Introducció
L'autor reflexiona en aquesta introducció sobre els diferents reptes que afronten els sistemes d'ensenyament i aprenentatge al llarg del segle XXI: canvis tecnocientífics, polítics i de mentalitats. Aquests canvis produeixen importants desfasaments entre la realitat, la tradició i els intents de pensament institucional. Introdueix, així, els diferents apartats que es tractaran al llarg de l'obra.
Diseños curriculares en ciencias sociales. Características generales
En aquest primer capítol de la primera part s'analitzen els models curriculars i les ciències socials basant-se en les seves característiques principals i la definició dels seus conceptes. S'hi assenyalen els objectius generals, els continguts i les orientacions didàctiques que permetran explicitar els principals aspectes a aprendre sobre les ciències socials.
Funcionalidad social de las ciencias sociales
En aquest capítol s'aborda la funcionalitat social de les ciències socials, el seu camp i els seus antecedents, així com els límits disciplinaris i interdisciplinaris que presenten. A més, es reflexiona sobre la demanda social de geografia, història i ciències socials i la desmoralització pel que fa a la funcionalitat de la matèria. El capítol conclou afirmant que les ciències socials, la geografia i la història tenen un paper fonamental en els processos d'ensenyament i aprenentatge institucionals.
Los estudiantes frente a las ciencias sociales
En aquest capítol es reflexiona sobre l'adquisició de coneixements i formació de criteris quant als estudiants enfront de les ciències socials. D'altra banda, es descriuen les diferents variables estructurals en ciències socials, com ara l'espai, el temps, la cronologia, la causalitat i les nocions socials. A més es destaquen les bases generals per a una didàctica de les ciències socials.
Los contenidos
Els dissenys curriculars defineixen tres tipus de continguts: els fets, conceptes i sistemes conceptuals, els relatius a procediments i els que es relacionen amb actituds, valors i normes. Fins ara, els únics que s'han considerat estrictament com a continguts són els primers. Però en aquest capítol l'autor aprofundeix i reflexiona sobre els continguts, la metodologia disciplinar, els valors i les ciències socials.
Unidades didácticas en ciencias sociales
Les unitats didàctiques són les seccions que seqüencien un procés d'ensenyament i aprenentatge articulat i complet. Aquesta seqüenciació es descriu en aquest capítol centrat en la didàctica de les ciències socials. S'hi integren elements en el marc curricular com a components coherents amb el disseny d'aquest. A més, s'aborden els objectius, continguts i activitats d'aprenentatge de les unitats didàctiques. Per finalitzar, s'exposen una sèrie de casos desenvolupats.
Criterios técnicos de evaluación
En aquest capítol l'autor analitza els criteris tècnics d'avaluació i el currículum d'àrea des d'una perspectiva socioconstructivista que és possible gràcies al desenvolupament curricular actual. Descriu en profunditat què representa l'avaluació inicial, avaluació formativa i avaluació sumativa com a elements per regular l'aprenentatge dels continguts, en aquest cas, de les ciències socials.
La conquista del espacio
Les activitats humanes transcorren en uns espais concrets. No hi ha activitat humana sense espai. Aquesta dimensió espacial i la seva conquesta és l'element principal sobre el qual es desenvolupa aquest capítol. S'analitza l'important paper que juguen els elements gràfics per afavorir la comprensió en matèries com la cartografia, geografia i història. També es descriuen les claus per a l'orientació, la convencionalitat, les escales, les coordenades i el relleu.
La conquista del tiempo
Les activitats humanes tenen una durada i transcorren en un moment determinat. L'aprofundiment en aquest concepte clau per a les ciències socials es realitza en aquest capítol a partir de categories i nocions temporals i elements de causalitat, que permetran comprendre d'una forma més efectiva com desenvolupar aquest aspecte en el context curricular.
Análisis de fuentes
Coneixem el passat i el present a partir d'evidències, documents i determinades fonts d'informació. Aquest aspecte així com el desenvolupament del mètode científic es veuen reflectits en aquest capítol en el qual s'aprofundeix sobre diverses propostes de treball de camp, fonts objectives, fonts monumentals patrimonials, fonts iconogràfiques, fonts textuals i orals i, al seu torn, sobre el laboratori de ciències socials.
El tratamiento de los medios de comunicación e información
En aquest capítol els autors reflexionen sobre el tractament dels mitjans de comunicació i informació, atesa la importància fonamental que tenen en l'actualitat. Revisen en profunditat, com a fonts d'informació, la televisió, els noticiaris, la publicitat, els documentals, pel·lícules, sèries televisives, la premsa en general i Internet.
Procedimientos de aplicación
El mètode de treball de l'historiador, del geògraf i de l'investigador social es basa principalment en l'anàlisi i el contrast de fonts, les quals es nodreixen essencialment dels continguts procedimentals del seu camp. En aquest capítol els autors aborden les tècniques multidisciplinàries a partir de dades i recursos estadístics. Aquesta informació ajuda també a aconseguir informació i comprendre el nostre entorn.
Modelos procedimentales en geografía e historia
En aquest capítol es revisen diferents models procedimentals en geografia i història que ens obren la porta a la reflexió sobre el vessant pràctic o metodològic general de les ciències socials en l'ensenyament. S’hi reafirma la dimensió científica del camp i s'emfatitza que els mètodes de l'historiador o del geògraf segueixen els passos essencials del procediment científic hipotètic-deductiu.
Glosario de didáctica de las ciencias sociales
En aquesta secció els autors realitzen un llistat dels principals conceptes tractats al llarg de l'obra amb la finalitat de postil·lar els seus significats.
Els canvis trepidants del món actual posen a l'ordre del dia la necessitat d'una formació en ciències socials, geografia i història. Durant un temps l'ensenyament-aprenentatge dels continguts i mètodes d'aquestes ciències, en els sistemes d'ensenyament-aprenentatge institucionals, s'ha posat en dubte. Avui dia ningú dubta de la seva importància. Les ciències socials atorguen a l'alumnat de primària i secundària una guia per llegir i interpretar el món d'avui a partir dels més diversos referents espaciotemporals. D'això es dedueix que l'ensenyament de les ciències socials més que important és, en l'actualitat, imprescindible per garantir un ensenyament de qualitat.
Els canvis trepidants del món actual posen a l'ordre del dia la necessitat d'una formació en ciències socials, geografia i història. Durant un temps l'ensenyament-aprenentatge dels continguts i mètodes d'aquestes ciències, en els sistemes d'ensenyament-aprenentatge institucionals, s'ha posat en dubte. Avui dia ningú dubta de la seva importància. Les ciències socials atorguen a l'alumnat de primària i secundària una guia per llegir i interpretar el món d'avui a partir dels més diversos referents espaciotemporals. D'això es dedueix que l'ensenyament de les ciències socials més que important és, en l'actualitat, imprescindible per garantir un ensenyament de qualitat.
