LA TELEVISIO: PROGRAMACIO, CONSUM I UTILITZACIO DIDACTICA

La televisió, els mitjans audiovisuals i multimèdia han passat a ocupar un paper preeminent a la nostra vida. I pels infants i els adolescents de l'inici del segle XXI són un ½mitjà+ on es desenvolupen amb naturalitat i destresa davant les pantalles i els teclats. Les persones adultes vivim un moment crucial. Els agents tradicionals de la socialització d'infants i joves estan canviant: la família, l'escola, la ½societat+ en sentit ampli, fins i tot els professionals i programadors dels mitjans comencem a quedarnos ½fora de joc+. És per això que cal establir un pacte i una reflexió entre tots, per participar ùels infants els primersù en una redefinició de la televisió, dels programes infantils o, més aviat, dels continguts que hi ha a tota la graella de programació.

Els materials emesos en horari destinat a públic infantil aposten per mantenir els arquetips més que no pas substituir-los. Entre d'altres coses, perquè l'estàndard televisiu contamina els continents per garantir la simplificació i així aconseguir màximes audiències. La reflexió que es fa en aquest article insisteix en la consideració que és el sistema televisiu el que pressiona sobre l'arquetipificació en detriment de la complexitat.

Aquest article és una proposta de treball sobre com es poden aprofitar els programes esportius per ensenyar al nostre alumnat a consumir la televisió de manera racional. No podem deixar de banda l'hegemonia de l'esport, més ben dit, d'algun esport, i de la televisió en la nostra tasca d'educadors i educadores. Cal que sapiguem aprofitar els seus poders d'atracció per assolir els objectius marcats.

La major part de la programació televisiva, en comptes de formar ciutadans i ciutadanes, crea consumidors i consumidores, i en comptes de crear persones lliures, fa teleaddictes. Aconseguir que els nostres alumnes i les nostres alumnes siguin receptors actius, crítics i creatius davant l'oferta televisiva, en contraposició amb la passivitat i la manca de crítica que caracteritza els adolescents televidents, és una obligació que tenim com a educadors i educadores. A l'escola Solc estem intentant contrarestar una mica aquesta situació oferint un conjunt d'aprenentatges sobre la televisió i la imatge audiovisual en general.

La plena incorporació de la televisió com a eina i també com a contingut educatiu implica abordar propostes de producció audiovisual. Això fa necessari, per tant, comptar amb els equips necessaris i també amb una formació professional adequada. La inexistència de media centres a Catalunya fa pensar que les televisions locals poden ser un recurs. En aquest sentit, Clot RTV-Sant Martí i Teleduca, educació i comunicació han desenvolupat una oferta estable de tallers de ràdio i TV.

Els enunciats i les converses dels infants que estan adquirint dues llengües o més alhora presenten ½mescla de codis+. Això sovint crea preocupació en les persones adultes properes a la criatura, en la mesura que perceben la parla d'aquella com a confusa o incorrecta. Els estudis evolutius ens mostren els processos de ½mescla de codis+ no com a signe d'un problema, sinó com a característics de l'adquisició bilingüe o plurilingüe.

o la mestra d'educació especial en la seva tasca. Li ofereix dades que li serviran quan se li presenti un infant amb dificultats. El mètode l'orientarà per saber què, quan i com s'han de programar les activitats que dissenyi. El MDC és una guia, molt útil i vàlida, perquè les mestres i els mestres la posin en pràctica.

En aquest article es proposen algunes activitats per integrar la WWW com a eina didàctica a l'aula d'anglès a partir d'un breu recorregut per algunes pàgines web que ofereixen material per als nivells d'educació infantil i de cicle inicial. És en aquests nivells, per la recent introducció de la llengua anglesa en la instrucció reglada, en els quals s'observa un dèficit més acusat de material i on la WWW pot oferir una bona gamma de recursos per pal·liar aquest dèficit.

La percepció que tenim de la realitat depèn en gran part de com la mirem. Aquesta mirada, l'escollim nosaltres, tant a nivell individual com col·lectiu.

Encara que el pare, la mare o la veïna portin els nens o les nenes a l'escola o els hi vinguin a buscar; el llenguatge és el principal acompanyant en tots els trajectes. És un acompanyant que, a més, fa d'enllaç entre els diferents entorns i busca que la persona es trobi bé i pugui integrar les informacions que provenen d'un lloc i de l'altre. El llenguatge creix i es desenvolupa en la mesura que la criatura també ho fa. Per això, ens aproximarem una mica a veure com contribueixen els entorns familiar i escolar al desenvolupament del llenguatge.

Des de 1990 existeix a Catalunya el Programa d'Educació per a la Salut a l'Escola (PESE), l'execució i l'avaluació del qual correspon al Departament d'Ensenyament juntament amb el Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat. D'entre els objectius generals del PESE, en destacaré tres: . Aprofundir les vinculacions entre la promoció de la salut a l'escola i la realitat de l'entorn social. . Estimular l'adquisició d'hàbits saludables i capacitar el jovent perquè tingui cura d'ell mateix. . Introduir continguts de l'educació per a la salut a l'escola al llarg del desenvolupament curricular.

La programació televisiva ha estat un tema recurrent en els comentaris dels columnistes de la premsa escrita i en les tertúlies dels programes de la ràdio i de la televisió. La programació infantil i juvenil és, sens dubte, l'estrella d'aquests comentaris, ja que, des de la premsa gratuïta fins als diaris amb més prestigi, tothom n'ha parlat. Sota titulars com ara ½L'escola i la televisió+, ½La violència televisiva+, ½La televisió educativa?+ s'han vessat tot tipus d'opinions, les unes més afortunades que les altres, les unes amb més fonaments que les altres. Així, des dels especialistes fins als ½totòlegs+ (comentaristes que opinen de tot), passant pels crítics de televisió, tots han parlat de ½L'escola i la televisió+, ½Els infants davant la televisió+, ½Els dibuixos animats+, ½La importància del mitjà televisiu+, etc.