El poder de las palabras

El seu objectiu és impulsar una transformació dels ensenyaments lingüístics que contribueixi a una millora de les competències comunicatives i a l'aprenentatge d'una ètica de la comunicació.

Aquest capítol és una invitació a reflexionar detingudament sobre els propòsits educatius de l'ensenyament del llenguatge, amb l'objectiu no sols de comprendre els objectius comunicatius en l'educació lingüística, sinó també d'obtenir algunes idees i orientacions que serveixin de suport per actuar amb la major coherència possible en la tasca docent. El capítol tanca amb una secció titulada Para saber más, en la qual es proposen i ressenyen amb detall llibres, revistes i enllaços que, des de la perspectiva de l'autor, són recomanables per aprofundir en els conceptes i enfocaments pedagògics presentats.

Aquest capítol consisteix en una recerca sobre la bretxa que es produeix entre les percepcions sobre els objectius comunicatius en l'educació del llenguatge i les pràctiques implementades a les aules. Així mateix, exposa el concepte de competència comunicativa i qüestiona de manera crítica la influència d'enfocaments d'ensenyament del llenguatge que prioritzen el coneixement formal de la llengua sobre l'habilitat d'utilitzar el llenguatge de manera efectiva. El capítol tanca amb una secció titulada Para saber más, en la qual es proposen i ressenyen amb detall llibres, revistes i vídeos que, des de la perspectiva de l'autor, són recomanables per aprofundir en els conceptes i enfocaments pedagògics presentats.

En aquest capítol s'examinen les raons que existeixen darrere del descuit freqüent que pateix l'ensenyament de la comunicació oral a les aules i s'al·ludeix a certs prejudicis sociolingüístics i pedagògics associats al llenguatge parlat de l'alumnat i a les variants lingüístiques dels grups socialment desfavorits. A més, es reflexiona sobre la necessitat de promoure l'accés de l'alumnat a la llengua estàndard i, sempre que sigui possible, als registres formals d'aquesta, els quals tenen un alt valor en les interaccions comunicatives i en alguns entorns laborals i socials. Amb aquest propòsit, es proporcionen algunes pautes teòriques i metodològiques. El capítol tanca amb una secció titulada Para saber más, en la qual es proposen i ressenyen amb detall continguts de llibres que, des de la perspectiva de l'autor, són recomanables per aprofundir en els conceptes i enfocaments pedagògics presentats.

En aquest capítol l'autor posa l'accent en la idea que quan s'ensenya a llegir, a comprendre i a escriure, l'educació no sols està contribuint al domini dels continguts del pla d'estudis; en aprendre a llegir, a comprendre i a escriure, els estudiants aprenen a usar el llenguatge escrit com una eina de comunicació tant entre persones com entre cultures. De la mateixa manera, a mesura que n’aprenen, desenvolupen la capacitat de dirigir el seu pensament i construeixen un coneixement compartit i comunicable del món en el procés. En el capítol s'examinen detingudament els actes de llegir i escriure i es proporcionen algunes activitats que il·lustren maneres específiques d'avaluar la competència lectora i escrita d'adolescents i joves. El capítol tanca amb una secció titulada Para saber más, en la qual es proposen i ressenyen amb detall continguts de llibres que, des de la perspectiva de l'autor, són recomanables per aprofundir en els conceptes i enfocaments pedagògics analitzats.

En aquest capítol l'autor destaca l'ampli consens de l'àmbit pedagògic pel que fa als objectius de l'ensenyament de la literatura, que inclouen la promoció de la lectura, el desenvolupament d'habilitats per analitzar textos, la millora de la competència lectora, el coneixement d'obres i autors significatius en la història literària, i l'estimulació de l'escriptura amb propòsits literaris. No obstant això, posa l'accent en les discrepàncies que persisteixen, malgrat aquest consens, en el debat educatiu i en la pràctica docent quant a com acostar la lectura, l'escriptura i el gaudi dels textos literaris a adolescents i joves que estan immersos en altres formes de ficció (televisió, Internet, etc.). El capítol tanca amb una secció titulada Para saber más, en la qual es proposen i ressenyen amb detall continguts de llibres que, des de la perspectiva de l'autor, són recomanables per aprofundir en els conceptes i enfocaments pedagògics tractats.

En aquest capítol s'exemplifica com portar a la pràctica les idees i directrius en l'àmbit de l'educació literària. En aquest cas, es narra una experiència educativa realitzada a Gijón, en la qual l'alumnat d'educació secundària crea diversos tipus de textos al llarg del curs que es recopilen en un llibre, el qual s'imprimeix, es comparteix a les xarxes socials i es difon en els mitjans de comunicació. D'aquesta manera, l'alumnat viu l'experiència de l'escriptura, no sols com una tasca acadèmica, sinó com una activitat comunicativa i funcional, sentir-se part d'una comunitat de lectors i escriptors que intercanvien i comparteixen significats en el context de les pràctiques socials de lectura i escriptura. El capítol tanca amb una secció titulada Para saber más, en la qual es proposen i ressenyen amb detall continguts de llibres que, des de la perspectiva de l'autor, són recomanables per aprofundir en els conceptes i enfocaments pedagògics presentats.

El capítol ressalta que el valor de les paraules pot variar segons diversos factors, com la llengua utilitzada, el poder social, l'edat i el gènere. Això porta a una distribució desigual del capital lingüístic en la societat, la qual cosa afecta l'accés als recursos del llenguatge i a la valoració de diferents usos lingüístics en entorns escolars i socials. En aquest context, s'advoca per una educació democràtica que promogui la diversitat lingüística i cultural, així com una ètica de la comunicació que fomenti la convivència equitativa i harmoniosa. En la segona meitat del capítol s'ofereixen pautes per abordar a les aules temes com els usos socials del llenguatge, el discurs dels adolescents i joves, la igualtat de les llengües i el sexisme lingüístic. El capítol tanca amb una secció titulada Para saber más, en la qual es proposen i ressenyen amb detall continguts de llibres que, des de la perspectiva de l'autor, són recomanables per aprofundir en els conceptes i enfocaments pedagògics presentats.

El capítol subratlla com, els últims anys, han sorgit noves tecnologies de la informació i mitjans multimèdia que se sumen a l'impacte de la cultura de masses, com la televisió i la publicitat. Aquestes tecnologies, com l'ordinador, Internet, xarxes socials, telèfons mòbils i d’altres, han entrat a les llars i han canviat la forma en què les persones accedeixen al coneixement i es comuniquen. L'autor destaca que això ha portat a la necessitat de desenvolupar la competència mediàtica entre l'alumnat i crear consciència sobre com aquests mitjans afecten la societat i la cultura actual. Per això, explica que l'educació ha d'ensenyar a interpretar els missatges ocults en aquests mitjans, la qual cosa requereix una atenció especial als textos de comunicació audiovisual i digital. El capítol tanca amb una secció titulada Para saber más, en la qual es proposen i ressenyen amb detall continguts de llibres i vídeos que, des de la perspectiva de l'autor, són recomanables per aprofundir en els conceptes i enfocaments pedagògics analitzats.

Aquest capítol convida a fomentar a les aules tasques d'aprenentatge orientades a revelar les estratègies de la seducció publicitària i l'«espectacle del desig» que construeixen els anuncis. L'educació lingüística hauria d'afavorir uns escenaris d'aprenentatge en els quals les «formes del dir» (i les «maneres de fer») de la publicitat mereixin l'ull crític del professorat. En aquest context, es destaca com sovint els anuncis són, igual que els (micro) relats literaris o acudits, un subgènere narratiu en el qual s'oculta o atenua la trama argumentativa. A més, s'ofereixen instruccions d'ús per a una lectura crítica dels microrelats publicitaris. El capítol tanca amb una secció titulada Para saber más, en la qual es proposen i ressenyen llibres que, des de la perspectiva de l'autor, són recomanables per aprofundir en els conceptes i enfocaments pedagògics tractats.

En aquest capítol es destaca la importància que l'aprenentatge de l'ús de les paraules ha d'estar al servei de la comunicació i la convivència democràtica entre les persones. Per tant, l'educació lingüística no sols ha d'ensenyar habilitats comunicatives, sinó també permetre la reflexió sobre els efectes culturals del llenguatge i promoure un pensament crític enfront de l’ús negatiu que se’n fa, com la discriminació i la mentida. Per això, es ressalta que l'educació lingüística ha d'estar vinculada a l'ensenyament de valors ètics i coneixements sociolingüístics que fomentin la comprensió de la democràcia i el respecte per la diversitat lingüística i cultural en les comunitats de parlants. El capítol tanca amb una secció titulada Para saber más, en la qual es proposen i ressenyen amb detall llibres i enllaços que, des de la perspectiva de l'autor, són recomanables per aprofundir en els conceptes i enfocaments pedagògics presentats.

En aquest capítol es concreten alguns dels conceptes lingüístics, pedagògics i didàctics essencials de l'obra, amb la finalitat de facilitar una total comprensió dels continguts analitzats.