Ciutats educadores i gestió educativa

El present article consta de dues parts: en la primera part es descriu la noció de ciutat, la magnitud de la qual no és rellevant, i se centra en la consideració del dret a la ciutat, amb la complexitat de funcions i valors que això suposa per a les persones que la formen. També es descriu la noció de constructe com a model que pot copsar els elements valuosos no quantificables que, per exemple, té la idea de ciutat educadora. En la segona part s’aborda l’explicació dels valors de la Carta de Ciutats Educadores, que entén la ciutat com un constructe educatiu, i subratlla la seva evolució a partir de la Carta inicial a través de dues importants reformes.

L’accelerat canvi d’època desborda els marcs del sistema educatiu pensat per a societats més homogènies i estables. La combinació de precarització laboral, transformacions familiars, desigualtats territorials i revolució digital genera noves formes de vulnerabilitat i fragmentació que l’escola, sola, no pot abordar. En aquest context, la ciutat educadora es proposa com un marc per repensar l’educació des de la proximitat, la corresponsabilitat i el treball en xarxa entre docents, escoles, municipis, entitats i equipaments culturals. La ciutat es concep com a currículum, com a agent i com a escenari d’aprenentatge, de manera que aprofita les infraestructures socials i culturals per ampliar les oportunitats i els vincles educatius al llarg de la vida.

L’article presenta Córdoba (l'Argentina) com a ciutat educadora, una ciutat que entén l’educació com un procés col·lectiu, territorial i al llarg de tota la vida. També destaca la VII Trobada de la Xarxa Argentina de Ciutats Educadores, celebrada a Córdoba el 2024, com un espai d’intercanvi i lideratge en xarxa per reforçar les polítiques locals inclusives, participatives i arrelades al territori.

El CEE Can Rigol, en col·laboració amb l’Ajuntament del Prat de Llobregat, actua com a agent de transformació social i promou la inclusió de l’alumnat amb diversitat funcional a través de pràctiques laborals i projectes comunitaris. Aquesta sinergia fomenta un ecosistema educatiu que trenca barreres i reconeix la capacitat de participació activa en la societat. A través de la cultura i l’educació, es busca crear un entorn on la diversitat sigui considerada una riquesa.

Des de fa temps a Girona es treballa per oferir més oportunitats educatives a l’alumnat dels centres educatius de màxima complexitat de la ciutat. Una de les línies d’actuació consisteix a contribuir a la singularització del projecte educatiu de centre a partir de l’aliança del centre amb una organització sòcia experta en un àmbit temàtic i l’Ajuntament. Aquest és el Programa Nexes.

Àngels Cadena Bordoll, nova presidenta del FEAEC, destaca en aquesta entrevista la importància de la cohesió educativa i el diàleg entre els centres, els ajuntaments i la comunitat en la construcció de les ciutats educadores. La seva proposta en el context del FEAEC inclou crear espais de reflexió i compartir experiències entre les direccions per potenciar la governança compartida i la inclusió de diverses veus en les polítiques educatives. El seu enfocament busca millorar la vinculació dels centres amb el seu entorn i fomentar l'aprenentatge col·lectiu i el sentiment de pertinença.