ENSENYAR A ESCRIURE, SI, PERO COM?

Abans de començar a formular algunes propostes sobre l'ús de la biblioteca, considero necessari reflexionar sobre el seu estat a les nostres aules. La realitat és que, en la majoria dels casos, han quedat reduïdes a un racó de la classe amb alguns volums perennes. Arribats en aquest punt, la majoria de mestres argüirem problemes fonamentalment de caire econòmic com a causa d'aquesta situació. Per contra, segurament tenim un moble ple a vessar amb cartilles o llibres de text repetits fins a la sacietat. Quant de pressupost ens hem gastat en aquest material? Comparat amb el de la nostra biblioteca, una diferència escandalosa. Potser seria interessant detenir-nos a analitzar quines són les implicacions d'una diferència tan gran, perquè, encara que algunes vegades no en siguem conscients, en la nostra professió cap decisió no és fortuïta ni innòcua.

Desitjaria que aquest escrit fos útil per a tots els docents, però en particular per als que ensenyen a escriure des d'un enfocament constructivista, perquè puguin reflexionar i adquirir recursos respecte al rol de les famílies en aquest ensenyament, i al seu propi.

En el marc dels canvis que s'impulsen en el camp educatiu a Bolívia i en molts més països del món, un dels dubtes més freqüents que tenim com a docents, considerant que la nostra tasca fonamental és garantir que els infants vagin desenvolupant les capacitats que els permetin participar activament en la vida social de les seves comunitats, es relaciona amb l'avaluació, ja que aquesta implica la responsabilitat que tenim sobre els resultats dels processos d'ensenyament-aprenentatge. Per abordar aquesta problemàtica, és fonamental identificar la relació que existeix entre la planificació, el treball a l'aula i l'avaluació. Es tracta de tres processos inseparables i interdependents en tot procés educatiu.

Totes i tots sabem la importància que té que els infants creixin en un ambient agradable, ordenat, net, i que siguin ells mateixos, a través de les normes i amb l'autonomia pròpia de la seva edat, els copartícips d'aquesta tasca. A la nostra escola, a través del recurs metodològic de la imatge, utilitzat satisfactòriament des de fa molts anys, intentem que aquesta adquisició de nous hàbits sigui gratificant.

Difícilment podrem comprendre els efectes de la televisió en l'infant, si abans no dirigim una mirada introspectiva als nostres comportaments i a l'impacte que en nosaltres produeixen els continguts audiovisuals.

Ensenyar a escriure és un compromís que, des de les etapes inicials, correspon bàsicament a la institució escolar. D'acord amb la postura o la perspectiva educativa que el docent assumeix, la seva manera d'encarar aquesta tasca variarà substancialment i qualitativament. És la producció d'autèntics textos d'ús social a l'aula el que marca la diferència entre formar autors de textos de qualitat o reduirse a promoure la realització de mers exercicis.