Pobreza en la primera infancia

De vegades m’aturo en algunes de les situacions més quotidianes per observar com són, què fem, com ens hi expressem…

Des de fa alguns cursos les escoletes de Menorca es van mobilitzar per donar resposta a la pobresa i a les noves realitats que mostrava, que eren invisibles per a nosaltres fins aleshores. Arran de la progressiva implementació de les bonificacions en les quotes de les escoles infantils proposada per l’Observatori de la Infància i de la Família i un cop assumit el compromís per part dels ajuntaments i del Consell Insular, un bon nombre de llars que es trobaven en situació de vulnerabilitat econòmica van poder accedir a l’escolarització dels seus menuts i menudes. 

Fa sis anys, a partir d’una convocatòria del Govern Basc, vaig entrar a treballar a la comunitat d’aprenentatge d’una escola pública d’infantil i primària (2-12 anys) amb població en risc d’exclusió. Al llarg d’aquest temps he pogut comprovar la importància de realitzar un treball comunitari per millorar la situació de l’alumnat i de les seves famílies.

L’alegria és un dels motors del desenvolupament de l’infant i constitueix un garant de la seva autoregulació emocional. Educar l’alegria de manera sistemàtica i conscient contribueix a generar nens i nenes forts emocionalment. Per aconseguir-ho, les persones adultes han de conrear la consciència corporal, els nivells d’intimitat i crear un entorn de seguretat mitjançant la seva afectivitat conscient.

L’escola bressol Cappont (Lleida) és una comunitat d’aprenentatge creada l’any 2004. El professorat que en forma part, els familiars i altres agents educatius que hi intervenen tenen cura de tots els detalls que milloren la convivència i utilitzen recursos diversos per fomentar els aprenentatges del seu alumnat. 

Els continguts d’orientació, localització i relació entre variables són conceptes abstractes que requereixen un treball dinàmic a les aules d’infantil i primària. Els jocs de psicomotricitat i de taula ofereixen un context ric per introduir i explorar aquests conceptes i ens conviden a atrevir-nos a construir amb els infants idees sobre el pla cartesià i algunes relacions entre les variables que hi estan immerses. 

Són les tres de la tarda, els nens i les nenes comencen a entrar a l’escola i, com és costum, es van saludant mentre deixen les seves pertinences als penjadors i es distribueixen per l’aula. A la classe de 4 anys es comencen a sentir rialles. Es tracta de la Cecilia, que llegeix apassionadament un conte a la biblioteca de l’aula. No triga a acudir-hi una altra colla d’amics i d’amigues per veure què hi passa. Es viu un tempo lent, compassat, res a veure amb l’excitació matinera. L’acció del grup discorre amb normalitat, reclama calma, quietud, trobada.

Inter-accions és un espai per compartir propostes realitzades en diferents contextos de trobada: facultats d’educació, cicles formatius, equips pedagògics i formació permanent. Accions comunitàries que succeeixen en llocs simbòlics per significar, narrar i ser.

En aquesta secció, hi presentem, de la mà del Grup IREF (Filosofia 3-18), retalls breus de diàlegs d’aula, aparentment simples i en tot cas espontanis i reals. 

Després d’un llarg període de recessió, malgrat els efectes del nou cicle econòmic, el 70% de les famílies no ha percebut cap respir a les seves butxaques. En el cas de les llars que es troben sota el llindar de la pobresa, solament un 9% percep, en aquests moments, que la recuperació pecuniària hagi millorat les seves condicions de vida. Ho constata la Fundació FOESSA (2017) a Análisis y Perspectivas 2017: Desprotección social y estrategias familiares. Així doncs, les llars que noten menys els efectes del nou cicle econòmic són, precisament, aquelles que més van patir les repercussions de la crisi.