Literatura y emociones: ¿binomio fantástico?

Aquest article pretén combinar la meva experiència com a docent de Llengua Castellana i Literatura amb la reflexió teòrica sobre la poesia feta al llarg de la meva trajectòria acadèmica. En primer lloc, s’aprofundeix en la dimensió emocional intrínseca a la poesia i es reflexiona sobre la seva relació amb els adolescents. En segon lloc, s’ofereixen claus i propostes per fomentar la dimensió emocional de la poesia a l’adolescència.

El llibre àlbum ha estat promogut com a eina per desenvolupar l’empatia i l’educació emocional. Aquest text revisa críticament aquesta promesa, qüestionant enfocaments cognitius i celebrant el potencial del llibre àlbum per obrir espais de lectura afectius, incerts i contradictoris més que oferir lliçons emocionals simplistes.

Aquest article ofereix una anàlisi de l’experiència literària com a transformació del lector en múltiples dimensions vitals, afectives, estètiques i ètiques, i una revisió de fins a quin punt s’han considerat aquestes facetes emocionals de la lectura literària en l’àmbit escolar. Finalment, se suggereixen unes claus per a un model didàctic que tingui en compte aquest component emocional de la lectura literària.

Es presenta un itinerari de lectura literària al voltant d’un eix temàtic, el càstig, que permet la lectura en contrapunt de textos clàssics i moderns que se cenyeixen a un mateix esquema temàtic argumental -prohibició, transgressió, càstig-, així com la reflexió ètica sobre la consideració de l’obediència com una virtut i la idoneïtat del càstig com a model de resposta a qui la trenca.

L’experiència es va desenvolupar en els últims graus del batxillerat, en un col·legi femení d’Ibagué, Colòmbia. Amb Don Quixot de la Manxa, les estudiants van tenir l’oportunitat d’exterioritzar les seves emocions. Es va dissenyar una «guia de navegació» per a la lectura de la novel·la.

Procurar un coneixement personal dels lectors per ajudar cada estudiant a descobrir la seva pròpia identitat lectora i refrenar, així, les actituds de desafecció a la lectura, propiciar experiències plaents de lectura a través d’una selecció adequada de textos i converses literàries mediades pel docent, i dissenyar itineraris temàtics que facilitin la connexió entre l’horitzó de producció de les obres i l’horitzó actual de recepció poden ser tres de les vies que ens ajudin a no desatendre la necessària dimensió emocional de l’educació literària.

La importància dels aspectes i la consciència intercultural en el currículum de llengües estrangeres és cada vegada més evident. L’objectiu de l’article és descriure l’experiència que es va portar a terme amb alguns alumnes de secundària que consistia a fomentar la consciència intercultural amb la lectura de contes d’altres països i la realització d’una unitat didàctica a classe d’anglès com a LE.

La lectura com a entreteniment sembla tenir la batalla perduda davant el bombardeig digital de les noves tecnologies, en general, i de la presència dels mòbils, en particular. La pantalla absorbeix l’entreteniment dels i les adolescents i posa en escac la concentració sobre el llibre físic. Davant aquesta realitat, què podem fer des dels centres per generar rutines lectores que mirin de recuperar aquest últim cant del cigne de les històries en paper? És hora d’apagar els dispositius. És Temps per llegir.

Aquest projecte, destinat a l’alumnat de 4t de l’ESO, aborda la literatura de la postguerra i la repressió del valencià durant el franquisme a través de la novel·la L’ambició d’Aleix d’Enric Valor. Mitjançant la creació d’una llista de Spotify amb cançons de l’època que reflecteixen les situacions de la novel·la, l’alumnat fa un treball de recerca sobre la literatura en relació amb el seu context històric i amb la música de l’època.

Valorem un pòdcast literari de l’emissora espanyola Cadena SER, que es pot escoltar gratuïtament al seu web, a YouTube i a través de diferents plataformes de pòdcasts. Es tracta d’un programa que narra clàssics de la literatura universal en 55 minuts, en els quals coneixem la trama principal del llibre, però també les circumstàncies que envolten l’obra, és a dir: l’autoria, el context sociocultural, la data de publicació, la temàtica i la influència de l’obra en la literatura. Per tant, no es tracta de resums en format àudio, sinó que estem davant de píndoles literàries que conviden l’oient o lector a conèixer diverses obres i endinsar-se en una lectura més profunda, atès que ofereixen l’oportunitat de practicar una competència bàsica: l’escolta activa.