Escola infantil i universitat

Reflexions i comentaris recollits al web www.grao.com després de la lectura de l’article «LOMCE: que no ens aixequin la camisa!», de David Vilalta.

La trobada entre la universitat i l’escola infantil pot enriquir les pràctiques pedagògiques de l’escola i afavorir el desenvolupament professional dels membres de totes dues institucions.

El procés de compartir una experiència educativa entre l’escola infantil i la universitat significa obrir un món ric de possibilitats i d’adquisicions teoricopràctiques, entre docents, per realitzar projectes de treball nous que possibilitin el desenvolupament professional i la investigació-acció en els diferents contextos en què es desenvolupa l’infant.

La universitat representa, per a moltes persones, el «saber expert» allunyat de les pràctiques reals, i l’escola infantil, el «saber pràctic», on s’obliden, de vegades, els aspectes teòrics que les sustenten. Aquí mostrem una experiència col·laborativa entre totes dues institucions educatives que reflecteix la importància de complementar-se.

Les escoles infantils obren les portes a l’alumnat en pràctiques, amb la qual cosa permeten que la col·laboració amb la universitat sigui una realitat que ajuda a crear un coneixement compartit entre la teoria i la pràctica.

En el present article, s’hi exposen els arguments teòrics en els quals es fonamenta la col·laboració del màster en Psicologia de l’Educació de la Universitat Autònoma de Madrid amb diversos equips d’atenció primerenca i escoles infantils de la Comunitat de Madrid, com també els beneficis que se n’obtenen.

Les relacions entre famílies i escola a través de les TIC és un àmbit poc explorat i encara més inusual si l’etapa és la del primer cicle d’educació infantil. El present article pretén donar a conèixer una experiència duta a terme a l’escola bressol El Menut (Sant Miquel de Balenyà, Seva) de relació amb les famílies a través de Twitter, com també descriure el procés, la presa de decisions, les necessitats i les dificultats detectades durant la introducció de l’aplicació.

En Joan és un nen molt mogut. Ara té 5 anys. Des que el van portar de Rússia (el van adoptar als 2 anys), sempre els han dit que potser seria hiperactiu. Aquest és el comentari més general que senten: «Naturalment! Com que és adoptat!». El pare i la mare del Joan no saben si aquest és el motiu, però no troben que aquesta correlació sigui lògica.

L’escola bressol municipal Cavall Fort, de Sant Cugat del Vallès, que basa l’acció educativa en el respecte als infants, té molta cura dels espais i dels materials com a factors educatius clau. A l’exterior, ha reinventat el pati convertint-lo en un jardí ple de secrets, en el convenciment que aquest és un espai summament educatiu que ofereix, als nens i nenes, una gran diversitat de possibilitats per al creixement personal.

Per mantenir l’ànim, ens podríem preguntar per què no estem contents, què és el que ens treu l’alegria, i veurem que, moltes vegades, són coses absolutament trivials o secundàries. Cal aprendre a desenvolupar l’entusiasme sent agraït, i no és demagògia.