Disparar la amígdala
«Sense emoció no hi ha aprenentatge», ens ensenya el professor Mora. Aquesta hiperrepetida frase que tant utilitzem des de la recerca crítica de «la nova educació» solament té sentit si la teoria neurocientífica es posa en relació amb la pràctica educativa.
Toni García Arias: «Para mí ser profesor es ser el guía de los sueños de mis alumnos y alumnas»
El Toni va triar el magisteri perquè sempre li havia agradat tractar amb els infants i parlar-hi, i a més perquè va pensar que d’aquesta manera podria combatre des de dintre un sistema educatiu equivocat, com també un professorat encarcarat que no sap valorar cada criatura pel que és ni pel que val. Sens dubte, totes aquestes motivacions van portar que el jurat dels II Premis Educa Abanca el considerés el millor docent de primària de l’Estat espanyol l’any 2018.
Una mirada atenta a la educación visual y plástica
L’educació visual i plàstica és un espai ple de possibilitats, però no només per fer, sinó també per pensar. En aquest sentit, les propostes didàctiques des de l’àrea han d’estar motivades per una finalitat que vagi més enllà de la realització formal d’objectes o d’artefactes vistosos i decoratius, perquè l’aprenentatge realment rau en el procés de creació a través de les connexions entre la mà, la mirada i el pensament de manera reflexiva.
Recuperando la educación visual más allá de la plástica
L’educació artística hauria de reivindicar la seva raó d’existir i deixar de ser considerada una assignatura en la qual el fer s’anteposés al pensar. En aquest sentit, esdevé fonamental incidir en la comprensió de les imatges i en la reflexió sobre els processos artístics. Així, introduir l’art contemporani a l’aula pot constituir una oportunitat per desenvolupar el pensament crític d’acord amb els contextos i els moments actuals.
El arte como herramienta transversal en la escuela
L’article focalitza l’atenció en la defensa de l’educació artística com a eina transversal de treball i de recerca a l’escola. Partim de les experiències de dos centres rellevants com són l’escola Sagarra, de Barcelona, i l’escola el Puig, d’Esparreguera, per tal de comprovar de quina manera els seus projectes pedagògics i artístics possibiliten que els infants descobreixin el món a través de les arts.
La transversalidad y los procesos de creación desde la educación visual y plástica
Saber-ne més...
¿Miedos en el aula de plástica?
Docent i alumnes de l’assignatura d’Educació Visual i Plàstica a Primària dialoguen a través dels informes sobre les sessions del curs, amb l’objectiu de vèncer les seves pors i desactivar possibles bloquejos per afrontar els reptes que se’ls proposen amb esperit creatiu. Es tracta d’experimentar, d’equivocar-se, de reflexionar, d’arriscar-se…, perquè això és el que fan els bons mestres (de plàstica).
El betacamp
El betacamp és una trobada oberta a tothom i pensada per crear, desenvolupar i potenciar idees i projectes en col·laboració amb persones que comparteixen l’entusiasme per l’educació. Un espai on ningú ensenya i tothom aprèn, centrat en els interessos de les persones participants, on es promou la col·laboració i l’aprenentatge entre iguals i es fuig deliberadament de dinàmiques de participació que proposen relacions entre expert i aprenent o orador i oient.
«Hay que hacer algo con el patio». Un proyecto ApS
Presentem una experiència que parteix de la iniciativa de l’alumnat que planteja millorar el pati de l’escola. El que va començar sent una posada en comú de les coses que no els agradaven del seu pati va acabar esdevenint un projecte d’aprenentatge servei que va implicar tota la comunitat educativa (escola, família, municipi, etc.).
La asamblea en primaria: estrategias de intervención
En el present article defensem la necessitat de valorar l’assemblea a l’educació primària. Són molts els avantatges de realitzar-ne, perquè esdevé un moment interessant per conèixer-nos i per aprendre a expressar-nos a tots els nivells. L’assemblea com a oportunitat de generar pensament i desenvolupar la competència lingüística. Mercès a l’escolta atenta de l’alumnat, serà més fàcil programar la resta d’activitats d’aprenentatge i generar el millor clima possible dintre de l’aula.
Escuela y comunidad indígena en interacción cultural
El present article mostra els resultats d’interacció de caràcter col·lectiu entre l’escola i la comunitat de la reserva indígena cadiueu, a Mato Grosso do Sul (Brasil). A partir de la participació en un projecte pedagògic a Bodoquena (llogaret de l’Estat brasiler) entre final de 2016 i començament de 2019, es presenta i s’analitza una experiència intercultural en innovació educativa.
Las mujeres del MCEP: una presencia decisiva
La presència femenina en el món de l’educació i en moviments renovadors com la pedagogia Freinet ha estat molt important, encara que aquesta qüestió no s’hagi valorat de manera prou justa. Trobaríem un bon exemple d’aquesta afirmació en la persona d’Élise, la companya de Célestin Freinet. Cal tornar a reescriure la història perquè les professionals de la docència ocupin el lloc rellevant que els pertoca.
Conocer al otro. El reloj vital
Un projecte d’agermanament entre dues comunitats es pot convertir en un potent recurs educatiu, multicultural i transversal, per promoure el treball dels valors i el compromís social. Us presentem, a tall d’exemple, una proposta que forma part d’un projecte d’intercanvi entre escoles.
Inteligencias múltiples en mundos virtuales de Minecraft
Els videojocs poden ser unes eines molt útils en educació, atès que ens permeten aprofitar aquesta motivació especial que té l’alumnat vers aquest tipus de propostes per introduir un bon grapat d’aprenentatges a l’aula.
A propósito de escribir y de describir
Hi ha diverses categories de descripcions: de personatges, d’objectes i de llocs. Descriure els personatges ajuda a aconseguir que el text sigui més proper, càlid i emotiu; mostrar un objecte emprant comparacions permet entendre’l millor i, tanmateix, els paisatges ben explicats ajuden el lector a comprendre els fets i l’ambient per on transita el relat.
Educar para la Nueva Era
Fa cinc anys l’escola Talaiot es va trobar amb la necessitat de prendre una decisió important. Aquell curs escolar varen confluir tots els factors que podien ajudar a aconseguir que un claustre sencer acordàs per unanimitat que necessitava un canvi. Va ser la gran oportunitat per repensar el sentit de tot plegat.
Unidad didáctica integrada: Horno solar
A continuació presentem una unitat didàctica integrada que, com a producte final rellevant, proposa la construcció d’un forn solar. Està dissenyada per a cinquè curs d’educació primària dintre de les àrees de ciències de la naturalesa i matemàtiques. Partim d’un tractament curricular integral i d’una metodologia activa (aprenentatge basat en problemes) per adaptar-nos a les característiques i les necessitats individuals i socials d’un context amb identitat pròpia: l’escola rural.
Orientaciones para el profesorado y material para el alumnado: Unidad didáctica integrada: Horno solar
A continuació presentem una unitat didàctica integrada que, com a producte final rellevant, proposa la construcció d’un forn solar. Està dissenyada per a cinquè curs d’educació primària dintre de les àrees de ciències de la naturalesa i matemàtiques. Partim d’un tractament curricular integral i d’una metodologia activa (aprenentatge basat en problemes) per adaptar-nos a les característiques i les necessitats individuals i socials d’un context amb identitat pròpia: l’escola rural.
Responsabilidad y compromiso. Respuestas saludables
Sabem que hi ha coses que funcionen. Volem gaudir de la feina i podem millorar, tant des del punt de vista individual com col·lectiu.
Biblioteca de Aula. Encuentros. Convocatorias. El rincón digital
Saber-ne més...
