Artefactos digitales

A més de la imitació de comportaments aliens, l'oralitat i la lectura eren les dues vies d'aprenentatge fonamentals abans de 1990. L'arribada d'Internet, però, va canviar significativament el sentit del verb aprendre. Aquest capítol ens ofereix una reflexió sobre les maneres d'aprendre i ensenyar abans i durant l'era digital en què ens trobem actualment. S'hi reflexiona sobre les modificacions quant a fonts d'informació, persones de les quals i amb les quals es pot aprendre, els canals d'aprenentatge, etc. Una modificació acumulativa en la qual no sols no han desaparegut els mitjans disponibles abans de 1990, sinó que s'ha ampliat la gamma de possibilitats.

A l'era d'Internet l'aprenentatge és connectat, ubic, invisible i permanent. S'ha convertit en un procés que escapa de la regulació d'espais formals i no formals, en què Internet i les xarxes socials, en particular, són el nou escenari d'aprenentatge. Aquest escenari ens planteja noves preguntes, com quin tipus d'aprenent requereixen aquests nous aprenentatges. En aquest capítol es presenta l'entorn personal d'aprenentatge (PLE), el qual ens defineix com a aprenents autònoms a la Xarxa i reflecteix qui som, i també mostra els dispositius, les eines i els serveis d'Internet i les persones de qui aprenem.

Noves maneres d’aprendre impliquen noves maneres d’ensenyar. La gestió i

desenvolupament de l’entorn personal d’aprenentatge (PLE), la posada en pràctica de

l’aprenentatge basat en projectes, la creació d’artefactes digitals o la curació de continguts

són, en aquest sentit, respostes educatives al repte dels nous aprenentatges, tal com

veurem al llarg d’aquest capítol.

Un artefacte digital és un producte generat per mitjà de dispositius electrònics dins del marc d'un projecte d'aprenentatge, ja sigui pels estudiants o pel docent, com a resultat d'un procés de tractament de la informació per a la construcció de coneixement. Aquest capítol presenta i analitza els següents artefactes digitals: animacions, artefactes derivats de la curació de continguts, blogs, còmics, disseny d'apps, estadístiques i informes, fotografia digital, tractament de la imatge i repositoris digitals d'imatges, geolocalització, infografies, llibres electrònics, línies del temps, mapes mentals, murals digitals, podcasts, presentacions, robots, tutorials i screencasts, creació i edició de vídeo, wikis.

A la fi de la dècada dels noranta, va aparèixer un cercador amb un nom un pèl estrany: Google. Avui dia Google és una empresa multinacional que s'ha especialitzat sobretot en utilitats per a Internet, programari, dispositius mòbils i altres tecnologies. Els seus serveis són, possiblement, els més usats de la Xarxa. Aquest capítol recull cinc artefactes per a la seva anàlisi, introduint l'eina, enumerant activitats que es poden generar i també algunes referències a exemples coneguts perquè ens il·lustrin i guiïn.

Els entorns de simulació permeten que els aprenents es puguin enfrontar a situacions complexes, reals o fictícies, d'una manera que seria molt difícil o fins i tot impossible en la realitat. Els estudiants de tots els nivells educatius, especialment d'educació secundària, acostumats a utilitzar el joc i la simulació que ofereixen els videojocs, estan especialment preparats per acceptar aquest tipus de metodologies d'aprenentatge. Aquests entorns permeten aprendre usant la virtualització i aplicar-hi diferents competències clau per a les fites de la vida real. Aquest capítol se centra en els entorns de simulació a Internet i presenta Second Life com a exemple d'eina de simulació.

Un llibre escrit per docents per a docents de qualsevol etapa educativa que vulguin disposar d’una guia per entrar en el món de l’educació digital. Aquest és, en realitat, l’objectiu principal d’aquest llibre: arribar fins a la teva classe i ajudar-te a dissenyar projectes d’aprenentatge a través de la creació d’«artefactes digitals».