Personalització del contingut
Resum
L’autor dóna la paraula als més petits i ells fan propostes o protesten per algun tema que els preocupa. En cada capítol, Tonucci respon a dos preguntes: «Per què un infant diu això?» i «Què es podria fer si l’escoltéssim». I a partir d’aquí neix una profunda anàlisi de la condició infantil d’avui dia i una relació de les iniciatives, de les activitats i de les experiències dutes a terme per la ciutat al llarg d’aquests anys. Uns projectes, tots realitzables, per oferir respostes concretes a les seves expectatives.
Els infants mai no diuen «prou!». I encara menys «ja n’hi ha prou!». Aquesta és la manera d’expressar-se de la gent adulta. Normalment, ells obeeixen. Tots aquests «prou!» ofegats poden convertir-se en una càrrega explosiva, en un recurs creatiu i revolucionari formidable. Que la balança es decanti cap a un costat o cap a l’altre depèn només de nosaltres, els adults.
Autors
Categories
Ciudad de los niños, Ciudades y pueblos educadores, Ciutats dels infants, Ciutats i pobles educadors, Educació social/Acció comunitària, Educación social/Acción comunitaria, Família i educació, Familia y educación
Col·leccions
Paraules clau del producte
administración educativa, Frato derechos de los niños, joc, Municipio, planes de urbanismo, Tonucci