Prólogo: Inclusión socioeducativa en la salud comunitaria
La educación social en tiempo de COVID. Una visión de la situación entre los y las profesionales de Euskadi
La COVID-19 va irrompre a tot el món amb importants repercussions en l'àmbit sanitari, econòmic, educatiu i social. Aquest treball analitza la repercussió que ha tingut la pandèmia entre els i les professionals de l'educació social que desenvolupen la seva activitat al País Basc. Plantegem un treball de tall quantitatiu utilitzant com a eina de recollida de dades el qüestionari COVID_EDUSOCIAL, creat ad hoc. El mostreig es va realitzar mitjançant la tècnica de bola de neu i la mostra està formada per 182 educadors i educadores socials. La majoria de les persones participants han vist la seva activitat professional declarada com a essencial, segons la normativa del Govern, i no han sofert modificacions contractuals. No obstant això, sí que hi ha hagut canvis laborals, especialment pel que fa a torns de treball, vacances o similar i al pas a la realització de la seva professió mitjançant el teletreball. S'observa un augment de la càrrega de treball i una disminució de la satisfacció laboral. Considerem necessària una dotació de mitjans i recursos, així com de necessitats formatives per adaptar-se a les noves formes d'intervenció que han sorgit.
Bimodalidad frente a presencialidad: adecuación del proceso de enseñanza-aprendizaje en tiempos de pandemia
La situació pandèmica va suposar un desafiament per a la universitat: l'adaptació a la nova realitat. L'objectiu d'aquesta recerca és analitzar els reptes als quals el professorat es va enfrontar, així com les oportunitats, dificultats i percepcions d'una metodologia bimodal (presencial i no presencial) per al professorat i l'alumnat. L'anàlisi realitzada per als cursos 2019-2020 i 2020-2021, en l'assignatura d'Introducció a l'Economia II: Principis de Macroeconomia de primer curs de la Facultat d'Economia i Empresa de la UPV/EHU, va combinar tècniques quantitatives (qüestionari) i qualitatives (diari de professorat i observació participant) i va mostrar els següents resultats: 1) professorat i alumnat tenen una demostrada capacitat d'adaptació a les noves circumstàncies; 2) els resultats acadèmics, en termes generals, són millors amb un sistema d'ensenyament-aprenentatge bimodal; 3) l'aspecte emocional té un pes més important, ja que afloren graus superiors de solitud i frustració per totes dues parts, davant la incapacitat d'arribar a aconseguir l'adequada comunicació que atorga la presencialitat.
Funciones y competencias profesionales de los educadores y educadoras sociales a partir de la pandemia: retos, oportunidades e implicaciones para la f
La covid-19 ha tingut un fort impacte en les organitzacions i els professionals de l'educació social. Amb la finalitat d'aprofundir en aquest impacte, formadors del grau en Educació Social de la Universitat de Girona realitzen un estudi que té com a objectius: analitzar l'impacte de la pandèmia en les funcions i tasques dels i les professionals i identificar les competències professionals a reforçar en la formació del grau. L'enfocament metodològic és qualitatiu, a partir de la realització de 6 grups de discussió (cinc amb professionals i un amb estudiants de 4t curs). Els resultats apunten canvis en les funcions dels professionals (més assistencials i administratives), en les metodologies (treball més individualitzat i ús de mitjans telemàtics) i en l'organització dels serveis (nous protocols, distribució de responsabilitats, noves propostes). També es constaten noves oportunitats: impuls de nous projectes, xarxes de suport, intensificació del treball individual i grupal, entre altres. Es conclou amb la necessitat de revisar els plans formatius i emprendre estratègies transversals al llarg de la formació inicial que permetin desenvolupar competències com la gestió de les emocions, la complexitat i incertesa, la creativitat i adaptació, la comunicació i relació interpersonal i la competència digital.
Análisis de los informes y estudios realizados sobre el impacto de la COVID-19 en los sistemas educativos
Les mesures excepcionals adoptades en l'àmbit educatiu davant la pandèmia de la covid-19 han originat que organismes internacionals, fundacions amb presència en el món educatiu i organitzacions d'ajuda a la infància hagin elaborat documents en els quals s'analitza la situació provocada per la pandèmia, s'estima el seu impacte i es formulen propostes per al funcionament del sistema educatiu en aquesta etapa i en l'etapa post-covid-19. S'analitza aquí una col·lecció d'informes i estudis, utilitzant la tècnica d'anàlisi de contingut, i s'estudien les propostes que es realitzen en aquests documents des de la perspectiva triada pel projecte de recerca que desenvolupem: la garantia d'una educació que reforci la qualitat, la inclusió i l'equitat. Els resultats evidencien que la implantació de les mesures proposades en els informes suposaria una radical transformació dels sistemes educatius, així com de la funció de les escoles, més inclusives i centrades en l'equitat.
Estudio comparado de la normativa reguladora y de los planes de actuación de la inspección educativa en las diferentes comunidades autónomas, con moti
La declaració de l'estat d'alarma com a fre a la covid-19 va implicar una suspensió de l'ensenyament presencial al final del segon trimestre del curs 2019-2020. Durant aquest curs 2020-2021, la situació sanitària ha obligat els centres educatius a realitzar una planificació alternativa. La inspecció educativa, en conseqüència, ha ajustat també les seves actuacions. Analitzar i extreure conclusions per a la millora és l'objectiu principal d'aquest projecte de recerca: «Anàlisi del paper de la inspecció educativa amb el canvi de model de l'educació bàsica originat per la crisi sanitària» (EDUCYL2020-05), finançat per la Conselleria d'Educació de la Junta de Castella i Lleó a través de la Direcció General d'Innovació i Formació del Professorat. Amb una durada de dos anys (2020-2022), en la primera fase del projecte s'ha realitzat un estudi comparat de diversa normativa, per comunitats autònomes, amb l'objectiu d'analitzar els canvis produïts per adaptar-se a la nova realitat.
La fase II, actualment en desenvolupament, pretén, mitjançant l'obtenció de dades mostrals, esbrinar quines actuacions de la inspecció educativa serien més efectives per donar resposta a l'educació del segle XXI, que té en la inclusió educativa un dels seus principals pilars.
Aprendemos en casa. Una propuesta televisiva de educación musical en confinamiento domiciliario
Aquesta recerca analitza, des d'un punt de vista curricular, quins elements van formar part de la secció educativa musical de la guardonada iniciativa Aprendemos en casa. Aquest projecte televisiu d'RTVE, realitzat en col·laboració amb el Ministeri d'Educació i Formació Professional, tenia la intenció de facilitar l'educació dels estudiants d'educació primària des de la televisió pública durant el temps que van durar les mesures d'aïllament per contenir l'avanç de la covid-19. L'estudi extrapola i interpreta quina concepció es té de l'educació musical quan aquesta apareix en un mitjà de masses. Metodològicament, es presenta un breu treball de tall interpretatiu realitzat a partir de l'anàlisi del contingut audiovisual d'algunes de les diferents emissions que van tenir lloc en el període març-maig de l'any 2020 mentre es va mantenir el confinament domiciliari. Després de les anàlisis observem que: a) els diferents programes parteixen d'una concepció molt clàssica i poc pedagògica de l'educació musical; b) no existeix un fil conductor, sinó que l'aprenentatge es busca per acumulació de conceptes i/o continguts teòrics, sobretot d'aquells relacionats amb l'ensenyament del llenguatge musical; c) en les diferents sessions televisives existeix una clara descompensació entre els diferents blocs que apareixen en el currículum oficial.
Shadow education, ¿un arma de doble filo en la equidad educativa? Una revisión de la literatura internacional
La major part de les recerques actuals se centren en l'educació formal. No obstant això, s'està reconeixent l'increment d'un sistema educatiu paral·lel privat i que acompanya el formal com «una ombra». Un cos important de literatura mostra com aquest fenomen suposa una arma de doble tall, doncs, d'una banda, suposa una contribució a millorar els resultats educatius, i per una altra, representa l'exacerbació de les desigualtats educatives, perquè no totes les famílies tenen accés a aquest suport de pagament privat. Per això, la nostra recerca se centra en indagar l'efecte de la shadow education en l'equitat educativa. Per a aquesta finalitat, es va realitzar una revisió sistemàtica de la literatura internacional en l'última dècada sobre l'«educació a l'ombra» i les seves implicacions en l'equitat educativa i social. Un total de 21 articles, indexats en les bases de dades Web of Science i ERIC, van ser seleccionats. L'anàlisi d'informació es va recolzar en el programari d'anàlisi qualitativa NVivo 12. Els resultats mostren una anàlisi topogràfica amb la informació dels articles analitzats, així com una breu anàlisi de contingut. Finalment, se suggereix continuar investigant la tutoria privada com un fenomen global fort i generalitzat amb un impacte en els resultats escolars que sense regulació pot suposar riscos en l'escolarització selectiva, privatització educativa, la inversió de les famílies i, en definitiva, en la desigualtat educativa.
Factores influyentes en los itinerarios educativos de jóvenes egresados del sistema de protección en la CAPV
Al llarg de les últimes dècades han proliferat els estudis relacionats amb el col·lectiu de joves tutelats i extutelats, principalment aquells que se centren en conèixer algun àmbit de la seva estada en el sistema de protecció, així com en la seva transició a la vida adulta. No obstant això, els treballs sobre els itineraris educatius que segueixen aquestes i aquests joves no han estat molt abundants a l'Estat espanyol. Aquest article pretén donar a conèixer els factors influents en l'itinerari educatiu de joves migrants sense referent familiar que van arribar a la seva majoria d'edat sota la mesura de protecció de l'acolliment residencial de la CAPV. L'estudi es planteja des d'un paradigma interpretatiu i tracta de comprendre la realitat de joves extutelats. Per això, s'ha dissenyat una recerca que segueix una metodologia qualitativa, és a dir, les dades han estat obtingudes mitjançant entrevistes semiestructurades. Presentem els resultats obtinguts de 15 entrevistes realitzades a professionals. Aquests resultats aclareixen que no existeix un únic factor que determini l'àmbit educatiu d'aquest col·lectiu, sinó que són una combinació de diferents factors els que entren en joc, com els familiars i la xarxa de suport, entre altres.
Factores para la inclusión lingüística en el sistema educativo vasco. Análisis de la percepción sobre los procesos de inclusión socioeducativa del alu
Aquest estudi té com a objectiu analitzar les percepcions sobre l'aprenentatge de l'eusquera o llengua basca com a eina d'inclusió social i educativa en el sistema educatiu del País Basc. Les dades utilitzades per realitzar-lo van ser recollits a través d'un qüestionari distribuït electrònicament i respost per 188 persones. Els resultats de l'anàlisi descriptiva van revelar similituds i diferències entorn de l'objecte d'estudi entre els participants. En termes generals, es va observar que el professorat manté una percepció més positiva que la resta de col·lectius analitzats pel que fa a la importància de l'aprenentatge de l'eusquera per part de l'alumnat estranger per a la seva inclusió educativa. Els resultats s'expliquen d'acord amb l'ús de les llengües com a eina d'inclusió etnolingüística i socioeducativa, i es relacionen amb el context de l'estudi.
Enfermería escolar: perspectiva de progenitores y docentes
Es presenta un estudi l'objectiu del qual és indagar sobre les perspectives de progenitors i docents sobre les aportacions de la infermera escolar en els centres educatius. S'inscriu en un marc epistèmic interpretatiu i una metodologia qualitativa que examina la competència de la infermera escolar tenint en compte dues perspectives: progenitors i docents. Es va reunir una mostra de 15 progenitors de menors afectats per diabetis mellitus tipus 1 i 11 docents d'educació infantil, primària, secundària i formació professional de la província de Burgos que havien tingut alumnat amb DM1 a les seves aules. Els participants van ser entrevistats i les seves respostes es van analitzar a través d'un procés categorial-temàtic. Amb la informació estructurada es va procedir a la seva interpretació per inferir els beneficis educatius que prestaria la infermera escolar. Els resultats indiquen que les dues perspectives examinades coincideixen tant en els aspectes positius com en la reivindicació i legitimitat de la seva incorporació per garantir el benestar general sanitari de l'alumnat i conferir seguretat als progenitors i el professorat.
Coherencia entre la formación recibida en un PID y el discurso inclusivo de la práctica educativa
L'educació inclusiva és un dels reptes que persegueix el professorat. No obstant això, en moltes ocasions no existeix coherència entre el discurs sobre la inclusió i les pràctiques educatives que es desenvolupen a l'aula. La finalitat d'aquest article és analitzar el grau de coherència entre el discurs inclusiu, la praxi i la identitat docent de quatre persones participants en un projecte d'innovació docent, caracteritzats com a docents renovadors per la seva vinculació amb els moviments de renovació pedagògica. Per això, hem realitzat un estudi multicàs en el qual hem seguit aquests quatre mestres, mitjançant entrevistes individuals, observació participant i anàlisi de materials. Els resultats obtinguts afirmen que l'educació inclusiva, en la qual tots i totes tenen cabuda, és possible.
El proyecto Bizibideak de Leioa: una buena práctica inclusiva de camino escolar
En aquest treball presentem l'estudi d'una bona pràctica dins del projecte de recerca universitat i societat «Autonomia en la mobilitat dels infants: Analitzant l'impacte del projecte Eskolabideak en els centres educatius del País Basc» liderat per la UPV/EHU en col·laboració amb Solasgune i els ajuntaments de Plentzia, Bilbao, Tolosa, Erandio i Galdakao. Es tracta de l'experiència de Bizibideak, una iniciativa que l'última dècada s'ha desenvolupat en la gairebé totalitat de centres escolars del municipi de Leioa. En aquests anys s'ha dut a terme un projecte comunitari amb la presència d'agents polítics, socials i la comunitat escolar. A més, en el seu desenvolupament ha estat rellevant sempre poder donar veu i un protagonisme als infants en el projecte, a través de diferents iniciatives i estratègies. Per a aquest estudi de cas, des d'una perspectiva qualitativa, s'han analitzat les dades de l'elaboració d'una línia de vida amb els líders del projecte, un grup focal amb agents socials, polítics i educatius que han participat en el projecte, entrevistes a infants que n'han format part i l'anàlisi documental de les memòries i documents que s'han anat produint aquests anys. Es presenten els resultats més importants d'aquesta anàlisi, destacant els antecedents, el desenvolupament i els punts forts i les dificultats que ens ensenya aquesta bona pràctica.
Percepción de las personas con discapacidad intelectual en torno a su inclusión sociolaboral
Aquest treball té com a objectiu donar a conèixer les experiències vitals i la influència de la pandèmia de la covid-19 en el context sociolaboral i formatiu de les persones amb discapacitat intel·lectual que formen part del projecte d'innovació educativa de l'acadèmia adaptada de Lantegi Batuak, empresa dedicada a la inclusió laboral i educativa del col·lectiu que ens ocupa. Les persones amb discapacitat intel·lectual que han pres part en aquest estudi detallen en primera persona les seves experiències vitals i la seva autopercepció d'inclusió sociolaboral. D'aquesta manera, les persones amb discapacitat intel·lectual entrevistades ens ofereixen una cosmovisió del món que els envolta i ens fan partícips de narratives entorn de la seva inclusió laboral. Els i les investigadores d'aquest estudi van recol·lectar durant diverses setmanes desenes de testimoniatges de persones amb discapacitat intel·lectual entorn dels processos de formació orientats a la seva futura inclusió en el món laboral, considerant en tot moment la influència de la covid-19 en aquest procés. Les dades de tipus mixt que es van recollir durant el treball de camp van ser després analitzades amb l'eina Iramuteq, una interfície emprada per a l'anàlisi de text.
Protocolos de actuación en TDAH desde los centros educativos
Des dels centres educatius s'ha de donar resposta educativa d'intervenció que ajudi a aconseguir el màxim desenvolupament i assoliment acadèmic dels infants amb TDAH. Aquest estudi és de caràcter descriptiu i analitza els protocols d'actuació per a alumnes amb TDAH de les 17 comunitats autònomes d'Espanya. Per això, s'ha dut a terme una cerca en els portals educatius d'aquestes comunitats autònomes sobre els protocols d'actuació per al TDAH. Per registrar-los, s'ha indicat l'existència o no d'aquests protocols, el seu objectiu i la coordinació i seguiment que realitzen. Dins d'aquesta anàlisi també s'ha realitzat una comparació de les fortaleses i febleses d'aquests protocols, així com dels punts en comú que afavoreixen la coherència en l'actuació entre diferents organismes implicats. Els resultats mostren que no totes les comunitats autònomes compten amb un protocol específic d'atenció al TDAH, però en els existents es destaquen dos grans nivells de coordinació: educatiu i sanitari. Es conclou la importància de la seva existència i homogeneïtat, i que siguin duts a terme pels centres educatius en coordinació amb els diferents agents implicats, especialment amb l'àmbit sanitari.
Expresión musical para mejorar la inclusión de alumnado de educación infantil sin y con TDAH: perspectivas de docentes de educación infantil
L'expressió musical, dins de l'àmbit educatiu en general i en el normatiu, en particular, no és considerada transcendent. Es presenta un estudi l'objectiu del qual és explorar les perspectives del professorat d'educació infantil (EI) sobre la inclusió d'alumnat sense i amb TDAH després de l'aplicació d'un programa d'intervenció musical. S'inscriu en un marc epistèmic interpretatiu que examina la utilitat de la música com a estratègia per a la inclusió de l'alumnat sense i amb TDAH des de la perspectiva dels docents. Es va reunir una mostra de 12 docents d'EI de la província de Burgos i la Comunitat de Madrid. Es va utilitzar l'entrevista semiestructurada asincrònica. Per a l'anàlisi es va seguir un procés d'anàlisi de contingut. Els resultats suggereixen que, tot i que el professorat al·lega falta de coneixements sobre el TDAH, la predisposició cap a la música és positiva, en considerar-la una estratègia que pot ser efectiva per a l'atenció i la inclusió educativa. En conclusió, l'ús de l'expressió musical sembla tenir impacte entre els docents d'EI per millorar el procés d'ensenyament-aprenentatge de tot l'alumnat.
Impacto emocional del TDAH en estudiantes universitarios
L'objectiu general proposat en aquest estudi és aprofundir en les experiències dins de l'àmbit emocional dels estudiants universitaris diagnosticats amb TDAH. El disseny utilitzat en aquesta recerca és fenomenològic i descriptiu, emmarcat en una metodologia qualitativa basada en històries de vida a través d'entrevistes en profunditat semiestructurades de caràcter biogràfic a tres estudiants universitaris diagnosticats de TDAH. L'anàlisi de les dades recollides es va realitzar mitjançant el programa d'anàlisi de dades MAXQDA 2020. Al llarg de les entrevistes s'observa que els temes relacionats amb els aspectes acadèmics, la qualitat de vida, el diagnòstic i les relacions socials van ser, principalment, els que van tenir un major grau de rellevància. Quant al desenvolupament pròpiament emocional, s'ha pogut observar com els enquestats han sofert diferents problemes a causa dels símptomes del TDAH, especialment quant a autoconcepte, autoestima i empatia. En conclusió, s'ha comprovat la influència del TDAH en la qualitat de vida sobre el desenvolupament emocional dels entrevistats, identificant quins són els factors desencadenants que influeixen en els constructes que conformen aquest tipus de desenvolupament i la relació que tenen entre si.
Investigación socioeducativa del síndrome de Mayer-Rokitansky-Küster-Hauser: análisis de una historia de vida
La síndrome de Mayer-Rokitansky-Küster-Hauser és una rara anomalia congènita del tracte genital caracteritzada per l'absència d'úter i vagina. Sol diagnosticar-se durant l'adolescència i implica dificultats en les relacions sexuals, infertilitat i autopercepció negativa. Es presenta una recerca dins de l'àmbit de l'educació l'objectiu de la qual és comprendre la vivència d'una dona amb MRKH tipus II integrant aquells elements del passat que es van valorar rellevants per descriure, entendre o representar la seva situació actual en relació amb les seves expectatives vitals futures. S'utilitza com a referent metodològic la història de vida. Es van realitzar entrevistes semiestructurades, es va analitzar un relat autobiogràfic, un diari personal i informes mèdics i escolars. L'anàlisi va seguir l'ordenació i classificació de la informació per unitats de significat per procedir a interpretar-la. Els resultats confirmen l'impacte en la protagonista amb una forta repercussió en el desenvolupament sexual, però també efectes en la seva formació i el seu futur laboral.
Investigación socioeducativa en el grado de educación social
L'atenció directa als reptes socials requereix investigar aquests reptes i intervenir per superar-los. Les competències en recerca dels i les educadors/es socials són de gran importància tenint en compte l'àmbit de l'educació social. Per aquesta raó, en l'assignatura de Recerca Socioeducativa del grau d'educació social de la Facultat d'Educació de Bilbao es planteja valorar i impulsar la recerca en l'àmbit de l'educació social. Per això, l'alumnat ha de plantejar un projecte de recerca i dur-lo a terme amb l'ajuda de les classes teoricopràctiques. Des del curs acadèmic 2019-2020 i 2020-2021 s'han defensat 27 recerques. Dos d'elles publicades en revistes relacionades amb l'educació social. Es pot concloure que la metodologia emprada perquè l'alumnat utilitzi mètodes de recerca en educació social ajuda al fet que l'alumnat aprengui a investigar i s'interessi en la recerca com a eina d'intervenció.
Aquest llibre compila una sèrie de treballs de recerca realitzats que ofereixen una visió reflexiva i pràctica sobre els reptes als quals s'enfronta l'educació en l'actualitat, com ara projectes i experiències de bones pràctiques en diferents espais i etapes educatives, protocols d'actuació per a l'atenció de l'alumnat amb necessitats educatives especials (NEE), treballs sobre inclusió socioeducativa en contextos d'immigració i projectes d'innovació educativa (PID) a la universitat, entre d’altres. Així mateix, es presenten recerques sobre l'impacte de la covid-19 en els sistemes educatius.
