QUE LLEGEIXEN ELS "NO-LECTORS"?

L'estudi de cas d'una noia que no pot aprovar el batxillerat de lletres, tot i que dugui una activitat diària, variada i elogiada a la xarxa, fent d'administradora de webs d'un fòrum de literatura i llegint i escrivint fotoblocs i xats, aporta dades per reflexionar sobre les maneres de llegir i d'escriure que generen els joves a Internet, al marge de l'escola, sobre les diferències que presenten amb les pràctiques acadèmiques i les conseqüències que té aquest fet en l'educació.

Malgrat que sovint són tractades d'una manera genèrica, les dificultats que troben alguns estudiants a l'hora de comprendre els textos (i que els converteixen en lectors febles) poden situar-se en components diversos dels que intervenen en la comprensió. En aquest article, ens ocupem de dos d'aquests components o processos, els quals estan íntimament vinculats: supervisió i control de la lectura. Tots dos són imprescindibles per realitzar una lectura autoregulada i útil per als propòsits del lector, especialment quan aquests fan referència a l'aprenentatge.

Formar lectors competents, crítics i apassionats és actualment una tasca que sembla que es deixa en mans dels llibres de text, amb les lectures de cada unitat i d'algunes de collectives complementàries que es fan en veu alta o individualment. D'aquesta manera, els espais en què els alumnes escolten lectures, en parlen i les discuteixen collectivament per construir significats compartits són gairebé inexistents. Aquest article mostra com el fet que els llibres i la lectura tinguin un paper important en les activitats diàries pot representar un salt qualitatiu en la formació de lectors. Descriu com els divuit alumnes de tercer de l'escola Francesc Aldea que ja havien desistit «d'això de llegir» es converteixen, durant el curs 2009-2010, en lectors experts i entusiastes que estimen els llibres, malgrat la realitat sociocultural adversa en què viuen.

Quan pensem en el lector feble des de la biblioteca escolar, hauríem de tenir en compte les seves necessitats a l'hora de dissenyar activitats de dinamització de la lectura, així com en el moment de plantejar-nos una política d'adquisició de materials. No hem d'oblidar la importància del paper dels mestres que donaran suport directe a aquest alumnat, ni la de la implicació de la comunitat educativa --tots els professionals de l'escola i també els pares i les mares-- en el projecte de la biblioteca.

La finalitat del text és convidar els professors de secundària a començar la posada en pràctica del projecte d'educació plurilingüe intercultural (EPI), impulsada pel Consell d'Europa, com a resposta a les realitats heterogènies actuals, especialment les escolars. Per encetar una reflexió sobre la necessitat d'ajudar els alumnes a esdevenir uns plurilingües conscients i competents, aclarim, primer, alguns conceptes sobre la pluralitat lingüística i tractem, després, diverses qüestions plantejades per la implantació d'una educació lingüística transversal.

L'article presenta el projecte lingüístic de centre com un instrument que forma part del projecte educatiu i que té la funció d'orientar i promoure, a partir d'una diagnosi i d'una reflexió collectives, un plantejament institucional sobre el tractament de les diferents llengües presents en el centre docent: criteris per a l'enfocament metodològic de les llengües en el currículum i sobre el paper que adopten en l'aprenentatge de les diverses àrees i matèries. El projecte lingüístic també ha de considerar l'actualització dels plantejaments didàctics de la immersió lingüística i adaptar-los al nou context escolar, que es caracteritza per la incorporació d'alumnat d'origen lingüístic i cultural divers. En últim terme, ha d'aportar criteris sobre els usos lingüístics i ha de potenciar el català en la diversitat d'àmbits educatius del centre, formals i no formals, amb l'objectiu d'aconseguir que tots els nois i noies puguin assolir una bona competència plurilingüe.

Aquest article té com a objectiu bàsic relatar un procés de treball des de l'àmbit de llengua i abordar els nous reptes educatius i socials que ens demana la societat complexa del segle XXI: l'ensenyament per competències. L'experiència didàctica de treball a l'aula és el resultat de l'intent de modelar i posar en pràctica una sèrie de coneixements teòrics que han arribat a ser conviccions i plantejaments com a docent. Pretén posar en pràctica idees clau, com ara: transversalitat, docent com a mediador de l'aprenentatge, importància del diàleg i la interacció per ensenyar l'alumnat a cercar informació, reflexionar, revisar, reelaborar idees i transformar informació en coneixement aplicat a un context concret i entrenar-lo per transferir l'aprenentatge a unes altres situacions. També fa ús de diferents llenguatges, representacions i suports TIC.

L'ensenyament de la literatura es va vehicular, originàriament, a través de la seva història i es va dissenyar com a eina de suport per a l'ensenyament de la retòrica, però també per a la formació del ciutadà, cosa que ajuda a entendre el paper que ha ocupat aquesta assignatura i el desconcert en què ens trobem actualment, en què moltes de les funcions per a les quals es va crear han quedat obsoletes. A l'article, s'hi proposa un replantejament d'aquestes funcions i s'hi exemplifica en el cas del cànon i la varietat de lectures possibles a l'aula.