Perspectiva de género, música, arte y educación

Aquest text aborda l'educació artística coeducativa, plantejant alguns aspectes per a la reflexió teòrica i experiències pràctiques aplicades. D'una banda, assenyala com l'epistemologia feminista ha desenvolupat estratègies per comprendre la realitat des de perspectives que incloguin les dones com a subjectes de coneixement; es recolzen en dos pilars: la representació unida al reconeixement, i l'obertura i revisió crítica de la història i les seves narracions. Es tracta de descentrar la mirada en la qual la societat ha estat educada i analitzar els mecanismes pels quals s'ha produït i mantingut aquesta ocultació i subalteritat. El feminisme nodreix i alimenta de manera fonamental l'hermenèutica de la sospita, perquè revela la fal·làcia del subjecte a partir dels seus condicionants. Després el text analitza com la construcció simbòlica legitima la violència contra les dones, la importància de desconstruir la suposada neutralitat del coneixement, la creació com a metàfora de dominació patriarcal, la necessitat de construcció de genealogies i la transcendència de la filosofia de les cures, no exclusivament per a les dones, relacionada amb la creació. A partir d'aquí el text presenta diversos projectes realitzats entre 2003 i 2021: el projecte «possibilitats de ser a través de l'art»; els museus com a espais de petjada de les dones (Museus en Femení). El projecte Divercity, sobre diversitat, feminisme, museus i ciutat; el projecte sobre reflexió sobre la masculinitat a través d'obres d'El Prado, i la importància de la desconstrucció dels discursos hegemònics en «Les dones canvien els museus».

Aquest article aborda les possibilitats d'ús de les cançons com a eina coeducativa a l'aula a través d'una experiència desenvolupada amb alumnat de 4t d'ESO i 1r de batxillerat d'un IES. L'objectiu del projecte consistia a treballar amb l'alumnat sobre el sexisme present en les cançons que s'escolten en un context festiu. L'article descriu detalladament el procés d'implementació d'aquesta experiència coeducativa i apunta els resultats obtinguts, així com possibles vies de desenvolupament d'aquesta mena d'accions.

El capítol revisita una intervenció educativa en la qual, des de l'estudi de la perspectiva de gènere de l'imaginari visual, s'indaga en els processos creatius que regeixen la creació col·lectiva feminista. En aquest cas, la recerca educativa se centra en el procés de recerca-acció, un poderós instrument que permet reconstruir l'esdevingut. El caràcter ficcional, propi de la construcció de l'alter ego, impregna quatre vinyetes i es revela com a element fonamental dels diferents relats, en tant que permet recuperar elements del passat, desprendre's d'allò que és accessori, per acomodar-se a les necessitats del present i, sobretot, per posar l'accent en el futur.
A partir dels diferents relats ficcionats es pretenen identificar les diferents estratègies didàctiques basades en l'autorepresentació i la projecció d'alter ego crítics; eines que es consideren imprescindibles per a la reflexió crítica i l'autoexpressió de l'alumnat davant els dictats de les identitats normalitzades. Finalment, i a manera de resultat, cada vinyeta es dissecciona minuciosament i detalladament des d'un punt de vista pedagògic permetent identificar aquells temes que es tractaran, els seus objectius, les seves eines i estratègies artisticoeducatives, així com artistes i textos de referència. En definitiva, aquells elements que permetran servir de base per a intervencions educatives futures; no es tracta d'unitats didàctiques tancades, sinó de propostes inspiradores obertes.

El present capítol fa una revisió sistemàtica bibliogràfica a partir de la qual és possible recollir les mesures emprades en contextos universitaris per sensibilitzar sobre drets humans, justícia social, desenvolupament sostenible, diversitat funcional, igualtat de gènere i diversitat sexual. En qüestions vinculades a la identitat, les activitats participatives de caràcter lúdic redueixen la seva presència en favor d'accions que busquen l'empatia. Les intervencions artístiques en l'espai públic ofereixen un caràcter participatiu que solucionaria aquest problema. Des de l'artivisme es planteja una acció artística on el poder de les imatges serveix per promoure, protegir i defensar drets de la ciutadania, especialment dels qui experimenten la desigualtat social. El resultat és un glossari visual sobre diversitat afectivosexual, elaborat gràcies a la participació de l'alumnat del grau de Mestre/a i el grau de Belles arts. A través de testimoniatges i narratives es comproven els efectes mediadors de l'art en l'adquisició de coneixement, la millora de l'empatia i l'augment d'actituds positives.

La percepció de la realitat des de la vivència de la música es pot manejar des de claus no convencionals que fomentin l'escolta atenta, l'exploració sonora i vocal, l'expressió d'emocions amb la veu i el cos, el contacte sonor, moviment-desplaçaments, ocupació de l'espai, manipulació de materials, instal·lacions sonores. En aquest capítol s'indaga sobre aquestes possibilitats, sobre accions que contribueixen a analitzar la realitat des d'una perspectiva crítica, que dirigeixi la mirada cap a estereotips i prejudicis existents que, enfocats des d'una pràctica creativa que sorgeix des de la reflexió en la pròpia biografia sonora, permetin transformar rols de gènere.

Segons les i els experts, el big data es convertirà en el paradigma científic dominant. Les tècniques algorítmiques basades en la mineria i anàlisi de dades estan reforçant aquells prejudicis i estereotips propis del sistema neoliberal patriarcal, basat en la legitimació de l'androcentrisme i la discriminació o omissió d'altres grups no hegemònics. El feminisme de dades analitza i qüestiona els mecanismes pels quals el big data contribueix a una violència estructural i simbòlica mitjançant el control i la visibilitat o invisibilitat de les dades.
Els efectes d'aquest fenomen en l'àmbit de l'educació constitueixen motiu de preocupació. De fet, la crisi sanitària de la COVID-19 ha accelerat el procés de digitalització de l'educació. La dataficació de l'entorn escolar perfila un dels majors reptes al qual s'enfronta la coeducació del segle xxi: la discriminació algorítmica.
Per tant, resulta crucial crear espais segurs i informals que generin un diàleg reflexiu, crític i col·laboratiu des d'on definir el paper del professorat i de les escoles davant els biaixos de gènere, raça o classe que caracteritzen el procés de dataficació. La intel·ligència creadora i estètica és clau per generar interrogants sensibles sobre el món que habitem i per visualitzar o reivindicar altres escenaris possibles des d'on humanitzar i reimaginar la tecnologia. De fet, les arts permeten el disseny i la creació d'artefactes com Galatea, un alter ego que adopta la forma de bot ciberfeminista i que beu dels principis del feminisme de dades amb la finalitat de contribuir a la coeducació. El nostre agent conversacional compleix un doble objectiu en aquest propòsit: d'una banda, utilitza, i d'aquesta manera visibilitza, les estratègies de la intel·ligència artificial (d'ara endavant, IA) des de la pràctica artística i, per un altre, incita a la reflexió i al pensament crític, operant des de les xarxes socials.

El llibre ofereix un camí per sensibilitzar sobre les diverses violències de gènere que afecten el domini artístic i l'àmbit educatiu i per desafiar-les facilitant claus i experiències pedagògiques que contribueixin a la consolidació de la coeducació.