Las competencias musicales en primaria y secundaria

Aquesta introducció presenta una proposta didàctica d’educació musical competencial, viable i fonamentada en la pràctica docent real. Es defensa un ensenyament musical que transcendeixi l’aula, integrant-se en la vida quotidiana de l’alumnat a través de sabers aplicables, emocionals i compartits. El text reivindica el paper central del professorat i les seves competències per aconseguir un aprenentatge profund, actiu i transferible. També denuncia les limitacions estructurals de l’educació musical i proposa camins reflexius i col·laboratius per millorar la pràctica docent des d’una perspectiva socioconstructivista i crítica.

Aquest decàleg presenta els principis pedagògics clau d’un ensenyament musical basat en competències i en una visió socioconstructivista. Rebutja la transmissió unidireccional de continguts i defensa una educació centrada en l’aprenentatge actiu, significatiu i transferible. Es destaca el paper del docent com a mediador reflexiu, la importància de la motivació, l’observació entre iguals i el desenvolupament emocional. Es defensa l’accés universal a la música mitjançant una didàctica inclusiva, positiva i basada en la percepció, interpretació, creació i coneixement musicològic.

El capítol aprofundeix en els atributs de les competències clau i musicals, destacant-ne el caràcter dinàmic, transferible i contextualitzat. Es defineixen cinc fases del procés competencial i es descriuen les quatre grans competències musicals: perceptiva, interpretativa, creativa i musicològica. Aquestes es presenten com a interdependents i necessàries per assolir aprenentatges significatius, funcionals i transferibles. Es destaca la importància de la metacognició i d’una gestió didàctica conscient per integrar i desenvolupar aquestes competències des d’una pràctica reflexiva i transformadora.

El capítol aborda els fonaments de l’aprenentatge associatiu i de l’aprenentatge constructiu a l’aula de música. El conductisme, mitjançant el condicionament clàssic i operant, explica com els estímuls i les conseqüències modelen conductes, tot i que de manera implícita i no sempre volguda. Davant d’això, l’enfocament constructivista defensa un aprenentatge conscient, reflexiu i situat. Es destaca la importància de la transposició didàctica, l’aprenentatge significatiu i amb sentit, la inducció i la deducció com a processos clau, i es planteja un disseny curricular en espiral que prioritzi la comprensió profunda i transferible dels continguts musicals.

El capítol desenvolupa una proposta metodològica basada en la tríada pedagògica: resultats, processos i condicions de l’aprenentatge. Defineix la metodologia didàctica com el conjunt de decisions estratègiques sobre l’ensenyament, i distingeix entre mètodes instructius (transmissiu i expositiu actiu) i indagatius (descobriment guiat i autònom), en funció del format de sortida i d’arribada del contingut. Es destaca el valor de l’aprenentatge actiu i significatiu, la interacció dialògica, l’autorregulació i la combinació sinèrgica de mètodes segons el context. També s’analitzen els formats cooperatius com a estratègies inclusives, juntament amb l’enfocament DUA per atendre tot l’alumnat i garantir l’equitat educativa.

Aquest capítol concreta el tractament didàctic de les quatre competències musicals, subratllant-ne la interdependència. S’insisteix en la necessitat d’una planificació global i integradora que contempli la sinergia entre elles. Es desenvolupen propostes metodològiques específiques per a cada competència: perceptiva, interpretativa, creativa i conceptual, a partir d’exemples i protocols aplicables a l’aula. Es destaca el paper central del docent com a facilitador d’experiències musicals significatives i el valor de l’aprenentatge cooperatiu, l’atenció a tot l’alumnat i la reflexió metodològica per assolir aprenentatges competencials transferibles i duradors.

El capítol tracta l’avaluació de l’aprenentatge musical competencial des d’una perspectiva formativa, processual i realista. S’insisteix en superar el model sancionador centrat en la qualificació, prioritzant el feedback útil i l’autoregulació. S’analitzen els límits del context escolar per aplicar models idealitzats i es reivindica una avaluació adaptada, ètica i coherent amb l’enfocament competencial. Es valora l’ús de rúbriques, el judici docent i el protagonisme de l’alumnat en un procés inclusiu, equilibrant resultat, implicació i desenvolupament personal.