el diàleg obert, programes als centres i una supervisió familiar raonable. Detalla pautes per detectar canvis bruscos, actuar davant la revelació (escoltar, creure, treure culpa, protegir) i seguir un protocol de denúncia, protecció i suport terapèutic, especialment quan l’agressor és un progenitor.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Hijos de enfermos crónicos
El capítol analitza com les malalties cròniques d’un familiar (demència, depressió, sida, càncer…) generen en els infants sobretot problemes interns: ansietat, baixa autoestima i depressió, sovint encoberts sota irritabilitat o conductes agressives. S’explica que hi influeixen la incomprensió de la malaltia, el sentiment de culpa, la disminució de cures i reforços positius i la inestabilitat familiar. Aquests problemes poden deteriorar les relacions amb els iguals i afavorir futurs trastorns si no s’intervé. Es destaca el paper preventiu de l’escola infantil, que pot compensar mancances de la llar mitjançant relaxació, expressió emocional guiada, entrenament en habilitats socials, resolució de problemes i autoinstruccions, juntament amb un ús acurat del reforç positiu i objectius assolibles que sostinguin un autoconcepte saludable.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Abuelas, abuelos... y nietos: vinculación intergeneracional
El capítol analitza la relació avis-nets com un vincle afectiu, cognitiu, social i simbòlic fonamental en el desenvolupament infantil. Mostra com els avis aporten apegament, transmissió de valors i tradicions, models alternatius de rol i sentiment de pertinença, condicionats per l’edat, el gènere, l’estructura familiar i els moments de crisi. Es descriu el paper dels avis cuidadors, tant com a suport complementari com quan assumeixen funcions parentals, amb possibles sobrecàrregues i confusió de rols. S’hi destaca que l’escola infantil ha de detectar aquestes situacions, donar suport també als avis, normalitzar les diverses configuracions familiars i promoure activitats intergeneracionals que afavoreixin l’aprenentatge mutu i la cohesió entre generacions.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
La exclusión social en la infancia: la función de la escuela
El capítol defineix l’exclusió social com un procés estructural, dinàmic i multidimensional, transmissible entre generacions i vinculat a la manca de recursos materials, culturals i relacionals. En la infància és un factor de risc important per al desenvolupament i es manifesta en famílies amb poc suport, baixes expectatives i escassa implicació escolar. S’hi destaca el paper central de l’escola infantil com a espai normalitzat amb funció preventiva i compensatòria: detectar situacions de risc, oferir climes afectius rics, suport individualitzat i altes expectatives, evitant la conversió del centre en un “gueto”. Es descriuen recursos com escoles infantils i centres de dia, les seves limitacions i prioritats (llengua, socialització, hàbits, estímul cognitiu). Es remarca la necessitat de formació específica del professorat i de coordinació amb els serveis socials per treballar també amb les famílies i afavorir-ne la inclusió.
