El descubrimiento de sí mismo

Treballar el cos en totes les seves dimensions afavoreix l'autoconeixement i l'autoestima dels infants. També els ajuda a relacionar-se amb l'entorn i amb les altres persones.

El text planteja el cos com a eix central de l’aprenentatge i la comunicació en la infància. A través del moviment, els infants perceben, experimenten i construeixen coneixements, desenvolupant identitat i autoestima. La psicomotricitat es concep com a instrument per a l’autodescobriment, la socialització i la interiorització d’aprenentatges significatius. Es destaquen quatre dimensions del desenvolupament: fisiològica-funcional, socioafectiva, cognitiva i creativa, que s’integren en propostes lúdiques d’expressió corporal. L’objectiu és afavorir l’autoafirmació, la comunicació i la relació amb l’entorn des d’experiències corporals viscudes i conscients.

Entre els 3 i 6 anys, el moviment és essencial per al desenvolupament cognitiu, afectiu i social. A través del cos, els infants adquireixen nocions espacials, temporals i numèriques, a més de construir la seva identitat i autoestima. El pensament en aquesta etapa és intuïtiu, egocèntric i vinculat a l’acció, mentre que la motricitat evoluciona cap a un major equilibri, coordinació i control rítmic. La socialització progressa des del joc paral·lel fins a la cooperació en petits grups, condicionada per experiències prèvies i afectives. El joc compartit esdevé la via principal d’interacció, autoconeixement i relació amb els altres.

Les sessions d’expressió corporal han de ser experiències globals i coherents, vinculades a temes motivadors i presentades en forma de joc. Es requereix un espai ampli, condicions adequades i una planificació variada que combini preparació física, ritme, domini de l’espai i expressió individual i col·lectiva, evitant la mecanització. L’educador té un paper clau: crear un clima de confiança, fomentar la creativitat, valorar l’esforç i estimular la reflexió sobre la pròpia acció. La seva intervenció ha de ser flexible i empàtica, afavorint el descobriment personal, la comunicació i el desenvolupament integral mitjançant vivències significatives.

El joc és una activitat essencial i insubstituïble en la infància: permet alliberar tensions, descobrir capacitats, imitar conductes socials i desenvolupar la imaginació, el llenguatge i la personalitat. És una necessitat bàsica comparable a dormir o menjar, i s’ha d’entendre com a mitjà d’aprenentatge constant més que com a activitat aïllada. A l’educació infantil, els jocs evolucionen des de propostes senzilles fins a dinàmiques cooperatives, sempre variades i creatives. Es distingeixen jocs motrius, dramàtics, de llenguatge i simbòlics, tots amb valor educatiu i expressiu, que afavoreixen la comunicació, la socialització i la comprensió de l’entorn.

El treball de l’esquema corporal és essencial per a l’autoconeixement, l’estructuració espacial i la construcció de la personalitat infantil. El seu desenvolupament progressa des de la vivència global del cos fins a l’experimentació i la creativitat, integrant control postural, coordinació, lateralitat, orientació espacial, ritme i relaxació. A través de propostes lúdiques com imitacions, exploracions, dramatitzacions i exercicis de respiració, els infants descobreixen les possibilitats del seu cos, milloren la motricitat i la comunicació, enforteixen l’autoestima i l’autonomia, i afavoreixen la interacció social i l’expressió personal.