Experiències «En la pràctica»

A continuació, us oferim algunes de les opinions i reflexions recollides al fòrum de la nostra web, generades a partir de la lectura de l’article de Toni Moisès sobre la incidència dels nostres aprenentatges vitals com a mestres i la importància de l’autoconeixement i l’autoobservació en les relacions amb l’alumnat.

A continuació, es presenta una seqüència didàctica, portada a terme en educació primària, que es va centrar en la biografia com a gènere textual. L’experiència, que va ser una col·laboració entre mestres i professors d’universitat, es va plantejar alhora com a innovació i com a recerca. Els resultats mostren l’interès de les seqüències didàctiques com a eina per millorar l’escriptura.

Quan visitem pobles i ciutats, ens podem fixar en les esglésies i en les catedrals que hi ha. Coneixem el gòtic i el barroc, però, quan fem excursions per les muntanyes o les valls, ens adonem que les esglésies són més aviat menudes, de parets gruixudes i finestres petites. Són romàniques.

En el present article, s’hi relata l’experiència d’introduir la metodologia ABP en una aula de tercer de primària, amb la finalitat d’observar els punts forts i els punts febles d’aquesta pràctica docent. A més, la proposta pretén fomentar la innovació a l’aula, amb la voluntat d’introduir models competencials en la pràctica diària.

El present article relata la implementació d’un projecte innovador d’aprenentatge servei al CEIP El Puche, que es troba situat en un barri socialment desfavorit de la capital d’Almeria. A través de les veus dels seus protagonistes, desgranarem com i per a què s’ha promogut el desig d’aprendre i la connexió entre l’escola, la comunitat i la universitat.

L’article proposa reflexionar sobre el disseny i l’ús dels lavabos escolars. Analitza la divisió dels vàters per gènere i les implicacions que comporta a l’escola. Per acabar, explica la proposta nova en un centre escolar concret que està en obres.

La família és el grup de socialització primària i, juntament amb l’escola, constitueix els dos contextos bàsics en l’ajustament psicosocial de l’infant. D’aquí ve la importància de realitzar un treball conjunt i coordinat entre les persones adultes significatives per a ell. En aquest article, s’hi exposa de quina manera es van fer partícips les famílies de l’alumnat d’educació compensatòria en la preparació d’una obra de teatre escolar.

Quan ens proposem escriure un text, passem per diferents fases: en primer lloc, hem de saber sobre què volem escriure i per què (planifiquem); a continuació, hem de traslladar aquestes idees al paper de manera ordenada, estructurada i cohesionada, respectant unes normes ortogràfiques (textualització), i, paral·lelament i al final de l’escrit, hem de revisar la producció escrita per corregir-la i millorar-la (revisió).

La realitat de la construcció de l’escola nova i el seguiment de l’obra es va transformar en tot un treball de competències i de contextualització dels aprenentatges amb la realitat del nostre alumnat. A més, va permetre adquirir molts i diversos aprenentatges significatius, sense oblidar les emocions i els sentiments que va generar el fet d’acomiadar-nos de la nostra escola.

L’escola pública Pràctiques I, de Lleida, és un centre molt dinàmic que pren part en diverses propostes que donen sentit a l’aprenentatge: programa ARCE d’intercanvi amb institucions docents de l’Estat, escola verda, revista pròpia, projecte CLIL/AICLE, aula de natura, etc. Al cicle superior, es responsabilitzen de l’emissió d’un programa de ràdio en el qual procuren fer participar també la resta de la seva comunitat pedagògica.

Avui dia, coneixem moltes iniciatives i activitats per tal de reutilitzar materials i donar-los un ús més enllà de la funció que complien originàriament. La tendència és clara i ben segur que tots nosaltres sabem un munt de coses que podem fer amb objectes reciclables.

En l’imprevist hi ha la vida, però, què és l’imprevist en l’ensenyament? És entendre el factor sorpresa, que no hi hagi rutina, que l’alumnat esdevingui productor dels coneixements que vagi adquirint, que comparteixi la informació de què disposa, que treballi en equip i que utilitzi les noves tecnologies per crear coneixement, distribuir-ne i generar-ne. Tot això lligat a la societat actual.

Fer entendre a l’alumnat les emocions que experimenten les persones que han patit una guerra, que les comparteixin i que s’adonin de les conseqüències dels conflictes són alguns dels aspectes que es persegueixen en publicar determinats àlbums il·lustrats. Si els nois i les noies es poden familiaritzar amb la naturalesa dels enfrontaments bèl·lics, ja hem fet el primer pas cap a l’educació per la pau.

Aprendre a viure amb la resta de la gent no solament constitueix una finalitat de l’educació, sinó també un dels reptes principals de la pedagogia contemporània. Són moltes les raons que fan que aquest aprenentatge, a més de considerar-se valuós per si mateix, sigui també imprescindible per anar configurant una societat més justa, més pacífica, més solidària i més democrática.

El projecte que presentem es refereix a l’aprenentatge de les matemàtiques i a la utilització que en pugui fer l’alumnat de cicle superior d’educació primària a la seva vida quotidiana. Es pretén que els nois i noies connectin amb la seva realitat més propera, perquè, d’una banda, puguin aplicar els coneixements matemàtics adquirits fins aleshores i, d’una altra, en vagin adquirint de nous a través de les activitats que se’ls plantegin i del treball en equip.

La meditació és un mètode d’introspecció universal, que es troba en molts enfocaments espirituals i en uns altres camins d’autoconeixement. Els nous models educatius contemplen la meditació com una eina de gran utilitat a les aules. Es busca entrenar i desenvolupar la ment partint de les dues capacitats bàsiques que té: la concentració i la consciència de l’aquí i l’ara.