Projectes, entorn i comunitat

El present article pretén mostrar els processos de canvi que segueix una mestra d’educació infantil al llarg de la seva pràctica docent. El bagatge de la seva formació inicial i contínua determinaran l’actitud que mostrarà davant del procés de modificació cap a una perspectiva de treball per projectes.

Aquest article planteja com els petits projectes es poden convertir en un vehicle per investigar tot allò que ens envolta i també en un punt de trobada i aprenentatge per al conjunt de la comunitat pedagògica. Una comunitat que inclou no solament l’entorn educatiu, sinó també unes altres persones de la localitat que formen part del món dels infants, als quals se’ls brinda l’oportunitat de relacionar-se compartir, aprendre i gaudir a partir dels projectes.

Els infants de cinc anys del CEIP El Peralejo participen en el projecte Escriure com a lectors en una obra literària. Aquesta activitat, que va durar des d’octubre de 2012 fins a juny de 2013, es va organitzar al voltant d’Ojo de Nube, una obra literària de Ricardo Gómez, i hi van participar i s’hi van implicar tant la comunitat educativa (alumnes, famílies i docents), com altres persones i institucions (AELE, l’editorial SM, l’escola infantil El Nogal, la granja escola infantil Ciudad Escolar, el propi escriptor del llibre, etc.).

El llegat de Loris Malaguzzi i l’actualitat de les seves idees ens poden orientar també en moments de crisi, els quals els podem viure com a oportunitats per pensar i per fer una altra escola.

A l’escola pública J.M. Barandiaran, de Nanclares de Oca (Àlaba), va sorgir l’interès de l’alumnat per conèixer el supermercat del poble, propietat de la família d’una de les nostres alumnes, per la qual cosa vam decidir dur a terme aquesta iniciativa a les aules de 4 anys.

Qualsevol professional que entengui l’educació com un procés continu per assolir el desenvolupament humà coneix les aportacions de Claudio Naranjo. En els temps convulsos en què intentem navegar sense naufragar gaire, conversem amb ell sobre el sentit de la nostra pràctica i sobre les necessitats que planteja l’educació actual. La seva veu crítica, però alhora confiada i esperançadora, ens planteja un repte important, urgent i ineludible: transformar profundament l’educació perquè les persones d’avui construeixin un millor demà.

En Bernat aviat farà 3 anys i avui li ha costat molt dinar. «Ja s’està tornant a constipar», observa la mare. «Ja veurem com passa la nit!», comenta preocupada. Cada tardor comencen uns períodes de mocs, dècimes, roncs, desvetllaments nocturns i plors pel mal d’orella, que es van repetint amb certa freqüència fins que torna la primavera.

L’escola infantil Sant Climent, a Menorca, és un col·legi petit que té la peculiaritat de cobrir tota l’etapa educativa de 0 a 6 anys en un mateix centre, encara que el primer cicle i el segon cicle pertanyen a administracions distintes i, per tant, des del punt de vista laboral i buroràtic, funcionen de manera diferent. L’equip de mestres treballa intensament per donar consistència a un model pedagògic compartit basat en el respecte a les identitats de tothom i en el compromís amb la societat.

Avui, podem afirmar que la salut (i la malaltia) i el benestar (entès com a qualitat de vida individual i col·lectiva) no són qüestions merament individuals. Sabem que els factors determinants els trobem en els entorns en què vivim les persones.

Avui em ve de gust escriure aquesta petita ressenya per a aquells i aquelles que no coneixeu La senyora dels llibres,una història de les bones.