Ciencia 0-3

Recopilació d'activitats realitzades a una escola infantil 0-3, el fil argumental de la qual és sempre el procés experimental, perseguint que nens i nenes participin de la construcció del seu propi coneixement.

A través de la manipulació de materials, els infants de 0 a 3 anys inicien un camí sensorial i experimental que els permet conèixer el món. L’observació, l’experimentació, la investigació i la deducció són procediments científics accessibles des de ben petits si es vinculen al joc. L’escola bressol esdevé un laboratori on s’estimula la curiositat, es respecten els ritmes i es promou l’acció. Elements quotidians com la farina ofereixen múltiples oportunitats per actuar, formular hipòtesis, extreure conclusions i construir coneixement de manera vivencial i significativa.

Abans que un concepte es pugui expressar verbalment, infants el construeixen mitjançant experiències sensorials i motrius. La manipulació i la repetició amb petites variacions consoliden aprenentatges reals. A través de l’observació i l’acció, els conceptes es fan comprensibles sense necessitat de ser definits. Experimentar amb textures, sabors i dissolucions permet que sorgeixin deduccions i associacions significatives. Aquestes vivències generen un llenguatge propi i entenedor que serveix de base per configurar conceptes com el de “dissolució”, encara que no es nomeni formalment.

Els infants petits tenen concepcions prèvies construïdes a partir de les seves experiències. Escoltar-les permet ajustar millor les propostes educatives. Activitats com les converses prèvies, l’observació guiada o els mapes conceptuals ajuden a organitzar i fer visibles aquests coneixements. L’ús de materials reals, imatges i objectes permet representar idees de manera tàctil i visual. Malgrat la seva edat, poden categoritzar, relacionar i evocar experiències. Les fitxes, en canvi, no haurien de ser el centre de l’aprenentatge, sinó un recurs posterior a l’experiència, que afavoreixi l’abstracció i la reflexió.

El paper de l’adult a l’aula infantil és facilitar el descobriment sense imposar, sabent quan intervenir, observant i respectant els temps individuals. Crear un vincle afectiu, conèixer el grup i establir rutines clares afavoreix l’autonomia. Les activitats experimentals requereixen una planificació acurada i flexibilitat per atendre ritmes i interessos diversos. El silenci pot ser un senyal de concentració i aprenentatge profund. La presentació, ús i cura del material també formen part del procés. Més que simplificar activitats per la seva dificultat, es tracta de crear les condicions adequades perquè siguin possibles.

L’aula es transforma en un laboratori de ciències on les criatures de 3 anys, a través del joc i l’experimentació amb aigua, exploren conceptes com barreges homogènies i heterogènies, dissolucions, líquids immiscibles, flotació, canvi d’estat i viscositat. Es parteix del coneixement previ i de l’entorn quotidià, tot respectant l’equilibri entre experimentació lliure i dirigida. Les observacions tàctils, gustatives i visuals permeten construir aprenentatges científics inicials, formular deduccions, identificar transformacions i classificar materials. La curiositat infantil impulsa processos d’investigació significatius, i el llenguatge s’enriqueix en verbalitzar allò observat. Les activitats, interrelacionades amb totes les àrees del currículum, afavoreixen la reflexió, la col·laboració i el desenvolupament de competències científiques a la primera infància.

La presentació acurada del material permet descobrir-ne les qualitats i construir nous recursos d’aprenentatge. Observar, manipular, conservar i evocar experiències científiques des de ben petits afavoreix el pensament crític i el respecte per l’entorn. La intervenció adulta, puntual però significativa, garanteix la seguretat i enriqueix el procés mitjançant el llenguatge i l’organització de l’espai.

Les experiències científiques a infantil no pretenen definir conceptes, sinó despertar la curiositat i afavorir un pensament en construcció. A través del joc i l’experimentació, infants comparen, dedueixen i reformulen les seves idees prèvies. La intervenció adulta ha d’oferir estímuls adequats perquè cada vivència esdevingui una oportunitat d’aprenentatge. Allò essencial no és el resultat, sinó el procés compartit i significatiu que deixa empremta en el seu desenvolupament.