La didàctica de l'estadística i la probabilitat a l'educació primària

En aquest article, us mostrem quatre activitats d’estadística i combinatòria que hem dut a terme a la nostra escola d’educació infantil i primària L’Estació, de Sant Feliu de Guíxols. N’hi va haver dues que les vam realitzar de manera puntual, aprofitant la celebració del Dia Escolar de les Matemàtiques de dos anys diferents. La de combinatòria la fem cada any un divendres del mes de març, i la dels cubs de fusta es treballa de manera sistemàtica al llarg del curs a cicle mitjà i/o superior.

A la nostra escola, tenim l’Espai Natura, on hi ha un hivernacle, l’hort, ànecs, xais, gallines, una estació meteorològica i una aula de natura i experimentació. El treball d’aquests espais es realitza al llarg de l’Hora Activa, que consta de dues hores a la setmana on es barregen els dos grups classe amb tres mestres i es treballa de forma interdisciplinària.

Sembla que s’incrementa la pressió sobre l’educació per assolir resultats satisfactoris mesurats en proves internacionals. Això sol comportar reformes en currículums, organització i polítiques de professorat, centre de les crítiques d’aquests reformadors. Les tendències dominants reclamen un docent obedient i submís a dictats externs, enfront d’una realitat educativa que reclama uns ensenyants compromesos amb el seu entorn.

A partir d’una festa que es va celebrar a l’escola, es va proposar als infants que fessin un regal de Nadal per als petits, a fi de donar funcionalitat als aprenentatges tot potenciant l’autonomia personal i el treball cooperatiu. Va ser una manera de preparar un obsequi per tal d’assolir les competències social i ciutadana, artística, d’aprendre a aprendre i d’autonomia i d’iniciativa personal.

Al present article, s’hi descriu l’experiència d’hort escolar ecològic en un col·legi públic d’infantil i primària. L’hort «físic» és motiu i espai de desenvolupament d’una gran part de les activitats, però també constitueix una «excusa» per dur-ne a terme unes altres que no es desenvolupen en aquest entorn. El gruix del treball es dedica al coneixement del sòl, a l’obtenció d’aliments i a l’alimentació conscient. De totes les tasques realitzades, se n’obtenen resultats molt positius.

Sovint, quan plantegem diferents aspectes de la gestió del centre, ens fixem principalment en aquells que es refereixen a la millora dels rendiments educatius o de la planificació, però deixem de banda la gestió de les condicions d’equitat com si fossin un element menor. Un centre que obté uns resultats educatius excel·lents en proves externes o en avaluacions internes, però que els obté a desgrat de les condicions d’equitat, no es pot considerar un centre eficient.

Com integrem l’anglès dins els diferents projectes d’escola o d’aula? Aconseguim que l’àrea d’anglès sigui promotora de projectes que ens ajudin a entendre i a explicar el món que ens envolta? Nosaltres ho fem a partir d’una carta que escrivim a un pintor nord-americà per explicar-li el nostre projecte de plàstica o d’una obra de teatre musical en anglès que esdevé un projecte internivells i intercicles compartit amb unes altres àrees i llengües del centre.

En aquesta secció, hi presentem, de la mà del Grup IREF (Filosofia 3-18), retalls breus de diàlegs d’aula --aparentment simples i, en tot cas, espontanis i reals-- que permeten que ens adonem de la capacitat reflexiva dels nostres nens i nenes, si els brindem l’oportunitat d’expressar-se.

Des de l’educació musical, cada vegada es té més clar que les diverses qualitats del so han de ser experimentades amb tot el cos, com també que no hi ha educació artística que no passi pel diàleg de l’infant amb la seva realitat externa, a través de l’experimentació, la percepció i l’expressió amb tots els sentits. És des d’aquesta perspectiva que ens sembla interessant recuperar aquests recursos.

El còmic és un mitjà d’una riquesa extraordinària per explicar històries. La unió entre text i imatge connecta amb un alumnat que s’esforça per desxifrar el primer, mentre maneja amb soltesa la segona. A l’aula, s’hi imposa la necessitat d’establir un pont entre tots dos, tot aprenent les tècniques utilitzades en la narració de còmics.

Palabras clave: lectura, cómic, viñetas, tiempo narrativo, creatividad.

Hem concebut aquest projecte com el desenvolupament d’una pràctica social que proporciona a l’alumnat motius per llegir i escriure en un context real. Partim de la concepció que la lectura i l’escriptura són accions de caràcter social i dialògic, i que llegir als altres fora del context de l’aula desenvolupa actituds de compromís social.

Sortir de l’aula per fer activitats de coneixement de l’entorn hauria de ser una necessitat. Habitualment, a l’escola, hi tenen lloc processos controlats per nosaltres i que podem delimitar. En canvi, quan sortim a fora, copsem la vida tal com és. Els processos se’ns hi presenten de manera real i canviant, els hi veiem barrejats, diversificats, etc. La vida se’ns hi mostra en estadis diversos i som nosaltres, els mestres i les mestres, qui hem de decidir què en volem treballar i com ho volem fer.

Per afrontar els nous reptes…, sabem que hi ha accions que funcionen. Volem gaudir de la feina i podem millorar, tant des del punt vista individual com col·lectiu.

Hem construït una societat que no vol el dubte, que no admet la discrepància, que no estima la incertesa, que anul·la el dèbil, que menysté el frágil.

Al present article, s’hi concreten, en primer lloc, les raons i els arguments que han portat a incorporar l’estadística i la probabilitat al currículum d’educació primària, com també les orientacions curriculars principals des d’una perspectiva internacional. En segon lloc, s’hi ofereixen algunes idees clau per fomentar un ensenyament eficaç d’aquests coneixements a l’aula.