La comprensión lectora como base del aprendizaje

L’article ofereix un marc per organitzar les activitats d’ensenyament i aprenentatge de la lectura entesa com a comprensió de textos escrits. S’hi proposen tres nivells d’activitats: 1) el foment de la lectura a través de la creació d’entorns lectors; 2) la lectura guiada, la qual permetrà d’avançar en la comprensió de textos de dificultat creixent, i 3) les activitats específiques per exercitar-se en les habilitats que requereix una lectura eficaç i ràpida.

A les classes de les disciplines STEM, la lectura acostuma a tenir-hi un paper secundari. Aquest article defensa llegir de i sobre l’àmbit STEM com una pràctica clau per construir coneixement, participar en la cultura científica i desenvolupar pensament crític. S’hi proposen criteris i estratègies per mediar la lectura de textos didàctics, quotidians i propis de la ciència, com també per integrar-la de manera intencional a l’aula.

La lectura digital exigeix més que entendre els textos: requereix autoregular-se, navegar eficaçment, integrar informació complementària i contradictòria de múltiples formats i avaluar les fonts. Ensenyar a l’alumnat d’educació secundària estratègies d’autoregulació, navegació, integració i avaluació, juntament amb l’aprenentatge basat en escenaris, és clau per formar lectors crítics i autònoms.

L’article revisa l’evolució de l’ensenyament de la lectura des de la dècada de 1970 fins avui i relaciona les transformacions experimentades a les aules amb els principals corrents de recerca educativa. S’hi analitza el pas d’un enfocament centrat en els mètodes de descodificació a una concepció de la lectura com a procés de comprensió, pràctica social i competència contextualitzada. Amb exemples actuals, s’hi planteja la relació entre innovació, recerca i pràctica docent, amb la finalitat d’orientar millores educatives realistes i sostenibles en educació lectora.

Aquest article presenta un projecte interuniversitari d’ensenyament del català com a llengua addicional amb estudiants de nivell inicial de les universitats d’Alcalá de Henares, Lisboa i Granada. A partir de la lectura i la dramatització de L’imperatiu categòric, de Victòria Szpunberg (2024), la proposta integra llengua i literatura per potenciar la comunicació oral, la implicació activa i la creativitat de l’alumnat, com també per generar situacions d’aprenentatge significatives en un context real d’ús.

Al llarg de la història són molts els exemples en què es mostra la forta relació que han tingut la literatura i la música. Un d’aquests exemples és el de les comptines, petits poemes musicals populars francesos per a nens i nenes, que s’han anat transmetent oralment i que, avui, són una eina de gran valor educatiu. Aquest text mostra una experiència didàctica que ensenyarà una part del patrimoni musical i lingüístic francès.

En aquest article presentem un projecte que es va dur a terme en un grup de segon d’ESO per commemorar el Dia de les Llengües Maternes. El programa consistia en l’organització d’una fira de llengües i tenia com a objectius principals visibilitzar la riquesa lingüística del centre i promoure un missatge positiu sobre la diversitat cultural. La fira es va convertir en un espai de convivència i de diàleg intercultural entre professorat i alumnat.

La creació de videotutorials per a l’ensenyament de llengües (VEL) permet treballar la competència comunicativa i digital de manera contextualitzada, a més de fomentar la motivació, l’autonomia, la col·laboració i la connexió amb contextos reals i inclusius.

En aquest article valorem un itinerari de lectura guiada sobre els mites en diferents cultures, que integra continguts de la matèria de Llengua Castellana i Literatura relacionats amb diversos blocs curriculars (reflexió sobre la llengua, la llengua i els seus parlants, lectura i literatura, i comprensió i producció oral i escrita).

La guia ofereix orientacions teòriques i pràctiques dirigides a tota la comunitat educativa per a l’acompanyament en els processos de dol. Ofereix un protocol d’actuació davant de situacions de pèrdua, amb eines classificades segons l’edat.

La Biblioteca Nacional d’Espanya ofereix en la seva pàgina web recursos didàctics que parteixen de l’ús de fonts primàries per reconèixer el nostre patrimoni històric i cultural. Són recursos molt atractius i que s’adapten perfectament a la LOMLOE.