Escriptura creativa

La composició escrita amb intenció artística no té una tradició pedagògica ben assentada a la institució educativa. El professorat necessita una formació que comprengui allò literari com una eina comunicativa essencial mitjançant la qual intentem omplir de significació la nostra existència (o comprendre’n l’absurditat), modelar la nostra identitat personal i sociocultural i fer servir el llenguatge d’una manera afectiva, eficaç i creadora.

La pràctica de l’escriptura a partir de la dècada dels setanta va experimentar un canvi significatiu amb l’aparició de Grafein i els tallers d’escriptura. Aquests canvis van exigir una adaptació, als àmbits escolars, a un marc institucional i les seves pautes. En aquest article es presenten i es fonamenten aquestes modificacions des de l’experiència als tallers originals de Grafein i als àmbits educatius.

En aquest treball analitzem la presència de l’escriptura creativa en nou manuals de quart d’educació secundària obligatòria. Abordem la seva relegació a les aules i la necessària concepció processual i comptabilitzem el total d’activitats i el nombre d’activitats d’escriptura creativa incloses a cada manual, categoritzant els diferents tipus trobats. Finalment, desenvolupem unes conclusions globals.

Reivindiquem el poder de les imatges per potenciar l’escriptura creativa perquè, triades amb aquesta finalitat, conviden a aturar-se, observar, indagar, ordenar el pensament o analitzar les emocions que desperten. Després d´un acostament reflexiu, presentem tres experiències. La primera està centrada en una aula de nois i noies amb trastorn de l’espectre autista (TEA) i les altres dues estan contextualitzades a ESO i batxillerat, respectivament.

El text següent narra el pas de la presencialitat a la modalitat virtual d’un grup de taller d’escriptura d’adolescents. També explica l’experiència amb una consigna de lectura i escriptura de microrelats.

Presentem un projecte literari pilotat a l’INS Can Peixauet, de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona), centrat en l’experiència de dibuixar poesia com a estratègia d’interpretació de textos lírics. La proposta s’erigeix en un implícit: representar un poema (dibuixar-lo, dir-lo, musicar-lo, editar-lo), la qual cosa requereix donar-li sentit tant en el nivell interpretatiu com en el personal. Per això en aquesta activitat dibuixem poesia per comprendre-la.

L’objectiu d’aquesta experiència va ser fer amb l’alumnat de secundària en un mateix acte un recital de poesia i un concert en homenatge al poeta valencià Marc Granell. D’aquesta manera, es va aconseguir que l’alumnat compartís amb la comunitat educativa un producte estètic que incloïa poesia i música. Aquest va ser el resultat d’un procés creatiu fonamentat en l’aprenentatge basat en projectes artístics (ABPA).

La creativitat a l’aula no es valora ni s’avalua explícitament, la qual cosa fa que no es promocioni ni que tota la comunitat educativa l’entengui igual. La proposta que es presenta vol contribuir a fer visible la creativitat en l’escriptura a través de la redefinició de conceptes com ara l’enunciat, el grup classe, les activitats i l’aula, per tal d’atorgar valor a la creativitat en l’ensenyament de la llengua i la literatura.

La motivació intrínseca és un multiplicador natural de l’aprenentatge. Si basem la nostra pràctica pedagògica i avaluadora en la motivació extrínseca (com ara les notes), podem estar soscavant la motivació intrínseca de l’alumnat i, sobretot, les ganes reals d’aprendre.

L’escriptor medieval Ramon Llull (1232-1316) va crear un sistema filosòfic anomenat Ars, Ars combinatòria o Ars lul·liana, per demostrar la veritat del cristianisme a través de l’argumentació racional mitjançant tècniques de notació simbòlica i diagrames combinatoris. Aquesta activitat, implementada a 3r d’ESO, pretén treballar el lèxic i la morfologia aplicada a la geometria, a més d’impulsar l’assumpció de valors humans i democràtics. 

Es valora el recurs, en suport digital, «El text líric. Concepte i elements bàsics», que treballa diferents continguts literaris i lingüístics per al segon curs de l’ESO.

Les relatories són una pràctica d’expressió oral diària que recull els continguts tractats a la sessió anterior de l’assignatura de llengua i literatura, tot i que es pot aplicar a altres matèries. Cada dia el o la docent nomena un estudiant, que serà l’encarregat d’aixecar acta i registrar tot el que es digui i passi de rellevant durant la sessió de la classe.

Viure en comunitat vol dir, entre moltes altres activitats, compartir, decidir, consensuar, discutir, dialogar, reflexionar i comprendre. Aquesta capacitat de pensar, de tenir en compte l’altra persona i de posar en comú necessita entrenament i formació. Per això cal que es valorin les habilitats orals i que es treballin a consciència.