Intel·ligència artificial en el marc de la llengua i la literatura i els contextos educatius

La intel·ligència artificial generativa està transformant l’ensenyament de llengües en els processos d’ensenyament en facilitar la planificació docent, el disseny de tasques i l’avaluació. Permet personalitzar materials, fomentar l’aprenentatge basat en tasques i millorar la retroalimentació. La seva implementació requereix desenvolupar competències digitals específiques i promoure un ús crític i ètic a l’aula.

La intel·ligència artificial generativa està transformant profundament l’ensenyament de llengües estrangeres, atès que crea un punt d’inflexió entre els mètodes tradicionals i les innovacions tecnològiques que ens obliguen a replantejar les nostres pràctiques docents. Aquesta tecnologia obre noves possibilitats per desenvolupar materials didàctics més interactius, personalitzar l’experiència d’aprenentatge i oferir entorns d’immersió lingüística més rics i accessibles per als estudiants. Tanmateix, també comporta reptes significatius que requereixen noves estratègies d’avaluació i de disseny pedagògic.

Hem implementat una seqüència didàctica que incorpora la generació de textos amb la metodologia del prompting de rols, un assistent per a l’escriptura que permet determinar un personatge o professional específic perquè la IA adapti el llenguatge a una situació comunicativa concreta. A continuació, els estudiants reflexionen sobre l’adequació dels usos lingüístics en els textos generats.

Què fem amb la IA? Què és? Per a què serveix? Què implica ensenyar escriptura tenint en compte aquesta eina? Realment pot substituir els docents? L’experiència d’aula que es presenta aquí no pretén resoldre tots els dilemes que afecten la discussió, sinó que posa en tensió un curs d’acció que s’imposa com a inexorable. És una cerca que inclou preguntes, discussions i veus contraposades en un context que ens interpel·la a seguir pensant. Quan demanem a l’alumnat que «escriguin» una història amb IA, la fan realment els nostres estudiants? Quines pràctiques posen en joc en el moment en què elaboren una història amb la IA? Podria semblar que els humans hem construït un ens que, en algun punt, ens substituirà com a espècie perquè és millor, més ràpida, més eficient i més potent. No obstant això, en els recòndits i, pel que es veu, vetustos passadissos de l’escola, l’ensenyament sembla que no es resol amb tanta senzillesa. Odisseu sent les sirenes, però no es deixa seduir, gaudeix del cant, però no perd el control; des d’aquí es planteja aquest text, que revisa i desmunta una eina que s’instal·la còmodament a l’aula davant de mirades que la idolatren o la rebutgen. Què fem amb la IA en l’ensenyament de la llengua de la literatura?

En aquest article s’hi inclou una proposta d’activitats d’autoavaluació de l’alumne i avaluació docent mitjançant eines IA que doten d’objectivitat i equitat les valoracions de l’anàlisi sintàctica, de l’expressió escrita i oral i dels estudis literaris a l’assignatura de Llengua Castellana i Literatura. Les tècniques avaluatives descrites ofereixen una retroalimentació minuciosa que permet un aprenentatge efectiu i individualitzat dels conceptes estudiats.

La intel·ligència artificial (IA) ha irromput amb força en l’ensenyament de llengües. Més enllà de les promeses inicials, cal una visió equilibrada i fonamentada sobre el paper de la IA en l’aprenentatge i l’ensenyament de llengües. En aquest sentit, s’examina l’impacte de la IA en la relació entre aprenents i docents, pel que fa a les activitats lingüístiques (comprensió, expressió, interacció i mediació) i pel que fa a les tasques socials i pedagògiques. Alhora, es proposen uns principis pedagògics en què es pot emmarcar l’ús de la IA en l’educació lingüística.

Treballar la diversitat lingüística i cultural a les aules serveix tant per a la sensibilització lingüística com per al desenvolupament del capital cultural escolar. En aquest article presentem una proposta didàctica feta en un centre educatiu amb un alt nivell de segregació que afavoreix el desenvolupament de la competència plurilingüe i reivindica les llengües familiars i les cultures i pràctiques socials de l’alumnat.

Planificar un viatge amb un videotutorial permet treballar les perífrasis d’obligació de manera contextualitzada. Iniciativa adreçada a quart d’ESO, la seqüència connecta amb vivències reals i fomenta la creativitat, el treball en equip i la interdisciplinarietat.

Valorem una guia didàctica creativa a partir de la lectura del llibre d’Albert Espinosa, El món groc, la proposta didàctica del qual està confeccionada per la professora Berta Ocaña. Aquest recurs forma part del projecte de l’editorial Penguin Aula, que ofereix un seguit de guies de lectura associades a diferents obres que es cataloguen per edat segons el seu nivell de dificultat i es poden descarregar gratuïtament. Aquest recurs busca el desenvolupament del pensament crític i la millora de la comprensió lectora, però sobretot procura que l’alumnat faci una introspecció i es conegui en un pla emocional, valent-se del text com a pretext per mirar cap al seu interior.

Els contes de terror d’Emilia Pardo Bazán articulen aquesta situació d’aprenentatge. Podem acomplir les activitats la segona meitat d’octubre, contextualitzant-les entre el Dia de les Escriptores i les festivitats de Halloween i Tots Sants.