Respuesta educativa al alumnado con NEE asociada a la discapacidad

Parlar d'educació inclusiva suposa tot un repte en els temps actuals. Podria semblar després dels avenços que s'anaven aconseguit en l'àmbit educatiu que, si bé no seria un camí fàcil, almenys aniríem trobant menys obstacles per aconseguir la preuada meta d'una convivència en els centres educatius recolzada en paràmetres de justícia social i, per tant, d'equitat. En aquest apartat es revisen aquests i altres elements generals del llibre estructurat en tres blocs: metodologia del projecte, anàlisi de dades i discussió dels resultats.

En aquest capítol es presenta la metodologia del projecte, la seva fonamentació, construcció i validació de l'instrument i participants de la recerca. És la metodologia utilitzada de tall sociocrític amb la finalitat de donar una visió àmplia del fenomen estudiat, així com per poder donar la veu als diferents informants, amb especial èmfasi en el propi alumnat receptor de les mesures implementades per donar resposta al seu cas. La recollida de dades s'ha realitzat en dues fases utilitzant dos instruments: el qüestionari i el grup de discussió. En la primera fase de recollida de dades es va utilitzar el qüestionari, validat a través d'anàlisi factorial exploratòria, estadístics descriptius, alfa de Cronbach i correlacions bivariades. Està conformat per tres categories generals que s'expliquen a través de 10 factors al qual van respondre un total de 2396 participants. En una segona fase de recollida de dades es va optar pel grup de discussió per  contrastar els resultats obtinguts amb el qüestionari, utilitzant-se les mateixes categories corroborades per l'estudi estadístic d'anàlisi factorial, en el qual van participar un total de 33 grups conformats per 7 i 9 persones.

Es presenten en aquest capítol les dades corresponents a la categoria d'organització de la resposta que, al seu torn, s'estructuren sobre la base de les subcategories de pla de centre, organització i coordinació i participació de la comunitat educativa. Després de realitzar la descripció de les dades obtingudes dels qüestionaris, es determinen les possibles diferències entre grups, determinant mitjançant l'estadístic t de Student o a través d'ANOVA, segons el cas, la diferències que són significatives estadísticament parlant. Les variables que s'empren per realitzar els contrastos són: edat, sexe, tipus de centre (públic/privat concertat) ubicació del centre (rural/urbà).

En aquest capítol es presenten els resultats corresponents a l'anàlisi estadística de tres factors compresos en la primera categoria de l'estudi, aspectes curriculars i organitzatius. Quant al factor disseny curricular, s'inclouen estadístics descriptius (mitjana, moda, desviació típica estàndard, asimetria i curtosi), així com comparatives entre grups d'edat, sexe, titularitat de centre (públic-privat) i tipologia de centre (urbà-rural). En relació amb el factor metodologia, a més dels estadístics descriptius, també es presenten comparatives entre grups d'edat, titularitat de centre i tipologia de centre. Finalment, s'indiquen els resultats corresponents al factor avaluació, incloent estadístics descriptius i comparatives entre grups d'edat, sexe, titularitat de centre i tipologia de centre. Per realitzar les anàlisis comparatives s'empren les proves ANOVA (Sig ≤ 0,05) i t Student (Sig. Bilat. ≤ 0,05) i s'exposen els resultats dels ítems en els quals s'observa diferència estadísticament significativa.

En aquest capítol es presenta l'anàlisi de les dades obtingudes de les subcategories de la recerca: formació del professorat, recursos materials, activitats extraescolars i complementàries. Les subcategories es van analitzar conformades pels ítems corresponents a l'objecte de l'estudi: • Formació del professorat: ítems del 21 al 23. • Recursos i materials: ítems del 24 al 31. • Activitats extraescolars i complementàries: ítems de 33 al 36. Cadascuna de les subcategories es van analitzar a través d'estadístics descriptius: mitjana, desviació típica, moda, asimetria i curtosi. Posteriorment es va realitzar una comparativa entre grups d'edat analitzats per ANOVA, seguidament es va elaborar una comparativa per sexe, comparativa de titularitat dels centres i tipus de centres a través de la PROVA t.

En aquest capítol es presenten les dades obtingudes segons dues categories: valors inclusius i percepcions. Respecte a la primera categoria, aquesta està formada per la subcategoria valors inclusius, centrant-se en els resultats obtinguts pels grups d'edat, per sexe, per la titularitat de centre (públic-privat) i tipus de centre (urbà-rural). Respecte als resultats de les subcategories, es troben presentats pels ítems que corresponen dins del qüestionari. Quant a la segona subcategoria, percepcions, es presenten també els resultats per comparativa d'edat, sexe, titularitat de centre (públic-privat), tipus de centre (urbà-rural). Al seu torn, en primer lloc, trobarem els resultats estadístics descriptius. La comparativa entre grups d'edat i la comparativa entre sexe es presenta per l'anàlisi de ANOVA, mentre que la comparativa per titularitat de centre i tipus de centre s'ha realitzat amb la prova t.

Aquest capítol es relaciona amb el segon capítol d'aquest llibre en el qual s'exposaven els resultats descriptius del qüestionari, així com es determinaven aquells aspectes en els quals s'apreciaven diferències estadísticament significatives. A aquesta informació s'hi afegeix l'obtinguda des dels grups de discussió de tal manera que oferim una visió global de la informació referida al títol del capítol, això és organitzacions inclusives. Un aspecte essencial dins de la resposta educativa a les persones amb necessitat específica de suport educatiu associada a discapacitat està determinada per com s'organitzen els centres educatius, de tal manera que la idea de la inclusió es practiqui ja des de la pròpia estructura organitzativa dels centres. Encara que sembli una paradoxa, no es pot parlar d'inclusió des d'organitzacions que no responen internament als postulats d'aquesta. En aquest sentit i, segons es desprèn de la recerca, són els mateixos centres educatius, els seus equips directius i, per afegiment, la comunitat educativa les que han d'establir les línies que defineixin la seva autonomia pedagògica i organitzativa, de tal manera que es faciliti la participació de totes les persones en la vida del centre. Documents com el pla de centre, els mitjans i recursos de coordinació, han d'estar al servei d'aquesta màxima inclusiva de tal manera que la supressió de les barreres que dificulten la participació estiguin contemplades en aquests documents.

El disseny i la planificació curricular es conforma com un factor clau en l'assoliment de l'educació inclusiva. Un disseny curricular flexible s'ha d'adaptar als estils d'aprenentatge de l'alumnat, el seu ritme d'aprenentatge i els seus interessos. Per això, és necessari que el professorat desenvolupi estratègies pedagògiques que considerin les característiques de cada estudiant. Tenint en compte tot el que s'ha dit anteriorment, l'atenció educativa es basarà en estratègies afavoridores de la inclusió, com ara l'avaluació formativa, l'avaluació ecològica, els suports curriculars (és a dir, adaptacions i modificacions: tot això a l'empara del Disseny Universal per a l'Aprenentatge), l'organització dels espais i els temps, així com la diversificació dels procediments i instruments d'avaluació. D'aquesta manera, les metodologies més convenients seran aquelles basades en el descobriment i en el paper actiu de l'alumnat, com ara l'aprenentatge basat en projectes i l'aprenentatge cooperatiu, així com l'avaluació  per a l'aprenentatge. Idees que sorgeixen de la discussió combinada entre les dades del qüestionari i les dades recollides en els grups de discussió.

Quan en educació es fa referència als recursos, a vegades, es cau en l'error de centrar-se només en els materials. En aquest capítol, en fer referència als recursos, es fa un enfocament en un horitzó més ampli del material i centrant-se en el recurs «humà», i és de gran rellevància i important la formació del professorat. El professor és el pilar essencial en l'aprenentatge dels alumnes i ha de ser conscient que, per atendre la inclusió educativa, ha de tenir una visió àmplia com a procés de creixement professional on ha de prendre una actitud professional inclusiva, per consolidar la seva formació i la seva pràctica docent en l'atenció d'alumnat NEAE. Per això ha de tenir una visió inclusiva i s'ha d'involucrar en models d'innovació educativa i de reflexió en l'acció inclusiva. En aquesta acció i visió inclusiva és essencial la seva formació inicial on s'estableixin les bases que solidifiquin la seva visió i actitud en la inclusió educativa en la qual poden identificar necessitats, estratègies i recursos a utilitzar amb l'alumnat i especialitzar-se en profunditat en una realitat inclusiva amb una formació contínua i en col·laboració amb tots els membres que conformen la comunitat educativa, amb l'objectiu d'adquirir les competències fonamentals que caracteritzen el professorat per atendre l'alumnat NEAE.

La importància de la inclusivitat, així com de la cultura inclusiva, en el marc de l'educació és fonamental segons ressalten autors com Ainscow i altres (2006), entenent l'educació inclusiva com un procés continu. És per això que la cultura inclusiva, com a eix més ampli, ha de formar part de la societat i de l'educació. En aquest capítol trobarem la diferència entre els termes valors i percepcions, dins de la inclusió. Entenent el terme valors inclusius com la realitat social, els resultats van mostrar que l'atenció a la diversitat és una prioritat en el projecte educatiu de centre i aquesta atenció a la diversitat es duu a terme des de polítiques inclusives. D'altra banda, respecte a la percepció socioeducativa, aquesta s'emmarca des de l'orientació del centre i dels agents educatius. Com a resultat principal, obtenim la percepció dels enquestats en indicar que tot el professorat ha d'atendre l'alumnat amb NEAE i no sols els especialistes.

En aquest capítol es mostren les conclusions que s'han obtingut després de l'anàlisi dels resultats i la teoria elaborada a partir d'aquests. D'aquesta manera i seguint amb l'estructura plantejada a tot el llibre, es mostraran les conclusions en relació amb els diferents aspectes afins amb l'organització de la resposta educativa, el desenvolupament curricular, els recursos i la cultura inclusiva.