ODS para pequeños activistas

Presenta 51 propostes de lectura (3 per a cada cicle) i un total de 153 objectius d'aprenentatge.

Es planteja que l’alumnat reconegui la pobresa i les seves múltiples formes, també la més propera i “invisible”, i analitzi desigualtats locals i globals amb actitud crítica. El context literari es fonamenta en Dickens i Oliver Twist per vincular el treball infantil, l’exclusió i la classe social amb problemàtiques actuals, reforçades per dades de l’INE i l’ONU. Es proposen recursos visuals (Toy Stories i Hungry Planet) per interpretar realitats socioeconòmiques i obrir debat, juntament amb la mirada de Mandela sobre dignitat i justícia. La implementació curricular integra àrees, competències i lectures per cicles (Los invisibles, La orquesta de la esperanza, Tolstoi) amb activitats de consum responsable, banc del temps i divulgació en mitjans locals.

El capítol aborda l’ODS 2 i proposa conscienciar sobre fam, seguretat alimentària i nutrició, vinculant-ho a pràctiques escolars com l’hort, el dia de la fruita i la prevenció del malbaratament. Des del context literari, la fam apareix a Hansel i Gretel i en relats com El príncep feliç o La venedora de llumins, per connectar la carestia històrica amb la dada actual de fam crònica i els seus efectes en la salut. S’hi impulsa una mirada sostenible: consum de proximitat i agricultura responsable, il·lustrada amb l’exemple del ‘kiwi’ i la petjada de transport. La implementació integra àrees i competències amb reptes: cartell de la FAO, recorregut a Scratch i pòdcast contra el malbaratament, amb lectures per cicles.

El capítol planteja treballar l’ODS 3 des d’una perspectiva positiva i propera, entenent salut i malaltia com a aprenentatges personals i significatius. Destaca el valor terapèutic de la literatura, l’art i el joc per al benestar emocional, i orienta a acompanyar l’alumnat amb respecte i confidencialitat, evitant pressions a l’hora de compartir experiències. En el context de l’ODS, es relacionen la qualitat dels serveis sanitaris i la salut ambiental, i es visibilitza el paper de governs, empreses, farmacèutiques i ONG (com Metges Sense Fronteres o Somriures de Bombai) en la garantia del dret a la salut. Es proposen connexions escolars (vacunació, polls, detecció sensorial), referents com Marie Curie i recursos d’UNICEF, integrant àrees, competències i lectures per cicles amb activitats sobre hàbits saludables, emocions i comunicació digital.

El capítol presenta l’ODS 4 com a eix per trencar el cicle de la pobresa, reduir desigualtats i afavorir societats saludables i pacífiques, subratllant el dret a una escolarització inclusiva i equitativa. Situa la millora educativa com una tasca compartida amb agents culturals, en la línia de Tonucci i l’enfocament de “ciutat educadora”. Incorpora dades d’abandonament i alfabetització per evidenciar barreres d’accés i la necessitat d’inversió i gratuïtat. Recull iniciatives històriques i contemporànies de foment lector (Missions Pedagògiques, Biblioburro, ADIM) i mostra l’escola com a microcosmos literari on es reflecteixen vivències, pors i humor. La proposta curricular integra autorregulació emocional, gestió d’emocions i lectura crítica mitjançant un termòmetre emocional, reptes motrius i un sistema d’intercanvi i valoració de llibres.

El capítol aborda l’ODS 5 des de l’escola com a espai d’igualtat d’oportunitats i respecte, i proposa construir un corpus lector equilibrat amb heroïnes actives que trenquin estereotips. A partir de Rosa Caramelo i aportacions de la psicologia, s’analitza com la literatura infantil transmet rols sexistes: nenes representades en àmbits domèstics i passius davant de nens més actius i públics. Es destaca l’avenç d’editorials compromeses i s’aporten referents femenins potents en diferents gèneres i edats. Es contextualitza la persistència de bretxes salarials i de cures no remunerades i la necessitat de consciència per erradicar pràctiques discriminatòries i ampliar el lideratge. La implementació curricular proposa investigar, crear relats coeducatius i elaborar un lèxic no sexista, articulat amb lectures per cicles (María, Con Tango son tres, Un conte propi).

El capítol desenvolupa l’ODS 6 destacant l’aigua com a bé essencial i limitat, i proposa investigar-la des de l’escola: tractament, cicle, tempestes, sanejament, rius subterranis, clavegueram o aigua virtual. Es contextualitza la manca d’accés a aigua potable per factors com el canvi climàtic, la urbanització i la demanda productiva, i s’emfatitza la necessitat d’inversió, protecció d’ecosistemes i conscienciació. S’hi suggereixen hàbits quotidians d’estalvi i prevenció d’abocaments, i s’amplia la mirada amb efemèrides com el Dia Mundial de l’Aigua i iniciatives internacionals (SIWI i premis Stockholm Water Price). La implementació curricular vincula responsabilitat ecosocial i petjada ecològica amb campanyes per a cantimplores, reutilització de plàstics i participació solidària en curses. Les lectures per cicles aborden sequera, sanejament urbà i divulgació científica de l’aigua.

El capítol aborda l’ODS 7 des de la urgència climàtica i la necessitat de garantir una energia assequible, segura i neta. Exposa l’augment sostingut del consum energètic i planteja que la transició a les renovables, tot i ser imprescindible, també té impactes, i per això la prioritat és reduir la demanda amb gestos quotidians i decisions col·lectives (eficiència, hàbits i mobilitat sostenible). S’hi remarca la dimensió social de l’accés a l’electricitat i els efectes en salut, igualtat i serveis bàsics. Es proposen vies de treball a l’escola: analitzar el proveïdor elèctric del centre, crear responsabilitats d’estalvi, representar dades de facturació i relacionar energies fòssils i canvi climàtic amb recursos audiovisuals. Les lectures acompanyen la reflexió: bicicleta i mobilitat, dilemes sobre vida urbana i rural, i un llibre de coneixements per comprendre formes, transformacions i l’“energia oculta” dels objectes.

El capítol presenta l’ODS 8 com una oportunitat per introduir a l’escola el significat de treball decent, drets laborals, atur, bretxa salarial i treball infantil, connectant-lo amb la realitat de les famílies i amb una mirada global. Defineix el “treball decent” com una feina amb ingressos dignes, seguretat i protecció social, possibilitats de desenvolupament i participació en el progrés, i assenyala que encara falten oportunitats i ocupacions de qualitat, especialment per al jovent, sobrerrepresentat en feines temporals i precàries. Denuncia l’explotació infantil en diverses regions i proposa comprendre l’economia global des d’enfocaments alternatius com l’economia solidària, que situa les persones i les comunitats al centre, i prioritza la cooperació, l’equilibri salarial i la presa de decisions compartida. S’hi vincula la crítica a l’individualisme i al consumisme, i es reivindica la idea de comunitat i de vincles sostenibles. La implementació curricular proposa debats sobre estereotips laborals i de gènere, produccions plàstiques sobre desigualtat salarial i dramatitzacions sobre feines indignes i explotació, amb suport de lectures que aborden oficis, capital, cooperació i justícia social.

El capítol aborda l’ODS 9 des d’una perspectiva propera: l’espai on viu l’alumnat i les infraestructures que en condicionen el benestar. Explica la necessitat de construir infraestructures resilients, impulsar una industrialització sostenible i fomentar la innovació, i assenyala que conceptes com la bretxa digital o la gestió de crisi poden resultar abstractes als primers cicles. Es proposa treballar-lo a partir de l’evolució del barri, poble o ciutat (fotografies, mapes, entrevistes), recorreguts i jocs d’orientació, i la creació d’escenaris futurs mitjançant relats i il·lustracions. Es convida a conèixer exemples d’arquitectura sostenible i a debatre conflictes associats a macroprojectes que amenacen espais naturals, així com l’impacte del consum de “mobles ràpids” i la desforestació vinculada a la seva producció. La literatura actua com a motor per comprendre i actuar: des de construir un món propi fins a reflexionar sobre l’urbanisme, la renaturalització d’espais i la destrucció de boscos. La implementació curricular proposa un pòster digital sobre l’accés universal a la informació, activitats geomètriques a partir de l’entorn i accions a partir de lectures crítiques sobre l’explotació infantil en la indústria tèxtil.

El capítol planteja l’ODS 10 com una crida a mirar més enllà de la bretxa digital i reconèixer la bretxa econòmica i social que alimenta desigualtats dins i entre països. Proposa treballar-ho a l’escola mitjançant situacions que facin visibles discriminacions (racials, econòmiques, sanitàries) per generar consciència i activar respostes. A través de referents i activistes dels segles XX i XXI, es posa l’accent en la justícia social i en la força de l’acció col·lectiva: s’hi recullen idees que connecten drets humans, igualtat i defensa del planeta. La lectura apareix com una via privilegiada per desmuntar rumors i prejudicis que sostenen el racisme i la desconfiança, i per comprendre les migracions forçades per guerra o fam i el repte de refer la vida en contextos de llengua i costums diferents. Es recomanen col·leccions i editorials compromeses amb la convivència, la tolerància i la lluita contra les desigualtats, i s’insisteix a oferir models propers a l’alumnat. La implementació curricular proposa: un vídeo de salutacions en llengües europees (especialment minoritzades), una gimcana paralímpica per experimentar barreres i adaptacions, i lectures d’autors i autores en les llengües presents a l’aula per enfortir la identitat lectora i la valoració crítica.

El capítol presenta l’ODS 11 des de l’experiència quotidiana: estimar la ciutat passa per conèixer-la amb una mirada lenta i curiosa. Es proposa l’escola com a motor d’exploració urbana: passejades per llegir rètols, observar el mobiliari, analitzar la neteja i el soroll, detectar desigualtats visibles (persones que demanen ajuda), interpretar grafits i reconèixer la natura que resisteix entre el ciment. Es denuncia la pèrdua del carrer com a espai públic i la por que els infants hi caminin sols, i es defensa que observar la ciutat és una “altra escola” que educa en ciutadania. Per transformar les ciutats en espais de convivència real, s’aposta per confiar en la infància i l’adolescència i per la seva participació en òrgans municipals com els Consells d’Infància i Adolescència, d’acord amb la Carta de Ciutats Educadores. S’adverteix del creixement urbà previst i dels seus riscos (contaminació, manca d’espais públics, trànsit i emissions), i s’assenyalen mesures per a una vida digna: transport públic eficient, limitació del vehicle privat, zones verdes i espais segurs, inclusius i accessibles. La literatura infantil i juvenil s’hi presenta com a mirall i palanca: ajuda a reconèixer maneres de viure, veïnatge, trobades i tensions urbanes, i a imaginar millores. La implementació curricular proposa: crear una ciutat verda amb materials i tècniques diverses, dissenyar “la meva ciutat del futur” identificant problemes i solucions sostenibles, i construir una figura 3D aplicant raonament espacial.

El capítol situa l’ODS 12 en l’auge de la consciència ecopedagògica i defensa l’escola i la biblioteca com a espais clau per promoure hàbits sostenibles. Adverteix d’un consum accelerat que supera la capacitat de regeneració del planeta i subratlla que, tot i que els canvis estructurals depenen en gran part de les empreses i de la gestió energètica, el canvi quotidià és imprescindible. Es proposen accions concretes: comprar només el que cal; usar envasos reutilitzables; prioritzar productes locals per reduir l’energia del transport; aprofitar les sobres i compostar residus orgànics; donar una segona vida a la roba; limitar l’ús de paper i optar pel reciclat; i separar correctament els residus. S’hi introdueix el malbaratament alimentari com a indicador crític i es convida a calcular la petjada ecològica del centre, de la família o de cada persona, amb calculadores que ajuden a dimensionar l’impacte i orientar millores. La literatura hi actua com a eina de comprensió i motivació: relats sobre illes de plàstics, contaminació i reciprocitat amb la natura serveixen d’espill per revisar hàbits i passar a l’acció. La implementació curricular connecta el consum responsable amb la lectura crítica del món: mapar l’origen de la roba i debatre’n la sostenibilitat, dissenyar un sistema comunitari d’intercanvi de segona mà i calcular la compra mensual d’aliments per proposar estalvi i reducció del malbaratament, amb treball cooperatiu.

El capítol presenta l’ODS 13 com una crida urgent a comprendre el canvi climàtic i a actuar per frenar-ne els efectes, començant per l’àmbit escolar i els hàbits quotidians. Situa com a fita la cimera de l’ONU del 23 de setembre de 2019 i l’impacte del discurs de Greta Thunberg, juntament amb la crida d’António Guterres a adoptar mesures transformadores. S’adverteix que els efectes de la inacció ja són visibles i que, per limitar l’escalfament global, les emissions ja haurien d’estar disminuint i s’haurien de reduir gairebé a la meitat el 2030. Es proposen gestos concrets i assolibles: consumir menys i millor (de proximitat), reduir l’ús del cotxe, minimitzar i separar residus, i sostenir pràctiques escolars com l’hort, el reciclatge i celebracions sense d’un sol ús. Es recorda el marc normatiu (LOMLOE) que incorpora la transició ecològica i l’educació per al desenvolupament sostenible. Des de la perspectiva literària, s’evita l’enfocament catastrofista per no alimentar l’ecoansietat i s’aposta per relats que mostren la bellesa del planeta i activen el desig de cuidar-lo. Es destaca el valor de la imaginació i de l’art com a motors de canvi, exemplificat per l’acció de Greenpeace amb Ludovico Einaudi interpretant “Elegia per l’Àrtic”. La implementació curricular vincula acció climàtica amb: una ruta a peu comunitària, un projecte de disseny per donar resposta a un problema de l’entorn i l’anàlisi de dades sobre l’augment de temperatura i possibles solucions.

El capítol aborda l’ODS 14 des de la idea de responsabilitat compartida: cuidar oceans i mars implica comprendre la pesca sostenible, l’impacte del turisme a les costes, el paper de les energies renovables i la necessitat de reduir abocaments i residus. Amb referents com Jacques Cousteau i Josefina Castellví, es remarca que la vida humana depèn de mars sans: els oceans cobreixen la major part de la superfície terrestre, concentren gairebé tota l’aigua del planeta, aporten aliments, contribueixen a descompondre residus i els ecosistemes costaners esmorteixen els danys de les tempestes. S’adverteix que la protecció d’hàbitats vulnerables i de les aigües profundes exigeix cooperació internacional i es visibilitzen iniciatives comunitàries com Fragments of Hope, dedicada a restaurar esculls coral·lins. En el pla quotidià, es proposen normes senzilles per a l’alumnat: no llençar tovalloletes al vàter, reduir plàstics i usar envasos reutilitzables, no deixar deixalles a la platja, triar protectors solars amb filtres minerals, consumir peix local capturat de manera responsable i implicar-se en accions de neteja. La literatura actua com a fil conductor per despertar vincle i consciència: el mar de les aventures (pirates, balenes, sirenes) esdevé el veritable tresor que cal preservar. La implementació curricular connecta l’ODS amb l’anàlisi de dades (pujada del nivell del mar), la creació artística (diorames amb materials reutilitzats) i la millora dels sistemes de reciclatge de plàstics a l’entorn del centre.

 

El capítol planteja l’ODS 15 com una crida a conservar i gestionar de manera sostenible els ecosistemes terrestres —boscos, muntanyes i zones àrides—, aturant la tala indiscriminada, restaurant àrees degradades i augmentant la plantació d’arbres. També s’hi remarca la necessitat d’aturar la captura i la destrucció d’espècies, vegetals i animals, per frenar la pèrdua de biodiversitat. Per sensibilitzar l’alumnat, s’hi presenten referents i moviments que exemplifiquen la defensa del territori: la carta del cap Seattle com a testimoni d’una relació sagrada amb la terra; el moviment Chipko, impulsat per dones pageses que “abracen” els arbres per protegir-los del monocultiu i la desforestació, amb conseqüències com l’erosió i les inundacions; Wangari Maathai i l’impuls a la reforestació comunitària, vinculant sostenibilitat, democràcia i pau; i Jane Goodall com a figura clau en la defensa i el coneixement de la fauna. La literatura es presenta com una eina per entendre interdependències i equilibris: relats que obren la mirada sobre la diversitat del planeta, que mostren l’impacte d’alterar les cadenes tròfiques (la campanya contra els pardals i els efectes en plagues i fam) i que reivindiquen el paper ecològic dels éssers petits, com el cuc de terra que fertilitza el sòl. La implementació curricular connecta ciència, acció i lectura: anàlisi d’espècies invasores i dels seus efectes, una activitat de plogging vinculada a campanyes de neteja de l’entorn, i la construcció d’un hotel d’insectes seguint instruccions, com a acció concreta de suport a la biodiversitat.

El capítol presenta l’ODS 16 com un marc per construir una convivència justa, pacífica i inclusiva, i situa l’escola com un espai privilegiat per aprendre a gestionar conflictes amb equitat, atenent drets i deures, amb empatia, respecte i sense prejudicis. A partir de la metàfora de l’arbitratge en el futbol, es destaca la dificultat d’acordar una interpretació “neutral” dels fets i la necessitat de criteris compartits orientats al bé comú. Es recorda que els drets humans són universals (vida digna, pau, habitatge, salut, escolarització) i es proposen relats i referents per debatre sobre justícia i veritat: el judici de Salomó com a cas per reflexionar sobre proves, decisions i cura; i La test de l’olla buida com a exemple d’integritat davant la pressió per “guanyar”, mostrant que l’honestedat és condició d’una autoritat legítima. El capítol incorpora l’art i la música com a llenguatges de denúncia i sensibilització: l’art urbà com a altaveu contra abusos de poder, guerres i injustícies, amb mencions a Shamsia Hassani i Banksy, i la cançó Imagine com a símbol cultural vinculat a la defensa dels drets humans. La implementació curricular connecta pensament crític i participació: es proposa planificar un debat amb estratègies bàsiques de deliberació i gestió dialogada del conflicte; simular situacions problemàtiques per analitzar conductes poc adequades i acordar alternatives; i dissenyar un vídeo amb un decàleg de resolució de conflictes per difondre’l en entorns digitals segurs del centre.

El capítol aborda l’ODS 17 com el motor que fa possibles la resta d’objectius, posant el focus en els mitjans i, sobretot, en la col·laboració. A l’aula, treballar aquesta idea afavoreix un bon clima, reforça l’autoestima col·lectiva i entrena l’esperit cooperatiu per gestionar conflictes i créixer en harmonia. La reflexió s’empara en la metàfora del ciclisme: avançar exigeix relleus i confiança mútua; quan algú s’aprofita de l’esforç d’altri, apareix el dilema entre el benefici individual i el progrés comú, enllaçat amb el “dilema del presoner” aplicat a les relacions internacionals. Des d’aquí, es remarca que l’Agenda 2030 és universal i requereix aliances sense fronteres: la implicació de països, institucions i ciutadania, i la cooperació en ciència, tecnologia i innovació, incloent-hi l’accés a Internet com a palanca per a l’aprenentatge a distància i l’intercanvi de coneixement. El text proposa mirar els béns comuns propers (escola pública, biblioteca, parcs, aire net) per entendre la corresponsabilitat i activar accions compartides amb entitats de l’entorn: horts, caixes niu, neteja d’espais naturals i urbans. La lectura es presenta com un recurs clau per eixamplar la mirada i sostenir valors solidaris, crítics i ecològics, amb relats que il·lustren el treball en equip, el valor de la diferència i la superació de pors, i també la crítica als murs físics i mentals. La implementació curricular es concreta en tasques de difusió i participació: una enquesta sobre l’Agenda 2030 per implicar la comunitat, un blog per promoure els drets humans i la creació de pòsters o infografies sobre els beneficis d’una societat unida, amb producció escrita digital i suports paratextuals.