Pedagogías para la inclusión

La teoria de la identitat social (Tajfel i Turner, 1986) proposa que la discriminació es produeix quan agrupem les persones en categories i ens comportem seguint la percepció estereotípica que tenim d'aquesta categoria. Si la persona pertany a més d'un grup discriminat, es parlaria de discriminació interseccional. L'objectiu de l'estudi és analitzar si les entrevistes asincròniques garanteixen la igualtat d'oportunitats i redueixen els biaixos cap a les dones magrebines i/o musulmanes en els processos selectius. Es va realitzar un estudi experimental amb 274 estudiants (UPV/EHU) que havien d'avaluar a quatre candidates (normativa amb i sense vel, magrebí amb i sense vel) i valorar la seva recomanació per passar de fase utilitzant entrevistes asincròniques. Els resultats van mostrar que la candidata normativa amb vel va obtenir la major puntuació, seguida de la magrebina sense vel, la normativa sense vel i finalment la magrebina amb vel. D'igual manera, la candidata normativa amb vel va ser percebuda com la més qualificada i la magrebina amb vel la que menys. L'anàlisi de l'argumentació donada per no recomanar les candidates va mostrar diferències en els quatre grups, sent de menor qualitat i profunditat en el cas de la candidata magrebina amb vel.

L'art en totes les seves manifestacions serveix de via per a l'enteniment, el coneixement, l'expressió i la connexió amb un mateix i amb els altres. La música, la pintura, la dansa o la poesia, qualsevol expressió artística constitueix un potent motor de canvi. És per això que es fa necessari involucrar les arts en els processos educatius, ja que és la forma més natural i honesta d'enteniment, comprensió i expressió. El projecte «Jocs urbans com a eina per enfortir l'alfabetització entre els presoners», un programa Erasmus+ KA210-ADU que es realitzarà en diferents presons europees, entre les quals es troba el Centre Penitenciari Santa Cruz de Tenerife II a les illes Canàries, Espanya. Es tracta d'una oportunitat educativa per a persones privades de llibertat que han experimentat realitats i contextos educatius de manera diferenciada en temps i intensitat, i que, per tant, en si mateix, ha de presentar-se com una alternativa enriquidora per a tots, a nivell individual, però de construcció col·lectiva. El joc inspirat en la cultura de la zona i les expressions artístiques desenvolupades en cada taller són l'eix principal de les activitats.

Es presenta un treball educatiu, col·lectiu i interdisciplinari dut a terme a través de l'art (teatre i fotografia). Les persones de l'entitat social que formen el grup de teatre Zenbatu Teatre, al barri d’Uribarri de Bilbao, duen a terme un procés d'ensenyament-aprenentatge a través de processos artístics amb diversos centres educatius per: reduir l'estigma d'aquestes persones i millorar la seva qualitat de vida; facilitar espais de trobada i diàleg; construir coneixement en relació amb les desigualtats de gènere, i generar canvis cap a una transformació social més respectuosa i humana. Es conclou que la metodologia utilitzada i les xarxes creades faciliten i generen aquests canvis, però emergeix la necessitat d'ampliar les visions de gènere en les representacions teatrals per abordar les necessitats reals de la societat actual. El teatre es percep com un bon instrument per a la transformació educativa, perquè possibilita l'alliberament de la imaginació i el qüestionament de les interpretacions de la realitat. A més, permet a les persones participants descobrir factors sobre els quals no s'havien adonat abans o sobre diverses situacions socials i vitals, pròpies i alienes, la qual cosa els obliga a qüestionar la seva objectivitat.

En el Servei d'Inclusió Social i Atenció a Dones Víctimes de Violència Masclista de la Diputació Foral de Guipúscoa s'ha adoptat la perspectiva de la complexitat tant per a l'atenció dels casos com per a la planificació dels recursos.

La present exposició aborda tres grans temes: primer ofereix una curta explicació del marc de referència a partir del qual es treballa en el Servei. Tot seguit s'exposa el marc teòric a partir del qual es conceptualitza i interpreta la complexitat en el treball que es fa amb els casos. Per acabar, s'aplica aquesta conceptualització a la realitat pràctica, desgranant les diferents accions, programes i serveis que s'han desenvolupat per poder donar una resposta adequada.

La recerca que es presenta a continuació s'emmarca dins d'una xarxa temàtica denominada «Ciutat Inclusiva, Ciutat Educadora», la qual és promoguda per la Xarxa Estatal de Ciutats Educadores (RESI) i coordinada per l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz i desenvolupada a la mateixa ciutat amb participants de diferents comunitats autònomes. La xarxa sorgeix de la necessitat de continuar treballant des dels municipis per atendre dos principis essencials de la Carta de ciutats educadores (AICE, 2004): promocionar l'educació en la diversitat (principi 2) i ser conscients dels mecanismes d'exclusió (principi 16). L'estudi té com a objectiu principal analitzar, d'una banda, com s'entenen els conceptes de ciutat inclusiva i ciutat educadora a l'ajuntament, departament o servei d'educació de cadascuna de les ciutats participants i, per una altra, saber els tipus de diversitat que s'atenen. Al seu torn, es pretén conèixer aspectes per millorar en la pràctica diària per atendre així la diversitat d'una forma més efectiva i ser una ciutat cada vegada més inclusiva. La recerca inclou 30 ciutats participants de la xarxa temàtica. Els instruments utilitzats per a la recol·lecció de les dades són tant de tall quantitatiu com qualitatiu, on destaca el qüestionari obert i tancat. Els resultats preliminars assenyalen que ens situem en un context de ciutats educadores compromeses amb principis i valors de la Carta de ciutats educadores.

En aquest treball de recerca abordem el flamenc (el poder escènic del flamenc i la pràctica musical activa) en el seu paper generador de processos i accions d'inclusió social i educativa.

Analitzem diverses propostes de col·lectius que exerceixen una important activitat socioeducativa en espais no reglats del nostre entorn (Andalusia occidental), gràcies a la mediació del flamenc com a gènere artisticomusical. Solen partir d'un projecte formatiu, finalment mostrat a la societat com a espectacle flamenc, posat en escena. En aquests programes artístics i educatius es promou la participació activa dels propis subjectes i comunitats. Aquestes iniciatives recolzades i posades en acció per diverses fundacions, associacions, ONG o companyies de flamenc generen projectes, espectacles, tallers, etc. com els casos que presentem en aquesta publicació: el projecte Flamenc Inclusiu de José Galá i el «Taller de compàs flamenc» a Huelva amb el grup Los Activos.

El present estudi sorgeix de les recerques dutes a terme en el projecte internacional Erasmus+ Cybermediators (KA210-SCH-9E6A722B). A través d’aquest estudi, s'examinen les percepcions del professorat sobre el cyberbullying en diversos centres d'educació secundària d'Espanya, Itàlia i Grècia. Per analitzar els resultats obtinguts d'una enquesta de caràcter qualitatiu contestada per 90 docents, es va utilitzar el programa IRaMuTeQ («interfície de R per a l'anàlisi multidimensional de textos i qüestionaris»). Els i les docents van contestar 5 preguntes obertes: 1) per què creus que es donen casos de cyberbullying en el teu centre escolar?; 2) quines accions concretes creus que s'haurien de dur a terme per a fer front a aquest fenomen?; 3) què creus que s'està fent bé des del teu centre escolar per fer front al cyberbullying?; 4) quins protocols escolars existeixen per fer front al cyberbullying? i 5) quines eines legals existeixen al teu país per a fer front al cyberbullying?

Els resultats van mostrar que en termes generals els i les docents coneixen el fenomen del cyberbullying i la seva gravetat, encara que consideren que és necessari dur a terme més formacions orientades a la capacitació del professorat per a la seva detecció precoç i erradicació. El professorat també va considerar necessari un major compromís i implicació de les institucions educatives i d'altres agents en la gestió d'aquesta mena de violència exercida entre alumnes.

Aquesta recerca sobre les elits analitza la formació acadèmica de 3.953 persones que ocupen llocs d'alt nivell i prestigi al País Basc i Navarra. L'objectiu principal d'aquest article és visualitzar la relació entre la formació superior i la carrera professional de la mostra analitzada. La característica principal d'anàlisi ha estat la formació universitària i el caràcter públic o privat de la universitat en la qual s'ha obtingut aquest títol acadèmic. En essència, aquest article mesura la influència que tenen els factors geogràfics i socioeconòmics que condicionen la mobilitat de la societat i, en conseqüència, si es garanteix o no la igualtat d'oportunitats. Els resultats confirmen que els graduats i graduades en universitats privades tenen quatre vegades més oportunitats d'ocupar un alt càrrec o lloc en les institucions que aquells o aquelles que han estudiat en universitats públiques. Això, tot i que és vital per a una societat sana, igualitària i sense bretxes de gènere que les opcions no estiguin restringides a unes i uns pocs afortunats.

Actualment, la inclusió social és una necessitat, i per això ha de ser promoguda des de les aules. Concretament, la història és una matèria que pot ajudar a acostar les problemàtiques socials a la joventut, i, a través d'aquest acostament, conscienciar sobre aquesta inclusió social. Aquesta problemàtica ha estat tractada amb anterioritat per investigadors, tant en països de parla hispana com en països anglosaxons, i el coneixement dels treballs duts a terme sobre la inclusió a través de les classes d'història pot ser molt útil a l'hora de plantejar nous projectes d'intervenció a les aules. En aquest treball es duu a terme una revisió sistemàtica de la literatura acadèmica publicada sobre el treball de la inclusió social a les aules en general, i a través de les classes d'història en particular, durant els últims cinc anys, per conèixer l'actual estat de la qüestió sobre aquesta temàtica. Per això, s'utilitza la base de dades Web of Science, de la qual es van obtenir sis articles que posteriorment es van analitzar. Mitjançant aquesta anàlisi es conclou que hi ha un destacable interès en l'estudi de la inclusió social i, més en concret, del seu treball a través de la matèria d'història, interès palpable en àmbit internacional.

Les persones sovint no són conscients dels seus propis biaixos, encara que són capaços de detectar fàcilment aquests mateixos biaixos en els judicis dels altres. Diversos estudis mostren que els subjectes cometen el biaix del punt cec respecte a la majoria dels biaixos cognitius clàssics en la literatura, per això aquest biaix és considerat un metabiaix que afecta també l'avaluació dels estereotips propis i dels altres. En aquest estudi es busca examinar en un grup d'estudiants (N = 993) aquesta asimetria en l'avaluació de la influència dels biaixos respecte a diversos grups socials en un mateix i en els altres. L'alumnat explícitament valora el grau dels seus propis estereotips sobre dos grups socials en comparació amb el de la mitjana en la societat en general. Els resultats mostren la tendència generalitzada a veure’s a si mateix com menys esbiaixat i influenciat pels estereotips que els altres. El biaix de punt cec afecta en la vida i accions dins i fora de les aules i té efectes negatius per a la comunicació i les relacions personals i grupals, la qual cosa dificulta la inclusió. Identificar els biaixos que afecten negativament i aprendre a mitigar la seva influència garanteix una educació més equitativa i inclusiva.

La preocupació pel benestar i inclusió social de les persones menors d'edat sota acolliment residencial és un fet que s'ha de tenir en compte. Aquestes persones que resideixen sota acolliment residencial presenten múltiples problemes psicosocials. Cal destacar que no són moltes les recerques que se centren en analitzar la relació entre la violència i la victimització en les relacions de festeig i factors personals i familiars. Per això, aquesta recerca compta amb dos objectius clau. El primer objectiu és analitzar la prevalença de la violència i victimització en adolescents que resideixen sota acolliment residencial en la comunitat autònoma basca (CAB) en funció del gènere, l'edat i la procedència; i el segon objectiu tracta d'identificar la relació entre la violència i la victimització i factors personals i familiars. Els resultats han ajudat a detallar alguns factors protectors i de risc d'adolescents sota acolliment residencial a la CAB. Amb aquest estudi es conclou que, potser, el traumatisme infantil, una baixa autoestima i patir ansietat i depressió es relacionen amb la perpetració de violència i victimització en particular en adolescents sota acolliment residencial. Així mateix, el gènere i l'edat són variables significatives.

L'educació i la inclusió al país d'acolliment de les persones migrades haurien de ser un dret, en particular per als més joves. Tenir en compte els drets de les nenes, nens i adolescents migrants no acompanyats (NNAMNA) és vital i obligatori.?No obstant això, la desigualtat social entre aquestes persones és evident, ja que molts NNAMNA encara no tenen cobertes les seves necessitats bàsiques o es troben als marges una vegada compleixen la majoria d'edat. Per aquesta raó, aquest estudi té com a objectiu analitzar la percepció d'inclusió dels NNAMNA al país d'acolliment, a més d'analitzar les conductes antisocials i delictives per les quals els NNAMNA han estat en moltes ocasions criminalitzats, per poder finalment analitzar la satisfacció amb la vida actual i el seu benestar subjectiu. Es tracta d'una recerca de tall quantitatiu amb un disseny descriptiu i comparatiu de tipus transversal, en la qual els resultats de l'estudi realitzat a Biscaia assenyalen que aquestes conductes són similars a les oposades en mostra normativa, no obstant això, indiquen un benestar subjectiu i una autoestima més baixa en les NNAMNA. Finalment, assenyalar la necessitat de continuar investigant amb aquestes persones.

L'obesitat infantil és un important problema de salut pública i comunitària. Els hàbits de vida adquirits en la infància, com l'exercici físic i l'alimentació, influeixen en el risc d'obesitat infantil i de malalties cròniques en l'adult.

L'objectiu d'aquest estudi va ser analitzar l'obesitat infantil i la seva relació amb els hàbits d'activitat física en l'entorn familiar i educatiu. En l'estudi va participar alumnat d'infantil i primària (n = 131) del CEIP Mujika de Bilbao. Com a marcador d'obesitat es va estudiar el plec tricipital. L'activitat física es va estudiar en l'entorn escolar (acelerometría) i familiar (enquesta). Les anàlisis estadístiques es van realitzar mitjançant models lineals generalitzats (SPSSv26).

L’AF de l'entorn escolar no va mostrar associació amb l'obesitat, no obstant això, el plec tricipital de l'alumnat amb família activa (11,5 ± 4) va ser inferior al de no activa (17,4 ± 6,6) (p < 0,001); i el d'ètnia caucàsica (12,5 ± 4,7) inferior al d'altres ètnies (16,5 ± 7,2) (p < 0,005). Aquests resultats es van mantenir en el model de regressió realitzat.

En conclusió, un entorn familiar sedentari i un origen ètnic no caucàsic s'associa amb major obesitat infantil, la qual cosa hauria de considerar-se en dissenyar estratègies de prevenció d'obesitat infantil.

Antecedents: la pandèmia de COVID-19 va portar com a conseqüència la urgència de desenvolupar estudis sobre la repercussió en la seva salut mental. Objectiu: analitzar, amb base en la teoria de les «estratègies d'afrontament» de Lazarus i Folkman, l'impacte de la por al coronavirus en l'afrontament emocional i de desafecció, i del benestar psicològic-autoacceptació en l'afrontament emocional en els i les estudiants d'universitats espanyoles durant el confinament. Metodologia: estudi transversal relacional causal. Van participar 167 universitaris espanyols de 18 a 50 anys (#M = 22.26; DT= 5.16), previ consentiment informat, a través d'un qüestionari en línia. Instruments: qüestionari d'estils d'afrontament, escala de pors al coronavirus i escala de benestar psicològic. Anàlisi de regressions lineals simples. Resultats: les anàlisis van mostrar que la por al coronavirus és un bon predictor de l'afrontament emocional (β = 3.430, p ≤ .000; R2 = .108) i a l'afrontament de desafecció (β = 3.400, p ≤ .000; R2 = .151). Així mateix, el benestar psicològic-autoacceptació és un bon predictor de l'afrontament emocional (β = 3.203, p ≤ .000; R2 = .062). Conclusions: després d'aquestes troballes, es proposa capacitar l'alumnat en habilitats d'afrontament emocional, afrontament de desafecció i benestar psicològic-autoacceptació per desenvolupar-se més adaptativament.

En el present capítol es presenten algunes de les reflexions finals realitzades en el projecte d'intervenció sociocomunitaria «Aprenentatge-servei i accessibilitat: analitzem el nostre entorn». Aquest projecte neix de la inquietud de l'Associació per a la Mediació Social EQUA (amb seu a Cadis) i la Universitat de Cadis. Junts, detecten mancances i necessitats en l'àmbit de la inclusió i l'accessibilitat en els diferents espais de la pròpia universitat, analitzen les dades extretes i proposen un pla d'accessibilitat perquè totes les persones puguin participar en aquesta institució universitària. L'any 2021 es va realitzar la primera edició i experiència pilot, i va ser tal l'impacte produït que es va plantejar la possibilitat de continuar treballant en això en diferents espais de la Universitat de Cadis. Per això, es recull aquí una avaluació realitzada pel grup dinamitzador del projecte, un total de 10 persones amb i sense discapacitat, utilitzant la tècnica DAFO, per ser capaces de detectar les característiques generals d'aquest primer projecte desenvolupat i començar a decidir, d'una manera horitzontal i equitativa, com serà la pròxima edició. Com a conseqüència d'això, es fan reflexions en relació amb la durada del projecte, la participació en aquest, la importància del suport institucional i la projecció de futur.

Aquesta comunicació es proposa donar a conèixer el projecte d'inclusió social d'estudiants en context de tancament en la tecnicatura superior en pedagogia i educació social que ofereix l'Institut de Perfeccionament Docent (d'ara endavant, IPD), organisme tècnic dependent del Ministeri d'Educació de la Província de Tucumán, a l'Argentina. Aquest trajecte formatiu és únic a la província i l’IPD va ser el primer institut a facilitar l'accés a l'educació superior no universitària a les persones privades de llibertat, amb l'objectiu de desenvolupar estratègies per a la restitució del dret a l'educació i afavorir la igualtat d'oportunitats. Aquesta experiència inèdita de formació es va iniciar el 2021 virtualment, a causa de l'aïllament social preventiu i obligatori (COVID-19) vigent a l'Argentina, no obstant això, en el segon quadrimestre es van desenvolupar classes presencials a les instal·lacions del penal. Durant el 2022 es va incrementar la quantitat d'alumnes inscrits amb el desafiament d'incloure els cursants com un acte de justícia, oferint oportunitats i diferents alternatives d'estudi, tant presencial a l’IDP (tramitant els permisos pertinents), com dins dels instituts penals que els ofereixen la possibilitat de veure «més enllà dels murs» i generar un projecte de vida diferent.

L'equip de recerca de pedagogia crítica PEDACRI de la Universitat de La Llacuna participa en el projecte Erasmus+ 2020-1-IT02-KA204-079355 «The Chrysalis and the Butterfly: Autobiographical paths of penitentiary pedagogy» al costat d'associacions i institucions penitenciàries de Portugal, França, Itàlia, Holanda, Eslovènia i Croàcia. L'objecte del projecte consisteix a crear un espai de reflexió sobre temes específics que permeti a les persones privades de llibertat redefinir la seva vida durant i després de la seva experiència a la presó. Per això, dins del programa «Paraules Presoneres», introduïm l'estratègia autobiogràfica per la qual es convida a les persones privades de llibertat que descriguin les seves experiències, convertint-les en relats que formen part de la programació educativa de la ràdio penitenciària, d'audiollibres, de píndoles audiovisuals, de contes i d'espectacles de narració que es desenvolupen fora de la institució penitenciària. Connectar amb altres institucions penitenciàries entranya l'oportunitat de posar en pràctica la metodologia autobiogràfica en el context europeu, promoure la recerca en el camp de l'educació penitenciària i crear una xarxa d'intercanvi d'experiències i narratives que derivi en un manual de bones pràctiques per a la pedagogia penitenciària com a educació inclusiva i preventiva.