Projectes de treball per ensenyar i aprendre llengua i literatura

El model de seqüència didàctica, en la formulació que se'n va fer al començament dels anys noranta, es revela com una proposta vàlida per a l'ensenyament i l'aprenentatge de la llengua o les llengües i la literatura a partir de les aportacions teòriques dels principis socioculturals, pedagògics i didàctics que es consideraven innovadors en aquell moment concret. L'article fa un recorregut breu pels canvis que s'han esdevingut en els darrers vint anys, tant en el marc teòric que va fonamentar el model, com en el context social i institucional que constitueix el seu marc d'aplicació, així com en el mateix model com a conseqüència de la possible adaptació a aquests canvis. L'evolució en aquests tres àmbits mostra la plena vigència del model i aposta per la necessitat d'estendre'n l'aplicació a les nostres aules de primària i secundària.

La metodologia de la seqüència didàctica en forma de projecte va mostrar, des que es va implantar a començament dels anys noranta, la potencialitat que oferia per a la formació del lector literari. Per concretar l'adequació d'aquesta metodologia al nou model d'educació literària, l'article analitza les aportacions dels projectes per aconseguir els objectius de formació del lector literari. A partir de la panoràmica dibuixada, es fan algunes reflexions sobre les tendències en l'evolució dels projectes parant especial atenció en aquelles que estan determinades per la implantació de les TIC.

L'article ressegueix algunes de les aportacions de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en les seqüències didàctiques de llengua i literatura. El sorgiment d'un context comunicatiu i d'interacció nou, la proliferació de tipus nous de fonts d'informació i les possibilitats noves de creació de comunitats de docents són les línies principals que s'hi desenvolupen. Com a exemplificació d'aquestes línies emergents, s'hi ofereix l'anàlisi d'una seqüència didàctica que aglutina algunes de les aportacions esmentades.

En aquest article, hi presento una seqüència didàctica realitzada en una aula d'acollida de primària i centrada en l'expressió oral d'un grup d'alumnes nouvinguts que estan començant a aprendre català. Aquest context concret esdevé un escenari interessant per a l'observació de les possibilitats de reflexió sobre la llengua nova i dels instruments que ajuden l'alumnat a adquirir criteris d'avaluació i autoavaluació. L'exemple didàctic sobre el treball de la llengua oral permet observar com les característiques que la fan diferir de la llengua escrita condicionen la pràctica docent, així com l'ensenyament i l'aprenentatge de l'alumnat en la producció de textos orals propis i, en conseqüència, condicionen també la manera d'avaluar-los.

El projecte que exposaré, Cartas de ida y vuelta, està dirigit als nivells de primer i segon d'ESO de l'institut Torrent de les Bruixes, de Santa Coloma de Gramenet, i té com a eix l'expressió escrita treballada amb un enfocament comunicatiu i competencial, la qual cosa propicia la integració de diverses matèries en el projecte. És el tercer any que es du a terme. Consisteix en un intercanvi de cartes entre alumnes de Santa Coloma de Gramenet i de Colmenar Viejo (Madrid), que acaben visitant-se mútuament en cursos successius.

L'article presenta un projecte de llengua on els alumnes realitzen una petita recerca sobre les formes verbals de passat i l'ús que se'n fa. Junt amb el disseny del projecte com a seqüència didàctica de gramàtica, s'hi expliquen les opcions adoptades en la transposició didàctica dels continguts i, en relació amb la implementació que se'n faça a l'aula, s'hi analitzen els resultats de les tasques que vinculen la conceptualització amb l'ús reflexiu de les formes verbals de passat, tot considerant els textos dels alumnes i les interaccions durant el procés. Finalment, s'hi presenten algunes conclusions sobre aquest tipus d'ensenyament gramatical, entès com a procés de reflexió i recerca per part dels estudiants.

En aquest article, s'hi reflexiona sobre el lloc que ha d'ocupar la gramàtica en la classe de llengua i s'hi presenten propostes que atenen tres aspectes centrals en l'ensenyament de la gramàtica: quins són els continguts gramaticals rellevants en la formació de l'alumnat de l'educació secundària, com es pot integrar la reflexió lingüística en una programació didàctica basada en un enfocament discursiu i, per últim, quines són les característiques dels dos models de seqüència didàctica que tenen els continguts gramaticals com a objectiu d'aprenentatge.

L'article s'inicia amb una aproximació al concepte d'avaluació dins l'àmbit educatiu per situar-se de seguida en la didàctica de la llengua. S'hi presenten les modalitats d'avaluació principals i s'hi discuteixen quins poden ser-ne els objectes si es tracta d'ensenyar i aprendre llengües. Finalment, s'hi fan unes consideracions sobre els instruments d'avaluació més comuns en aquesta àrea i amb més interès: els que se situen en el procés de producció o recepció lingüística i permeten donar informació valuosa sobre l'aprenentatge.

L'ús de les xarxes socials amb finalitats educatives afavoreix l'aprenentatge collaboratiu i l'intercanvi d'informació. Aquest article presenta una experiència de l'ús de les xarxes socials com a recurs educatiu, concretament de la plataforma Ning, amb la finalitat d'animar el professorat perquè les utilitze en la seua pràctica docent. La xarxa Ning té l'avantatge de disposar d'un entorn privat per als membres del grup que permet personalitzar el treball del curs dins d'una comunitat virtual particular. A més, potencia la interacció comunicativa i possibilita incloure-hi diferents materials multimèdia i recursos produïts tant pel professorat com per l'alumnat.