Mirar la sèrie per ignorar les seves vides

L’article reflexiona críticament sobre la reacció adulta enfront de la sèrie Adolescència, centrada a culpar les «males influències» digitals i oblidar el context social i educatiu en el qual viuen els joves. Es critica la ceguesa institucional, especialment la del sistema educatiu britànic, incapaç de veure el patiment i la solitud dels adolescents. La sèrie mostra un institut caòtic que genera desesperança, però les autoritats només miren l’individu, i no pas l’entorn. L’autor proposa mirar més enllà del personatge i tenir en compte l’escenari.