El harén pedagógico

Una de les dimensions que subjau en tota la dinàmica organitzativa és la de gènere. La institució escolar està integrada per homes i dones, alumnes, pares i mares.

La presentació qüestiona l'enfocament formalista tradicional en l'anàlisi de l'organització escolar, subratllant la necessitat d'observar el que ocorre "entre bastidors". Es destaca la influència del gènere en les estructures, relacions i dinàmiques escolars, revelant desigualtats invisibles però persistents. L'escola, com a institució social, reprodueix estructures patriarcals que impedeixen la coeducació real. La reflexió crítica i l'acció conjunta d'homes i dones són essencials per transformar aquestes dinàmiques cap a una convivència justa, lliure i igualitària.

L'escola contribueix activament a la transmissió de models sexistes mitjançant continguts curriculars, estereotips, invisibilització de les dones i el currículum ocult. La família, els mitjans i el professorat reforcen rols de gènere que limiten les opcions vitals i professionals de nenes i nens. És urgent replantejar el currículum, la formació docent i les polítiques educatives des de la diferència sexual, promovent una educació crítica, inclusiva i alliberadora que reconegui i valori l'aportació femenina en tots els àmbits socials.

La coeducació no es pot reduir a l'ensenyament mixt; requereix transformar temps, espais i relacions per superar l'educació sexista. L'escola reflecteix i reprodueix desigualtats de gènere mitjançant el currículum ocult, la distribució del temps, els rols del professorat i l’ús dels espais. Es proposa una educació basada en cooperació, justícia i subjectivitat, capaç de neutralitzar estereotips, promoure la coresponsabilitat i combatre la violència estructural. La coeducació s’ha de programar de manera intencionada i avaluar-se com a eix fonamental del canvi democràtic.

Tot i la forta feminització del professorat, les dones accedeixen menys als càrrecs directius per múltiples factors culturals, socials i institucionals. La doble jornada, els estereotips de gènere, l’autoexclusió i una cultura organitzativa androcèntrica en dificulten l’accés. La direcció femenina podria aportar estils més cooperatius, sensibles i transformadors. Cal reconèixer el valor d’aquest lideratge, promoure el canvi cultural i visibilitzar experiències que contribueixin a una escola més equitativa i democràtica.

L'autora proposa una educació sentimental que reconegui el paper central dels afectes en la formació integral de l'alumnat. Critica el biaix racionalista de l'escola, que desatén el desenvolupament emocional, i defensa una educació afectivosexual des d’una perspectiva crítica i coeducadora. Es presenten les bases d’una proposta didàctica basada en la reflexió, la construcció de la identitat i la revisió d’estereotips de gènere. L’experiència educativa descrita mostra l’impacte positiu d’un enfocament integrador, compromès amb el canvi social i la igualtat, que apel·la al desig de viure la pròpia vida amb llibertat i responsabilitat.

Aquest capítol aborda la violència en el context escolar des de la diferència sexual, entenent que l’arrel de moltes formes de violència és la negació de l’altre com a subjecte legítim. La socialització patriarcal reforça un model de masculinitat basat en la força i el domini, encara present a l’escola i en les relacions entre alumnat, professorat i famílies. Davant d’aquest model, es proposa transformar les relacions educatives mitjançant una autoritat basada en el reconeixement, el diàleg i la mediació. La prevenció de la violència passa per cuidar les relacions, visibilitzar les experiències femenines i apostar per una educació basada en el respecte a la diversitat.

La participació de les mares en l’educació ha estat constant però poc reconeguda, marcada per estereotips de gènere i desigualtats estructurals. Les polítiques d’igualtat d’oportunitats han millorat l’accés de moltes dones al sistema educatiu, però encara persisteixen barreres vinculades a la classe social, l’ocupació, la formació i la violència de gènere. La implicació educativa de les mares es dona des de múltiples rols: com a alumnes, treballadores, cuidadores i ciutadanes. Cal revisar el currículum, les estructures escolars i les polítiques públiques des d’una perspectiva feminista i crítica que reconegui la diversitat d’experiències maternes.

L’anàlisi dels llibres de text d’ESO revela una representació sexista persistent: hi predominen els personatges masculins, tant de manera explícita com en forma de masculí genèric, mentre que les dones hi són escasses, anònimes i associades a ocupacions de poc prestigi. Aquesta desigualtat simbòlica reprodueix estereotips i jerarquies patriarcals, invisibilitzant l’aportació femenina a la cultura, la ciència o la política. Els continguts i exemples reforcen models tradicionals de gènere que limiten la identificació i les aspiracions de l’alumnat, perpetuant una educació esbiaixada que reclama una revisió profunda i coeducativa del material escolar.

L’envelliment del professorat és un procés complex influït per factors personals, socials i organitzatius. Aquest estudi analitza com el gènere introdueix matisos rellevants: les professores, a més de la tasca professional, solen assumir responsabilitats domèstiques que agreugen el desgast. A nivell institucional, el professorat pateix pressions burocràtiques, pèrdua d’autonomia i manca de suport davant els conflictes escolars, fet que incrementa la sensació de cansament. Malgrat alguns avenços en igualtat, persisteixen desigualtats estructurals. Envelliment i gènere s’entrellacen en un sistema que encara reprodueix rols tradicionals i exigeix canvis coeducatius profunds.