Inclusión: acciones en primera persona

En aquest capítol, elaborat per Milagros Rubio, es destaca la importància d'una major presència i participació inclusiva de tots els estudiants a l'aula. S'emfatitza que l'alumne ha de ser el nucli central, i es considera que l'escola és una institució clau per transformar tant la seva realitat interna com la de l'entorn, cap a un model d'equitat i justícia social. En aquest sentit, els conceptes de presència i participació s'apliquen de manera pràctica a través d'accions didàctiques. Es presenten quatre indicadors principals per encaminar pràctiques inclusives: 1. Presència i participació en els centres educatius; 2. Models de participació col·lectiva; 3. Experiències compartides entre centres ordinaris i centres d'educació especial i 4. Accessibilitat en el centre educatiu i en el seu entorn. Cadascun d'aquests indicadors concreta subindicadors específics, i estan documentats amb pràctiques de centres que els apliquen. Inclou observacions d'aula i mapes visuals conceptuals. El capítol finalitza amb un codi QR que convida a ampliar la informació.

Aquest capítol, elaborat per Antonio Márquez i José Blas García, exposa que la inclusió es materialitza en pràctiques educatives concretes quan s'apliquen a l'aula metodologies que fomentin la participació de tots els estudiants, es recolzen amb estructures organitzatives flexibles i s'adopta una utilització versàtil dels espais, que són elements de gran valor inclusiu. Per tant, emprar metodologies inclusives i flexibilitzar les estructures organitzatives obre noves possibilitats d'aprenentatge tant per als estudiants com per als docents. Es presenten quatre indicadors de metodologies i models que fomenten la inclusió: 1. Desenvolupament d'opcions per a la personalització i la flexibilització de les propostes didàctiques; 2. Propostes metodològiques que afavoreixen la inclusió; 3. Concepció de la codocència com a suport al procés d'ensenyament-aprenentatge i 4. Concepció d'espais oberts i flexibles. Cadascun d'aquests indicadors concreta subindicadors específics, i estan documentats amb pràctiques de centres que els apliquen. Inclou observacions d'aula i mapes visuals conceptuals. El capítol finalitza amb un codi QR que convida a ampliar la informació.

Aquest capítol, elaborat per Mabel Villaecusa, s'enfoca a promoure la convivència per a una educació inclusiva i ressalta els elements fonamentals per crear un ambient acollidor i segur en el centre educatiu i a l'aula, on totes les persones se sentin reconegudes i valorades; una escola inclusiva que es planteja a través d'un model proactiu i preventiu, considerant la convivència com un element fonamental que cal cuidar tant com el currículum. Es presenten tres indicadors de convivència i resolució de conflictes que fomenten la convivència en una escola inclusiva: 1. Existeix una planificació de les accions relacionades amb la convivència i se n'avalua l’impacte; 2. Es crea un bon clima de centre i d'aula on tots se sentin segurs, acollits i reconeguts; 3. Es compta amb estratègies de resolució de conflictes i d'intervenció en cas d'assetjament i violència. Cadascun d'aquests indicadors concreta subindicadors específics, i estan documentats amb pràctiques de centres que els apliquen. Inclou observacions d'aula i mapes visuals conceptuals. El capítol finalitza amb un codi QR que convida a ampliar la informació.

En aquest capítol, l'autora Coral Elizondo explora les claus per a una avaluació des d'una perspectiva inclusiva, analitzant-ne l’impacte en el procés d'aprenentatge dels estudiants, el professorat i el centre educatiu. Emfatitza en la idea que una avaluació equitativa per a tots els alumnes ha de basar-se en proves autèntiques. Així mateix, exposa que l'avaluació té un alt potencial per fomentar la inclusió en l'educació, portant-nos a qüestionar si estem contribuint a la segregació en i des del sistema educatiu. Es presenten indicadors d'avaluació inclusiva en tres àmbits: per a l'alumnat, per al professorat i per als centres escolars. Cadascun d'aquests indicadors s'exemplifica amb pràctiques concretes de centres que els apliquen. Inclou observacions d'aula i mapes visuals conceptuals. El capítol finalitza amb un codi QR que convida a ampliar la informació.

La inclusió plena és un horitzó educatiu i social que necessita líders directius somiadors i compromesos, capaços d'identificar i articular aquesta visió de l'escola. En aquest capítol, Silvana Cors presenta un recorregut que permet «revisitar» els nostres centres i redescobrir pràctiques que donin compte de processos autèntics d'inclusió. El lideratge de l'equip directiu i el treball col·laboratiu i en xarxa és fonamental en la creació de centres realment inclusius. Es presenten indicadors de gestió de centres de gran utilitat per revisar projectes educatius de centres i les seves pròpies pràctiques de gestió: 1. Influència extramurs de la cultura inclusiva de centre; 2. Acompliment d'un lideratge horitzontal en la comunitat educativa; 3. Espais de problematització; 4. Espais de capacitació en context (com?); 5. Espais de planificació (amb qui o qui?); 6. Sostenibilitat i perdurabilitat en el temps de les pràctiques inclusives (memòria pedagògica), i 7. Treball en xarxa. Inclou observacions d'aula i mapes visuals conceptuals. El capítol finalitza amb un codi QR que convida a ampliar la informació.