Las prácticas curriculares en alternancia: propuestas para el ámbito universitario

El període de pràctiques és fonamental en la formació del futur personal docent, ja que permet que l’estudiantat entri en contacte amb la realitat de la seva futura professió i adquireixi coneixements, competències i estratègies metodològiques que contribueixin al seu desenvolupament formatiu i a forjar la seva identitat professional. El model de pràcticum en alternança suposa una millora respecte a propostes anteriors. D’una banda, l’alternança d’escenaris formatius –escolar i universitari– estableix una relació directa entre els coneixements apresos a la universitat i la seva aplicació pràctica al costat del personal docent assignat als centres educatius. D’altra banda, l’alternança de contextos –entorn rural, de gran diversitat i ordinari– permet a l’alumnat assolir una perspectiva panoràmica de la professió docent en diferents àmbits acadèmics. La clau del model proposat rau en els seminaris reflexius, dirigits per una persona tutora de la universitat i que tenen com a eixos fonamentals l’observació sistemàtica, les pràctiques reflexives, la intervenció i la innovació educativa.

En el present capítol es presenta el marc teòric que justifica i fonamenta l’ús de les pràctiques curriculars en alternança amb l’alumnat de mestre. L’alternança en les pràctiques no és un mer canvi organitzatiu, sinó que persegueix l’objectiu de fomentar aspectes que la investigació prèvia ha considerat claus en la formació docent, als quals dediquem aquest capítol. Així doncs, primer es defineix què és l’alternança i en quins àmbits es pot donar quant a contextos (tipus de centres) o escenaris formatius (universitat i escola). Tot seguit es defineixen tres dels eixos considerats essencials en les pràctiques curriculars: l’observació sistemàtica, una pràctica reflexiva i una intervenció docent que permeta la connexió entre teoria i pràctica. Aquest marc teòric s’exemplifica amb les decisions preses a la Universitat Jaume I per al desenvolupament de les pràctiques en alternança: es presenten els materials desenvolupats per donar suport al treball d’observació i reflexió de l’alumnat al llarg del pràcticum en alternança i el model dissenyat per facilitar una intervenció que complisca els paràmetres de qualitat presentats al llarg del capítol.

Es presenta l’organització estructural del pràcticum a la Universitat Jaume I i una proposta de dinamització dels seminaris de dualització propis del model, que es realitzen sota el paradigma de l’aprenentatge reflexiu en els pràcticums I, II i III contemplats en el pla d’estudis. El Pràcticum I se centra en l’observació sistemàtica i es duu a terme en escoles del context rural; el Pràcticum II se centra en la intervenció i té lloc en escoles considerades d’alta diversitat, i el Pràcticum III, així com les mencions de música, educació física i anglès, posa l’accent en la innovació educativa i s’implementa en qualsevol tipus de centre escolar. Els blocs temàtics comuns a tot el pràcticum són: context, equitat, inclusió, metodologia i avaluació. L’objectiu és que l’alumnat del grau siga capaç de dissenyar situacions d’aprenentatge atenent les necessitats de cada context educatiu. A més, es proporcionen orientacions per dinamitzar una sessió de seminari identificant alguns moments clau dins de la sessió d’un seminari reflexiu. Aquests són: 1) inici del seminari; 2) desenvolupament, reflexió sobre l’anàlisi de situacions d’aula observades i posada en comú; 3) conclusions generals del que s’ha reflexionat, retroalimentació grupal de la síntesi reflexiva realitzada i indicacions per a la nova síntesi; 4) compartir vivències i experiències: aspectes socioemocionals; 5) nous continguts per reflexionar i analitzar, tasques per desenvolupar, i 6) conclusions finals.

El quadern reflexiu de pràctiques és l’evidència més directa del que s’ha realitzat durant el període de pràctiques i l’estudiantat ha de posar una atenció especial al llenguatge que empra, independentment de la llengua que utilitze (castellà o anglès), ha d’emprar sempre un llenguatge acadèmic i formal. Si un futur mestre redacta un quadern reflexiu amb faltes ortogràfiques o ortotipogràfiques, o amb un estil inadequat, pot fer creure al lector que té grans mancances quan es troba al capdavant d’una classe. En aquest capítol es presenten els errors més habituals i es mostren les solucions més convenients per a les tres llengües principals de l’estudiantat de magisteri: castellà, català i anglès.

El període de pràctiques és una part essencial de la formació de futurs docents en els graus de mestre, on adquireixen experiència en centres educatius per complementar l’aprenentatge teòric. A la província de Castelló, marcada per una baixa densitat de població i una geografia variada, les escoles rurals destaquen per atendre alumnat de diferents edats en aules compartides, promovent mètodes pedagògics adaptats i atenció individualitzada. A nivell legislatiu, l’educació rural ha experimentat canvis al llarg de la història, amb la LOMLOE de 2020 centrant-se en la igualtat d’oportunitats i en la importància de retenir l’alumnat en les àrees rurals. La Universitat Jaume I assigna a l’alumnat dels graus de mestre centres rurals perquè es familiaritzen amb aquesta realitat educativa. En conclusió, el pràcticum és fonamental en la formació de docents, i l’educació rural presenta desafiaments i particularitats que requereixen atenció i suport tant a nivell legislatiu com en la formació docent.

La Universitat Jaume I, preocupada per la necessitat de millora educativa i en el marc d’una modificació dels plans d’estudi del Grau en Mestre/a d’Educació Infantil i del Grau en Mestre/a d’Educació Primària, proposa un pràcticum en alternança on es donen tant diversos contextos educatius com diferents escenaris formatius. Pel que fa al context educatiu, el Pràcticum II es desenvolupa en centres d’alta diversitat. Els criteris seguits per encabir els centres escolars en aquesta categoria estan consensuats per la Coordinació de Pràctiques Externes, en col·laboració amb la Conselleria d’Educació, i són els següents: centres singulars, amb aules específiques (motòrics, audició i llenguatge) i amb una marcada diversitat a les aules. Pel que fa als escenaris formatius, els seminaris de dualització es realitzen un cop per setmana durant el període de pràctiques i tenen una durada de dues hores. En aquests seminaris es crea un espai de reflexió compartida on es vincula la teoria amb la pràctica a través de diferents situacions d’aprenentatge que l’alumnat ha observat a l’aula escolar. En el darrer apartat del capítol es comenten els diferents blocs (context, equitat i inclusió, metodologia i avaluació) a través de les situacions d’aprenentatge que l’alumnat ha anat detallant en les síntesis reflexives. L’objectiu és doble: d’una banda, conéixer la realitat concreta dels centres d’alta diversitat des de la mirada de l’estudiantat i, de l’altra, mostrar els resultats de la metodologia utilitzada: la síntesi reflexiva.

El present capítol aborda la temàtica de la innovació en el pràcticum de mestre com un aspecte fonamental per a la millora constant en l’àmbit educatiu. S’inicia plantejant el terme innovació des d’un enfocament teòric, diferenciant-lo de conceptes similars com canvi o millora, destacant quins aspectes resulten facilitadors o suposen impediments per implementar-la i vinculant-la amb la investigació en l’ensenyament. Tot seguit, es fa una proposta per al desenvolupament d’un projecte d’innovació durant el pràcticum, lligada als seminaris a la universitat. En aquest apartat es fa especial èmfasi en el context específic en què es durà a terme la millora i en la importància de la detecció de necessitats. Per dur-la a terme, s’inclou una bateria de qüestions per abordar als seminaris, organitzada en els diferents eixos vertebradors de les sessions (context educatiu en què s’implementa la innovació, metodologia, atenció a la diversitat i avaluació). Aquests elements es converteixen en pilars fonamentals per a l’èxit de qualsevol projecte innovador en educació. Així mateix, es mostra una proposta d’índex que pot servir com a exemple per abordar el desenvolupament del projecte i iniciar-ne la implementació. Finalment, es destaquen alguns aspectes clau en l’avaluació del procés.

Una de les principals preocupacions pedagògiques en la formació dual consisteix en la monitorització de l’aprenentatge de l’estudiant en l’escenari professional. Per això, el vincle i la comunicació de la universitat amb el context laboral és una condició ineludible en el seguiment de l’adquisició de les funcions docents. L’observació a l’aula té un propòsit formatiu, tant per comprovar el desenvolupament docent durant la formació inicial com per establir un diàleg productiu amb l’estudiant en el seguiment dels seus avanços i necessitats. L’observació a l’aula és un tema d’interés que permet, a més, fer un seguiment del progrés docent, comprovar l’adequació del pla formatiu i avaluar la funcionalitat de l’activitat a la universitat sobre els sabers en joc per a i sobre la pràctica.
En aquest capítol presentem l’experiència de l’observació docent a l’aula en el Grau d’Educació Primària en la modalitat dual a la Universitat de Lleida. Tot l’alumnat és subjecte d’observació docent per part dels seus companys i del professorat, amb l’objectiu de conéixer el seu desenvolupament, vinculant la formació de caràcter més teòric amb la pràctica en la situació real de l’escenari professional.

La Universitat d’Andorra inicia la formació inicial de mestres en el curs 2006-2007, set anys després incorpora la metodologia dual i l’any 2017 l’adapta al model de la universitat basat en el desenvolupament i l’avaluació de competències específiques i transversals.
La formació dual combina dos escenaris d’aprenentatge (les escoles i la universitat) i hi intervenen diferents agents: tutoria del centre escolar, tutoria de l’aula, tutoria de la universitat, professorat de seminari de la universitat i professorat de treball guiat de la universitat. En el present capítol ens aturem amb detall en el rol, les funcions i les accions de la tutoria de la universitat, a través de les tres etapes de cada semestre en formació dual: etapa de preparació, etapa de desenvolupament i etapa de finalització.
Es destaca la importància de la tutoria de la universitat per estimular els diferents nivells de reflexió dels estudiants, a través del diàleg basat en l’escolta activa i en la formulació de preguntes obertes.
Es tanca el capítol exposant els reptes als quals s’enfronta l’Escola d’Educació de la Universitat d’Andorra: integrar els dos espais de formació, escola i universitat, des de la fase de disseny dels mòduls i poder accedir a les evidències d’aprenentatge en situació d’aula.

En el context de la formació dual de mestres, el mentor de la universitat exerceix un paper fonamental. L’objectiu d’aquest treball és comprendre com perceben els mentors el seu rol i quines competències necessiten per dur-lo a terme, així com analitzar quines necessitats formatives emergeixen en el seu discurs. Per respondre als objectius de la investigació, es va realitzar un grup de discussió amb quatre mentors de 4t curs d’Educació Primària i Educació Infantil. Els resultats revelen que són diverses les funcions que ha de complir el mentor al llarg del curs, i que, per exercir totes les funcions, els mentors han de desenvolupar certes competències transversals, entre elles, l’habilitat d’adaptar-se a les necessitats i els reptes que emergeixen de l’equip dels docents en formació. A més, els mentors subratllen que reben formació tant des de dins de la universitat com del propi centre escolar. El present treball conclou que el rol del mentor és multifacètic i que cada mentor ha de desenvolupar competències professionals i personals per respondre a la complexitat dels contextos als quals ha de fer front.

Les persones supervisores del pràcticum són els mestres i les mestres de l’escola que tenen una responsabilitat clau en el procés formatiu de l’estudiant en pràctiques. Desempenyen un paper crucial en la seua preparació i, per a això, han de guiar-lo durant la seua estada al centre, oferint orientació, retroalimentació i suport, i ajudant-lo a comprendre les complexitats de l’ensenyament en el context escolar. En aquest capítol abordem les funcions que poden assumir i les resumim en tres àrees: comunicar, acompanyar i avaluar. Es destaca la necessitat d’afavorir una comunicació productiva i efectiva entre els agents del pràcticum. Així mateix, l’acompanyament resulta essencial per orientar l’estudiantat des d’un punt de vista pedagògic i psicològic. Pel que fa a l’avaluació, resulta fonamental dissenyar i planificar activitats de feedback des del començament de les pràctiques, en les quals l’alumnat tinga un rol actiu per promoure la seua autorregulació en l’aprenentatge.