Aprender a pensar: de las aulas a la sociedad

Sembla que s’incrementa la pressió sobre l’educació per assolir resultats satisfactoris mesurats en proves internacionals. Això sol comportar reformes en currículums, organització i polítiques de professorat, centre de les crítiques d’aquests reformadors. Les tendències dominants reclamen un docent obedient i submís a dictats externs, enfront d’una realitat educativa que reclama uns ensenyants compromesos amb el seu entorn.

Per afrontar els nous reptes…, sabem que hi ha accions que funcionen. Volem gaudir de la feina i podem millorar, tant des del punt vista individual com col·lectiu.

Hem construït una societat que no vol el dubte, que no admet la discrepància, que no estima la incertesa, que anul·la el dèbil, que menysté el frágil.