Hort escolar

La filosofia del nostre projecte relaciona quatre grans eixos: el medi ambient, el desenvolupament local, la salut i l’educació. D’aquesta manera, en la vida diària de l’escola, podem parlar d’educació a les aules, però també d’educació alimentària i per la salut. Parlem de desenvolupament local dins l’aula, però també el posem a la pràctica fora. Tot és educació. Tot forma part d’una mateixa filosofia: apropar-nos a la terra, tocar-la, olorar-la, embrutar-nos i, sobretot, aprendre de la terra tot el que ella ens pot ensenyar.

L’hort, un espai de treball compartit amb les famílies, el padrí expert i el professorat, ens proporciona situacions significatives i vivències, aprenentatges contextualitzats que anem treballant de manera transversal al llarg dels diferents nivells educatius. El treball a l’hort fomenta l’esforç, la paciència, la superació i el consum saludable, a més, desenvolupa capacitats i competències que ens ajuden a valorar l’entorn, a estimar-lo i a tenir-ne cura.

L’hort escolar facilita que els infants aprenguin a través de les pròpies vivències. És un projecte que ens permet desenvolupar el mètode científic des d’una perspectiva molt rigorosa. La motivació de l’alumnat i la metodologia emprada són els pilars d’aquest treball competencial.

En el model educatiu de les comunitats d’aprenentatge, la participació de les famílies en les activitats escolars suposa un veritable recurs pedagògic, font d’adquisició de coneixement i model de gestió educativa. Aquest n’és un dels trets distintius. El taller de famílies per a l’estudi assistit que duem a terme a l’escola Mas Masó, de Salt, és un pas, una experiència d’aproximació a aquest model educatiu.

Sortosament, avui dia, en el nostre sistema educatiu, la denominació (i voldríem creure que el concepte) altes capacitats està estesa arreu. Això comporta que les alumnes i els alumnes que en presenten es facin visibles i existeixin dins d’un sistema que els ha ignorat o, simplement, no els ha considerat. És obvi que contemplar tot l’alumnat del país suposa la riquesa més gran per al sistema educatiu actual, per a la societat i, sobretot, per als mateixos protagonistes: els alumnes i les seves famílies.

L’escola no és només un lloc d’aprenentatge per als infants, sinó també per a les persones adultes que hi treballem. És bo tot allò que crea debat pedagògic, ja sigui al claustre, al cicle, als passadissos o a l’hora del cafè, i que comporta un ambient de professionalització d’aquesta feina. El present article no seria possible sense haver treballat envoltat de molts mestres amb ganes de compartir les seves vivències a l’escola La Llacuna del Poblenou.