Educación crítica

L’avaluació de qualsevol àrea o matèria passa massa sovint per les formes d’expressió escrita o oral. Tots dos continguts estan recollits al nostre currículum educatiu i s’han d’avaluar seguint els seus propis criteris. Sempre passa així?

Una de les funcions essencials dels centres docents i de l’educació és l’alfabetització en referència a la lectura del món en què vivim. Ho deia molt bé Freire: es tracta d’aprendre a llegir el món per poder-nos comprometre a transformar-lo.

La participació de les criatures és una facultat recollida a la Convenció sobre els Drets de l’Infant (20 de novembre de 1989) i un valuós principi educatiu que es pot desenvolupar a través d’estratègies metodològiques que promoguin el pensament crític i l’acció transformadora. El Consell d’Infància del CEIP Carlos Cano constitueix una proposta metodològica que afavoreix la participació de l’alumnat en el governament del centre escolar.

La Xarxa de Centres per la Transformació Educativa de la Comunitat de Madrid és un teixit d’institucions docents i de col·lectius compromesos amb la defensa de l’escola pública. Des de fa anys, famílies i docents compartim espais de reflexió, diàleg, debat i treball conjunt. A través d’objectius comuns, cerquem generar una transformació real a les nostres pròpies comunitats formatives, com també al nostre entorn proper.

Sempre anem a correcuita. Tanmateix, a les aules ens trobem amb infants que són hereus de l’enrenou que regna al seu voltant i per aquest motiu els costa molt saber parar. Els podem ensenyar a vivenciar i a experimentar la relaxació i l’autocontrol incorporant a l’aula la pràctica del mindfulness.

Presentem una experiència desenvolupada a segon curs d’educació primària. Les alumnes i els alumnes s’enfronten a una pregunta d’estimació que són incapaços de respondre i, posteriorment, se’ls guia a través de problemes més senzills perquè desenvolupin estratègies que els ajudin a donar resposta a la qüestió inicial. Es tracta d’una experiència activa en la qual, mitjançant la resolució de problemes en un context real, els infants treballen conceptes d’aritmètica i de mesura.

Els infants amb TEA presenten comportaments disruptius que poden ser deguts a possibles alteracions en el processament sensorial de la informació, un aspecte molt important que cal tenir en compte en la pràctica educativa. Com a mestres, és essencial que adoptem una mirada inclusiva desperta cap a aquestes necessitats, adaptant l’entorn de l’aula a les peculiaritats sensorials del nostre alumnat.

Des de fa vint-i-cinc anys, a l’escola primària Progreso s’està duent a terme una experiència freinetiana mercès a la perseverança dels professors María Elena i Amaury. Els autors d’aquest article visiten l’escola i observen com els nens i les nenes hi treballen de manera autònoma amb l’ajut del seu professorat.

Cinquè de primària, tretze alumnes d’una aula de Bocairent, poble interior situat al sud de València, inicien la lectura d’un llibre que es titula Pimi, pensat per a cicle superior. Una vegada llegit el primer episodi, per parelles preparen una pregunta que escriuen a la pissarra. D’entre totes trien: «Per què s’ha canviat el nom?».

Els jocs amb el diccionari es poden plantejar a l’aula per aprendre a manejar aquest tipus d’obres, tant si es presenten en paper com en suport digital, amb la finalitat d’estructurar les definicions i d’ampliar el vocabulari. El propòsit és que l’alumnat s’acostumi a ser rigorós i precís en la utilització dels mots, aprofundeixi en els significats de les paraules i enriqueixi el capital de lèxic de què disposi.

Fa anys que som conscients de la gran importància que té desenvolupar el pensament computacional, i als centres n’hem d’incorporar l’aprenentatge. A més a més, la implementació a l’aula mitjançant la realització de projectes interdisciplinaris motiva l’alumnat i el converteix en protagonista. Scratch és un d’aquests llenguatges de programació que podem utilitzar a l’entorn educatiu.

Volem que les alumnes i els alumnes escriguin bé, amb llibertat, per a ells mateixos, investigant el seu potencial creatiu, no per arribar a un fi concret, sinó com a suport del seu pensament, que s’està formant. El sistema escolar ha de potenciar una escriptura que defugi les normes encotillades, les restriccions rígides, i que valori la creació lliure, original i enginyosa.