Artesania de l'educació musical

La discussió sobre l’ús de la memòria és un clàssic en educació. Fins a quin punt els avenços en investigació neurològica influiran en les polítiques, les cultures i les pràctiques formatives d’arreu del món?

Cati Jerez és coordinadora del programa de suport que la Universitat de Barcelona promou a favor de les persones refugiades i provinents de zones en conflicte, un pla que permet articular recursos i coneixement per fomentar l’accés a la formació universitària dels que no tenen l’oportunitat de seguir una educació superior.

En aquest article es presenta una proposta en la qual l’audició es contempla com un procés actiu, ple de significat i vivencial. S’hi proposen tècniques que permeten treballar-la amb més sensibilitat a través d’una escolta més activa, intensa i profunda. Finalment s’hi mostra com es pot treballar una mateixa peça musical a partir de tres tècniques diferents.

La pedagogia que es proposa a Educadors Musicals Artesans encaixa en la meva manera de plantejar les classes. A través del moviment corporal, es treballa tant l’educació de l’oïda com la del ritme. El llenguatge musical projectat en l’espai possibilita visualitzar i assimilar els conceptes melòdics. Per tant, un bon treball de ritme esdevé bàsic per poder afavorir l’assimilació dels conceptes relacionats amb aquest àmbit.

Tal com diu Josep-Manel Vega, «cal entendre el treball amb instruments musicals com un procés. Només una metodologia que desenvolupi la motivació, la voluntat de servei, el sentit de grup i l’entusiasme revertirà directament en la qualitat del resultat final. Tothom ha de tenir, i sentir que té, la possibilitat de trobar-hi el seu lloc».

Tal com diu Josep-Manel Vega, «cal entendre el treball amb instruments musicals com un procés. Només una metodologia que desenvolupi la motivació, la voluntat de servei, el sentit de grup i l’entusiasme revertirà directament en la qualitat del resultat final. Tothom ha de tenir, i sentir que té, la possibilitat de trobar-hi el seu lloc».

En un món en què el canvi climàtic és cada vegada més evident, esdevé urgent i necessària l’educació per al desenvolupament sostenible. L’objectiu del projecte que es relata a continuació és aconseguir que els nens i les nenes se sentin responsables actius de tot el que té lloc en el nostre mitjà. Per això es proposa fer una reflexió sobre l’ús i l’abús que exercim els éssers humans sobre els recursos hídrics del nostre planeta.

El desenvolupament de la competència lectora representa un repte per al professorat a l’hora de planificar seqüències didàctiques. Al primer cicle de primària esdevé fonamental dissenyar activitats que suscitin l’interès dels infants pels textos i que no solament els motivin a desenvolupar la competència lectora, sinó també a gaudir de la lectura.

En aquest article us presentem el projecte d’innovació educativa Apr3nde y empr3nde en 3D, realitzat al CBM Joaquín Carrión, de Valverde de San Javier (Múrcia), que té com a objectiu principal que l’alumnat aprengui a crear una pàgina web, com també a dissenyar i imprimir un producte en 3D.

Aquest article recull el procés de consulta realitzat a un grup de nens i nenes de cinquè de primària sobre els espais escolars d’una escola rural. Emmarcat en les pràctiques de veu de l’alumnat, es van facilitar situacions d’anàlisi, diàleg, reflexió i debat. Vam redescobrir les diverses zones del centre des d’un punt de vista molt diferent de l’habitual, el de les criatures.

Ha estat mestra, directora d’escoles i supervisora de la província de Chubut, l’Argentina. A llarg d’anys de feina ha anat construint realitats educatives que feien aflorar el millor de l’essència humana a l’escola. Les seves mans estimen teixir; les seves paraules, també. Teixeixen escenaris que conviden a aconseguir que l’escola sigui un lloc on es pugui créixer i aprendre a viure millor amb les altres persones.

Des de fa uns quants anys, la nostra escola aposta per la recerca de nous camins, sobretot des del punt de vista metodològic, amb la finalitat que l’alumnat sigui cada vegada més protagonista del seu propi aprenentatge i que aquest esdevingui realment significatiu per a ell. En aquest article hi presentem el recorregut realitzat a través de l’aprenentatge servei.

Us mostrem l’organització politicoadministrativa del Brasil, la complexitat dels òrgans de gestió responsables del sistema educatiu del país, les lleis i els organismes reguladors i la voluntat d’autonomia a través dels diversos responsables territorials, amb l’objectiu d’assegurar l’oferta de l’educació bàsica de qualitat i per a tothom en una nació amb grans desigualtats socials.

En aquesta secció, hi presentem, de la mà del Grup IREF (Filosofia 3-18), retalls breus de diàlegs d’aula, aparentment simples i en tot cas espontanis i reals, que permeten que ens adonem de la capacitat reflexiva dels nostres nens i nenes si els oferim l’oportunitat d’expressar-se.

Les TIC no són de color rosa ni de color blau, encara que el gènere masculí estigui molt més visibilitzat en aquest terreny que el femení. Els projectes Wisibilízalas, ICT-Go-Girls!, Flipped en femenino i molts més d’índole local, nacional i internacional tenen un objectiu clar: la visibilització i l’apoderament de la dona en aquests sectors marcadament masculinitzats.

La lectura serveix per comprendre un problema de matemàtiques, una lliçó de ciències socials o, simplement, per navegar per Internet. Tots els gestos i les accions que preparem per afavorir-la sumen. Una de les activitats que deixen marca en el procés lector és organitzar els moments previs a la visita de l’autor del llibre que hem llegit.

La convivència positiva a l’aula es basteix dia rere dia, tot establint relacions sanes entre els membres de la classe. Podem contribuir a construir aquestes relacions coneixent cadascuna de les persones que integren el grup i la manera com es relacionen entre elles mateixes i amb les altres, generant dinàmiques facilitadores i exercint un modelatge positiu.

Per la seva pròpia estructura, l’educació artística ofereix una diversitat de situacions formatives que estimulen tant la creativitat com la imaginació. Incloure el disseny a l’aula com a unitat didàctica ens ajudarà a comprendre la importància del procés creatiu. A l’escola hem de fomentar que s’hi pugui desenvolupar tot el valor que comporta, a fi de despertar la sensibilitat dels infants per les coses petites i quotidianes. També hem d’ajudar l’alumnat a descobrir el món que l’envolta.

Sabem que hi ha coses que funcionen. Volem gaudir de la feina i podem millorar, tant des del punt de vista individual com col·lectiu.

Hem decidit que el millor que pot passar a qualsevol membre de la nostra societat durant els primers setze anys de la seva vida és anar a l’escola i, per tant, estar davant meu. Què hi pinto jo en la vida d’aquests infants? N’hi ha tants que saben molt més que jo de tantes coses: filòlegs, matemàtics, músics, pedagogs...! Per què jo, que només soc mestre?